La criança 0-3a en un món de pantalles

Vivim en una societat en constant evolució, sobretot dels canals i dispositius de comunicació que utilitzem al nostre dia a dia. Aquests s’han immiscuït a la nostra vida i avui és difícil poder mantenir una dimensió social estant-ne al marge. Però, quin paper els hi donem nosaltres com a mares i pares i com interfereixen en el procés de criança dels nostres fills/es?

A la Caseta del Barri, l’Espai Familiar de l’Esquitx, hem realitzat el taller ‘de 0 a 3 res de pantalles’ de la mà de la pedagoga Anna Ramis, especialista en estudiar, sensibilitzar i fer divulgació sobre els efectes tenen els dispositius mòbils en el desenvolupament d’infants de 0 a 6 anys.

Els estudis són incipients pel que fa a les afectacions que té que infants de 0 a 3 anys tinguin un accés fàcil a les pantalles o que se’ls promogui l’ús perquè mengin o estiguin tranquils/les. Ramis apunta, però, que les diferents investigacions confirmen clarament com es produeixen importants modificacions en el cervell infantil  i a nivell relacional que influiran en el desenvolupament de l’infant. La situació és complexa però encara hi podem fer-ho reversible.

Fer un ús habitual de les pantalles aboca els infants a més sedentarisme que acaba afectant la seva tonicitat muscular, influint en aspectes de psicomotricitat fina. Fa augmentar, a més, les possibilitats de patir obesitat. Per altra banda, a nivell de visió, augmenta la miopia en reduir el camp del nervi òptic de manera continuada.

Menció apart són els problemes relacionals i emocionals que pot provocar. En aquest sentit, tenim dos fronts. Per una part, els referents adults que utilitzen freqüentment els mòbils i tabletes estan introduint interferències en la seva mirada i dedicació a l’infant, en una etapa en què la consolidació d’aquest vincle es cabdal. Per altra part, en els infants, el temps dedicat a les pantalles és una oportunitat perduda per tenir experiències relacionals que ens suposin reptes amb què aprendre a gestionar-nos, conèixer-nos i descobrir-nos a nosaltres i a l’entorn.

A una altra escala, ja tenim els problemes de desenvolupament cerebral: la velocitat de les imatges i l’excés d’estímuls excita el cervell i fa que el còrtex prefrontal es desenvolupi més lentament. Això afecta a la voluntat, la capacitat d’autolimitar-nos, de regular-nos perquè les pantalles ens fan fàcilment addictes i més en un cervell en desenvolupament. Cal tenir en compte que el cervell d’un nadó és completament immadur, que en tres anys triplica el seu pes i multiplica per mil les connexions neuronals.

Davant d’aquesta situació, cal estar alertes perquè aquestes problemàtiques afectaran en els propers anys i de manera important a futures generacions d’infants. Ja ho constaten pediatres, educadores, i professionals de diferents àmbits de la salut i l’educació.

I què podem fer en aquest sentit? Escapar-nos de les noves tecnologies és francament complicat. El que sí que podem fer és sensibilitzar-nos i assegurar que l’oci digital no se solapi amb les activitats de la vida quotidiana perquè la vida d’aquest infant sigui rica. És important que hi hagi contacte de qualitat amb la mare, pare o referents adults/es i també amb altres infants, que tingui accés a la natura, que es pugui moure i jugar a parcs i places, poder sostenir l’avorriment, etc. Cal poder acompanyar en aquest camp a famílies amb menys recursos perquè puguin construir un context de criança saludable  dels seus fills/es.

Llegir sobre tot plegat ens pot donar eines per afrontar situacions que tota mare, pare o referent es troba en el dia a dia en la gestió de les tecnologies. És clau donar-li importància que es mereix. D’entre molts llibres sobre aquest tema recomanem  ‘De 0 a 3 anys res de pantalles?’ d’Anna Ramis.

La importància de l’etapa 0-3 anys

Les recents investigacions sobre neurociència i desenvolupament del cervell confirmen els postulats de les teories psicològiques sobre vincle i aferrament: les experiències viscudes durant els 3 primers anys de vida d’una persona i, més concretament, el vincle que s’estableix entre el nadó i la mare (o persona cuidadora) condiciona significativament el seu desenvolupament psicoafectiu posterior.  

