La criança 0-3a en un món de pantalles

Vivim en una societat en constant evolució, sobretot dels canals i dispositius de comunicació que utilitzem al nostre dia a dia. Aquests s’han immiscuït a la nostra vida i avui és difícil poder mantenir una dimensió social estant-ne al marge. Però, quin paper els hi donem nosaltres com a mares i pares i com interfereixen en el procés de criança dels nostres fills/es?

A la Caseta del Barri, l’Espai Familiar de l’Esquitx, hem realitzat el taller ‘de 0 a 3 res de pantalles’ de la mà de la pedagoga Anna Ramis, especialista en estudiar, sensibilitzar i fer divulgació sobre els efectes tenen els dispositius mòbils en el desenvolupament d’infants de 0 a 6 anys.

Els estudis són incipients pel que fa a les afectacions que té que infants de 0 a 3 anys tinguin un accés fàcil a les pantalles o que se’ls promogui l’ús perquè mengin o estiguin tranquils/les. Ramis apunta, però, que les diferents investigacions confirmen clarament com es produeixen importants modificacions en el cervell infantil  i a nivell relacional que influiran en el desenvolupament de l’infant. La situació és complexa però encara hi podem fer-ho reversible.

Fer un ús habitual de les pantalles aboca els infants a més sedentarisme que acaba afectant la seva tonicitat muscular, influint en aspectes de psicomotricitat fina. Fa augmentar, a més, les possibilitats de patir obesitat. Per altra banda, a nivell de visió, augmenta la miopia en reduir el camp del nervi òptic de manera continuada.

Menció apart són els problemes relacionals i emocionals que pot provocar. En aquest sentit, tenim dos fronts. Per una part, els referents adults que utilitzen freqüentment els mòbils i tabletes estan introduint interferències en la seva mirada i dedicació a l’infant, en una etapa en què la consolidació d’aquest vincle es cabdal. Per altra part, en els infants, el temps dedicat a les pantalles és una oportunitat perduda per tenir experiències relacionals que ens suposin reptes amb què aprendre a gestionar-nos, conèixer-nos i descobrir-nos a nosaltres i a l’entorn.

A una altra escala, ja tenim els problemes de desenvolupament cerebral: la velocitat de les imatges i l’excés d’estímuls excita el cervell i fa que el còrtex prefrontal es desenvolupi més lentament. Això afecta a la voluntat, la capacitat d’autolimitar-nos, de regular-nos perquè les pantalles ens fan fàcilment addictes i més en un cervell en desenvolupament. Cal tenir en compte que el cervell d’un nadó és completament immadur, que en tres anys triplica el seu pes i multiplica per mil les connexions neuronals.

Davant d’aquesta situació, cal estar alertes perquè aquestes problemàtiques afectaran en els propers anys i de manera important a futures generacions d’infants. Ja ho constaten pediatres, educadores, i professionals de diferents àmbits de la salut i l’educació.

I què podem fer en aquest sentit? Escapar-nos de les noves tecnologies és francament complicat. El que sí que podem fer és sensibilitzar-nos i assegurar que l’oci digital no se solapi amb les activitats de la vida quotidiana perquè la vida d’aquest infant sigui rica. És important que hi hagi contacte de qualitat amb la mare, pare o referents adults/es i també amb altres infants, que tingui accés a la natura, que es pugui moure i jugar a parcs i places, poder sostenir l’avorriment, etc. Cal poder acompanyar en aquest camp a famílies amb menys recursos perquè puguin construir un context de criança saludable  dels seus fills/es.

Llegir sobre tot plegat ens pot donar eines per afrontar situacions que tota mare, pare o referent es troba en el dia a dia en la gestió de les tecnologies. És clau donar-li importància que es mereix. D’entre molts llibres sobre aquest tema recomanem  ‘De 0 a 3 anys res de pantalles?’ d’Anna Ramis.

La necessitat d’eines per a l’autoregulació

Viure situacions complexes com les que hem hagut d’encarar aquest any tenen un impacte molt gran en la nostra salut mental. En ocasions, aquest impacte es presenta invisible o latent, i fins i tot no en som conscients. Si no canalitzem l’estrès i angoixa que ens envaixen en situacions de crisi aquests estats es cronifiquen al nostre cos i acaben alterant les connexions que fa el nostre cervell i la nostra salut.

Per això és important descobrir eines que ens ajudin a millorar la nostra regulació emocional i poder acostar-nos a la calma fins i tot davant de factors que ens agitin. Aquest és el propòsit de l’entitat a tots els seus projectes que estem explorant a consciència en el Suport Familiar i el SOAF (Servei d’Orientació i Atenció a Famílies).

