Psicomotricitat a la petita infància

L’impacte de la pandèmia ha tingut efectes en el desenvolupament de tota una generació d’infants. Davant d’això, hem vist la necessitat d’ampliar l’atenció i oferir sessions de psicomotricitat per a infants de 0-3 anys. L’objectiu segueix sent el mateix,  minimitzar les situacions de risc social. Cal tenir clar que el desenvolupament psicomotriu determina aspectes de concepció del món, autoestima, capacitat d’aprenentatge i relació amb els/les altres. Pensem, doncs, que és important poder oferir-lo a famílies del Districte en situació vulnerable com a suport davant de les circumstàncies que estem vivint.

Les sessions són els divendres per a 2 grups d’edat: de 0 a 12 mesos i de 12 a 36 mesos. Cada sessió té 1h30 minuts de durada i hi participen els/les referents adults i els infants amb un màxim de 6 famílies. Les sessions s’ofereixen a famílies que ja venen a l’Espai Familiar ‘La Caseta del Barri’ de l’entitat. Tot i això, està obert a altres famílies del barri.

Parlem amb Pilar Arsequell, psicomotricista de l’Associació l’Esquitx,  psicopedagoga i terapeuta especialitzada en reflexos primitius. La Pilar destaca que treballar  la psicomotricitat és molt important per a la maduresa neurològica i la incorporació a l’escola dels infants. ‘Els 3 primers anys són els més importants on s’han de consolidar les bases de l’aprenentatge’.

Respecte al contingut de les sessions, estan prèviament programades i hi ha diferents moments que passen pel coneixement de l’espai, la propiocepció del cos, els reflexos primitius i la lateralitat.

Pel que fa al coneixement de l’espai la Pilar ens comenta que ‘es fan accions per treballar les coordenades, el ritme i el temps. Marcar ritmes, es important per a la base neuromotriu. Hi ha nens amb fatiga prompta i no tenen capacitat d’atenció, i cal abordar-ho’ constata.

Pel que fa a la percepció del propi cos es proposen activitats d’estimulació sensoriomotriu. ‘Amb les sensacions els infants aprenen a estimular totes les connexions neurològiques: oïda, tacte, vista.’ ens comenta la Pilar. ’Infants que experimenten por sovint tenen el tacte alterat, trastorns autistes passen a més del tacte per alteracions a l’oïda, i en el cas del TDAH també hi entra en joc la vista’ apunta.

Això ens porta a parlar dels reflexos primitius, investigats per Harald Blomber. A través de sèries de moviment rítmics i el balanceig s’estimulen les connexions neurològiques. ‘Els reflexes han d’estar. Quan naixem s’han de reprogramar en gravetat. Hi ha molts reflexes estudiats que hem de mirar d’integrar: espinal del Galant, de Landau, etc, Treballem així casos de dislèxia, per exemple, on els infants tenen problemes de percepció i els costa imitar gestos’ afirma la Pilar.

El darrer aspecte fonamental és la lateralitat que infants de 0-3 anys encara no tenen consolidada. ‘A les sessions es mira la dominància i si hi ha lateralitat adquirida. Es vetlla sempre per reforçar la neurològica ja que els problemes de lateralitat comporten sovint problemes d’aprenentatge’. afirma la Pilar.

En psicomotricitat amb nadons és bàsica l’estimulació sensoriomotriu, els ritmes, l’articulació de cames, tot preparant-los per al gateig. És fonamental el treball d’habilitats parentals en aquest sentit.

‘És, doncs, molt important que les mares i pares tinguin consciència i una guia dels mínims maduratius de cada infant, del progrés de la motricitat gruixuda cap a la fina, etc. La consolidació de tot això influirà en la manera com aquest infant interactuarà com a adult amb l’entorn’ conclou la Pilar.

Des de l’Esquitx  volem exploran aquest camp d’intervenció per seguir ampliant les eines que oferim  a les famílies.

El tacte nutritiu. Taller de massatge infantil

Amb l’afany de reforçar el vincle entre mares, pares i fills/es, l’Espai Familiar inicia un mes dedicat al massatge infantil per infants de 0 a 12 mesos. La iniciativa neix de la complicitat amb l’Associació Espanyola  de Massatge infantil (AEMI).

Per un nadó la necessitat d’afecte i contacte és bàsica. Les carícies i la proximitat corporal amb la mare/pare són determinants i marcaran elements transcendentals de la seva personalitat referents a la seguretat i confiança en un mateix/a.

A les sessions de massatge infantil es crea un espai i temps íntim de comunicació amb l’infant que reforça la relació i fa agafar consciència a les mares/pares sobre com d’enriquidora i d’important és aquesta experiència. Entregar-s’hi sense distraccions i fer-ho regularment ajuda a cuidar i alimentar aquesta connexió tan beneficiosa per ambdues parts.

L’origen d’aquesta proposta el trobem en la figura de Vimala McClure que als anys 80 va crear el programa Internacional de Massatge Infantil de IAIM. Després de treballar en un orfenat a l’Índia, va observar la importància que allí se li donava al massatge als nadons i com és una tradició present a diferents cultures.

Els beneficis del massatge infantil són molts: allibera substàncies cerebrals que influeixen en el desenvolupament de l’infant, millora de la circulació sanguínia i digestió, alleuja de còlics i gasos, millora el son, reforça del vincle maternofilial, facilita l’expressió d’emocions i promou la seguretat i confiança del nadó. És important destacar que és una eina potent per treballar un aferrament segur ja des dels primers mesos de vida.

També resulta positiu pel global de la família promovent entorns relaxats que impliquen tots/es els/les membres, afavorint l’escolta i comunicació intrafamiliar.

Durant un mes el Grup realitzarà sessions setmanals d’1h 30min amb la dinamització de la Clara, una educadora certificada. A cada sessió, primer s’obre un temps de relaxació de l’adult, es valora la predisposició del nadó a rebre el massatge en aquell moment determinat i es practiquen les seqüències de moviments. Tot plegat mentre reflexionem sobre l’experiència, les inquietuds que se’n deriven i es resolen els dubtes que puguin sorgir.

És una tècnica senzilla que ajuda a nodrir cos i ment tant de l’infant com de l’adult, dotant d’un temps de qualitat a la relació. Perquè com diu l’AEMI: ‘La pell és el primer llenguatge’.

Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família.