Des d’una visió evolutiva, el tipus de vincle que crea l’infant durant aquests primers 3 anys de vida influeix en la resta de relacions que tindrà desprès, de manera que es fa necessari, per tal de garantir un desenvolupament afectiu òptim de l’infant, promoure un aferrament segur, basat en sentiments de seguretat i confiança, amb la seva mare o persona cuidadora.

Amb aquesta visió va obrir La Caseta del Barri, l’espai familiar que des del 2004 acompanya infants de 0 a 3 i als adults referents al barri del Casc Antic de Ciutat Vella. Ho fa en sessions de dues hores setmanals segons cada grup d’edat.

Un dels principals objectius de La Caseta del Barri és afavorir el vincle segur, aspecte que depèn, en bona part, de l’estat psicoemocional de la mare o persona cuidadora. És cabdal la faceta preventiva i global del recurs, no només acompanyant els processos dels infants sinó que també donant suport a les mares o adults que cuiden l’infant en una època crítica del seu desenvolupament.

L’arribada d’un nou membre a la família suposa capgirar els fonaments d’aquesta i sovint és un repte vital per al qual no rebem cap tipus d’acompanyament i formació. Això és encara més determinant en el cas de les famílies monomarentals. A més, degut als canvis esdevinguts en la societat en els últims anys, les estructures familiars han canviat i en molts casos no hi ha suport de la família extensa durant els primers anys de criança. Això comporta una solitud, aïllament i esgotament que afecten al vincle que es crea amb l’infant o infants a càrrec.

• 

• 

• 

Les dificultats en la gestió de l’economia familiar són un entrebanc més en la gestió de la criança dels infants. Tanmateix,  a pandèmia de la COVID19, que s’ha estès en el temps, ha sumat més nivell estrès emocional a les persones cuidadores dels menors de 0 a 3 anys,  amb les conseqüències negatives que això té pel desenvolupament emocional de l’infant i que poden tenir efectes a llarg termini.

Calen espais per gaudir i aprendre de la criança de la petita infància. Necessitem barris, ciutats i societats amables que mirin amb afecte i atenció aquesta etapa vital de tota persona i que no és una etapa més fins a fer-se adult i adulta, si no que té tot el seu sentit en ella mateixa. Vivim en un món fet per adults i adultes enfocat a les necessitats d’adults i adultes i no ens adonem que no som gaire més que el reflex d’aquell nen o nena que encara no s’aguanta del tot dret i de totes les relacions i sistemes amb els quals va tenir contacte a edats primerenques.

És un tema de justícia social incidir en aquest àmbit. L’espai familiar la Caseta del Barri vol donar una resposta preventiva enfortint els vincles familiars i treballant de forma global la relació adult-infant. En aquest sentit, tenir cura de la petita infància i promoure el seu desenvolupament saludable significa contribuir a construir un futur millor, atès que els infants d’avui seran els i les adultes del demà que definiran el món que ens espera.

Adéu 2019! Hola 2020!

 

S’acaba un any a l’Esquitx que ha estat molt intens. Acabem d’inaugurar un nou local a la Plaça del Pou de la Figuera on oferirem una millor atenció a infants i famílies i seguirem dinamitzant el barri. Agrair un cop més la confiança de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella!

Aquest any també hem tingut l’oportunitat, gràcies a la Fundació Roviralta i la Fundació Ricardo Fisas, de cursar el DEU en Màrqueting i Comunicació en Acció Social de la URL que ens ha permès conèixer com és la realitat  del Tercer sector avui dia i descobrir noves eines per ser més visibles i cooperar amb l’àmbit privat. I ara, seguim ampliant coneixement de la mà del projecte de consultoria d‘ESADE Alumni Social on un grup de 8 voluntaris ens ajuden a fer volar un pla de captació de fons privats. En això estem!

En aquesta línia, a l’abril vam participat en el nostre primer programa de Responsabilitat Social Corporativa, promovent una jornada d’activitats amb famílies amb treballadors de Qty Company gràcies a Win Win Connection. Hem après molt de l’experiència i de què pot ser enriquidor i què no, sempre prioritzant els infants i les famílies.

En aquest sentit, estem contents també d’haver ampliat la base de voluntaris i amics als quals estem molt agraïts de la seva dedicació. La nostra finalitat és clara, acompanyar els infants i famílies, però millor fer-ho amb persones amb ganes de compartir i amb una energia inabastable, sempre disposades quan a vegades no és fàcil. Gràcies a totes i tots! 😉

A nivell de la intervenció, seguim el nostre camí des de la Neuroeducació ampliant coneixements i participant  de jornades i formacions relacionades: Deb Dana, Diana Fosha, etc  Aquest any hem fet sessions internes d’equip  molt productives on hem intercanviat idees i bagatges, necessaris per millorar la qualitat de la nostra intervenció. També hem col.laborat amb l’Institut d’Estrès Traumàtic on un infant ha realitzat un programa de Neurofeedback i organitzat un taller sobre criança amb l’Institut Cuatro Ciclos i la complicitat d’Enrique Arellano.

A més a més, seguim participant d’activitats anuals que ens semblen molt interessants i necessàries com l’acompanyament ‘En tàndem’ d’Afev o el projecte Clavé XXI al Palau de la Música. Donar eines per a què les famílies segueixin vinculades al territori és clau. Aquest any s’hi ha sumat el projecte de revisions dentals promogut per la Fundació Pere Tarrés que ha permès atendre i tractar infants i ser conscients que cal seguir insistint en els bons hàbits d’higiene i alimentació.

Des de l’entitat seguim promovent espais de treball compartit com la Comissió d’Infància del Casc Antic (Fundació Comtal, Sdia, Bayt al thaqafa) i la XICA (Xarxa d’Infància del Casc Antic), on hi ha actors socials, però també l’àmbit de l’educació i de la salut, hi s’estan fent propostes molt interessants..

A nivell de barri ha estat any a estones difícil, amb conflictes a l’espai públic i convivència enrarida en alguns moments, però sabem que amb l’esforç de totes i tots el tirarem endavant. 😉

Tenim mols reptes de cara al 2020: Abordar els  efectes de les tecnologies en els infants i adolescents, seguir perseguint la igualtat de gènere, seguir implantant pràctiques des de la Neuroducació i teràpies que passen pel cos,  reduir els residus i maximitzar el respecte al medi ambient.…I molts més que seguim treballant per tal d’aconseguir la fita per la qual vam néixer, la justícia social!

Gràcies a totes per la complicitat i el suport. Seguim!

Descobrint el ‘Cercle de Seguretat’

Des de fa unes setmanes el grup de mares de l’Esquitx està immers en les sessions sobre ‘El cercle de Seguretat’, dinamitzades pel terapeuta Enrique Arellanos de l’Institut Cuatro Ciclos.

Ser pare o mare pot ser una experiència magnífica o una experiència desafiant i sovint pot arribar a frustrar-nos. Tots els que som pares o mares, hem arribat alguna vegada a sentir-nos encallats en la relació amb els nostres fills o filles. Desitgem arribar a ser els millors pares per als nostres fills, però moltes vegades, el que fem no funciona i no arribem a comprendre el seu comportament.

Per entendre el comportament dels nostres fills i saber respondre adequadament, el cercle de seguretat proveeix un mapa senzill que ajuda a detectar les seves necessitats emocionals. De vegades estem tan embrancats en satisfer les seves necessitats materials que ens oblidem del seu benestar emocional. I no obstant això, 40 anys d’investigació seriosa i rigorosa, sobre la qual s’ha elaborat i construït aquest curs, demostra que els nostres fills seran més capaços de tenir un bon comportament si les seves necessitats emocionals són ateses.

Al taller ens centrem cada setmana en un tema diferent amb l’ajuda d’un vídeo en DVD i material imprès per mostrar els exemples. El material del curs ha estat dissenyat per a pares, mares i cuidadors de nens d’entre 2 mesos i 6 anys. No obstant això, el contingut del curs es pot aplicar a nois de més edat, i fins i tot a adolescents.

 Les sessions estan sent molt enriquidores i hem pogut: escoltar relats personals sobre com afrontem la criança dels fills/es, veure vídeos de situacions que ens interpel.len com a referents de l’infants,  compartir parers i visions  constructives sobre el nostre rol de mares en determinades circumstàncies i, sobretot, han sorgit preguntes, moltes preguntes.  A veure que ens depara la pròxima sessió!

 

 

Taller ‘El cercle de seguretat’

‘.

Com cada curs, des del Suport Familiar plantegem un taller per les families i la novetat d’aquest any és que tenim l’honor de comptar amb la col·laboració de l’Enrique Arellano que impartirà el curs ‘El círculo de seguridad’.

L’Enrique és psicoterapeuta format en varies modalitats de psicoteràpies basades en la neurociència como l’IFS, AEDP, entre altres, i especialitzat en temes de criança basada en la relació pares-fills.

El curs comptarà amb 8 sessions on ens dedicarem a entendre en la relació mares- fills des de la perspectiva que ens ofereixen les teories del ‘apego’.

Si esteu interessats a participar-hi, contacteu amb nosaltres. Les places són limitades i comencem el dijous 21 de febrer de 10-12h!

Vídeo que il.lustra el contingut del taller

Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella

https://www.facebook.com/events/352022692037361/

L’Associació l’Esquitx, l’Hospital Sant Joan de Déu  i l’Associació Educativa Nou Quitxalles-Familia Juanitos organitzen la ‘Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella’ el proper 29 de novembre a l’Auditori de l’Espai Francesca Bonnemaison.

Després de l’èxit de la primera jornada que va tenir lloc l’1 de març a l’Hospital Sant Joan de Déu considerem interessant seguir fent difusió de la problemàtica als diferents territoris tot introduint la mirada local. Volem donar visibilitat als resultats de l’informe AquAs, realitzat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya i que evidencia per primer cop amb dades individuals reals la relació entre nivell socioeconòmic i efectes en la salut de la població.

La jornada estarà emmarcada a Ciutat Vella, el districte amb més pobresa de Barcelona. Hi participaran entitats socials que treballen amb famílies vulnerables que ens explicaran experiències innovadores per millorar la salut dels infants en situació de pobresa. Parlarem també dels drets que els són vulnerats i la seva relació amb la salut, i per últim, abordarem què podem fer per transformar aquesta problemàtica.

Hi participaran:
Taula 1. Pobresa infantil i Salut. Què s’està fent?
Dra. Berta Garcia, psiquiatra i coordinadora del CSMA i SRC Ciutat Vella; Dra. Anna Monfort, pediatra del CAP Casc Antic; Sra. Lita Álvarez, directora de la Fundació Quatre Vents i Sra. Aitana Modolell, directora de la Fundació Ètnia Barcelona.

Taula 2. Drets Vulnerats en relació a la Salut. Què s’està fent?
Sra. Irene Gonzàlez, portaveu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i membre d’Enginyeria Sense Fronteres, Sra. Ester Martínez, psicòloga de l’Associació L’Esquitx; Sr. Jordi Balot, director de la Fundació Joan Salvador Gavina; Sra. Marta Caramés, responsable del Projecte Paidós de Càritas i Sra. Margarita Cabrera, educadora Social de la Fundació ADSIS.

Taula 3. Què podem fer per millorar la salut relacionada amb la pobresa infantil?Sra. Tona Lizana, responsable d’Equitat i Gènere de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut i Sra. Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Les conferències inaugurals aniran a càrrec d’Ana Maria Garcia-Altés, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya en Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat Sanitàries (AQuAS) de la Generalitat de Catalunya que ens traslladarà els resultats de l’informe AquAs i Rosa Casafont, metgessa i escriptora, que abordarà la temàtica des de la perspectiva de la neuroeducació.

Comptarem amb la presència de Gala Pin, regidora del Districte de Ciutat Vella, que s’encarregarà del la cloenda de la jornada i a qui farem entrega del manifest.

No cal inscripció prèvia i tots els assistents rebran un recull de bones pràctiques. Qui ho desitgi i ho comuniqui amb antelació també rebrà un diploma d’assistència a la jornada.

Us hi esperem!

https://www.facebook.com/events/352022692037361/

Cartell_Jornada_Pobresa_Salut_CiutatVella
jornada-pobresa-salut-ciutat-vella-programa

Per a més informació:
Jordi Fluvià, Responsable de Comunicació
recursos@esquitx.org
933101157

Malalts de pobresa

Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.

És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.

Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.

Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.

Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.

A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.

Heu sentit allò de que la nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.

I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat. 

Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.

El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les  seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.

L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.

A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.

Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.

El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.

Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.

Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.

I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.

És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.

Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.

Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella.

29 de novembre de 9:00h a 14:00h

Auditori Francesca Bonnemaison.

Us hi esperem!