Grup de famílies realitzant una sessió de tècnica TRE

Des de fa alguns anys i gràcies a l’equip de l’entitat ,sempre despert i formant-se per aprendre enfocament nous, així com d’altres professionals amb qui hem establert llaços i col.laboracions, mirem d’oferir tallers i sessions a les famílies que les ajudin a autopercebre’s, millorar l’atenció i trobar noves respostes davant d’un entorn o circumstàncies que potser no són les que voldríem.

La relació cos-ment, la manera com percebem i ordenem les nostres pròpies sensacions hi té molt a dir. El sistema nerviós i muscular són els grans protagonistes d’aquesta línia de treball personal. En aquest camí, hem descobert com funciona la teràpia craneo-sacral, la teràpia d’EMDR o el Safe and Sound Protocol (SSP) i els seus efectes regulant el sistema nerviós de la persona o l’estat del sistema fisiològic reduint hipersensibilitats.

Aquests mesos, gràcies a l’Ester Martínez, terapeuta de La Caseta del Barri (Espai Familiar de l’entitat) un grup de famílies ha fet sessions de la tècnica TRE. Aquesta es basa en alliberar els patrons muscular profunds que ens constrenyen permetent al cos recuperar el seu estat natural de benestar i equilibri. Durant la nostra vida totes i tots vivim situacions d’estrès i trauma en major o menor mesura. Molts d’aquests esdeveniments es converteixen en tensions que amaguen emocions no canalitzades i acaben limitant la nostre experiència amb el món. Creat pel doctor David Berceli, la tècnica TRE proposa un seguit d’exercicis corporals que activen el mecanisme reflex natural del cos de tremolor muscular permetent alliberar aquestes tensions.

Grup de famílies en una sessió de tècnica TRE

Del TRE convé destacar que, com moltes de les tècniques anomenades, no requereix revisitar la història de la persona i que, a més, és una eina que un cop l’usuari l’aprèn pot ser utilitzada per a l’autoregulació sempre que ho vulgui.

La intenció de l’entitat és divulgar i presentar noves eines terapèutiques als infants i famílies per prendre consciència de com funcionem i ens regulem garantint que les puguin experimentar i posar en pràctica. Cal que aquestes tècniques siguin assumibles i compreses per la persona que les rep i atribuir-los usos socials. Totes les persones que viuen en situació de fragilitat o vulnerabilitat puntual o continuada necessiten recursos neuroanatòmics que contribueixin a regular-les per poder copsar les opcions al seu abast i veure’s a elles mateixes i al món de manera més reposada. És l’únic camí per agafar forces, l’únic camí cap a la resiliència.

Neurofeedback: entrenant el cervell

 

Avui en dia sabem que el cervell és un òrgan plàstic te la capacitat de reorganitzar les seves rutes neuronals, crea noves connexions, inclús noves neurones. Això implica que podem aprendre i reaprendre al llarg de tota la nostra vida.

Fins fa poc, l’enfocament de les intervencions terapèutiques estava molt centrat a definir patologies (model vulnerabilitat/risc) i actualment partim d’un nou enfocament: el de de la connectivitat i la neuromodulació. Estem a l’era del cervell emocional i d’un model que busca desenvolupar les fortaleses.

Fa set anys que al projecte de ‘Suport Familiar’ oferim tallers per les famílies  amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida i el benestar emocional de les participants i de retruc dels seus fills/es. El  curs passat es vam oferir a les families el taller “Esquitxant neurociència. Com la neurociència ens ajuda a entendre els nostres fills”.

D’aquí neix també el nostre interès de la tècnica del Neurofeedback»,científicament reconeguda i que busca aprofitar plenament el potencial del nostre cervell i generar experiències de control de la pròpia conducta i de regulació emocional. Centres d’investigació com la Clínica Teknon o la Universitat Politècnica de Barcelona l’estan posant en pràctica.

El Neurofeedback, que es basa en el registre i anàlisi de l’activitat del cervell, en processos que generalment són inconscients i s’escapen del control racional i permet una renovació o millora de la connexió neuronal, actuant amb tècniques no invasives però directes, pròximes al videojoc.

Des de gener, gràcies a la col.laboració de Jesús Sanfiz de l’Institut d’Estrès Traumàtic un infant del nostre Centre Obert de 2n de l’ESO està participant en un programa d’entrenament de Neurofeedback. L’infants presenta dificultats d’aprenentatge relacionats amb un dèficit d’atenció. Després d’aquests primer trimestre, els resultats acadèmics han millorat notablement.

Els beneficis de l’entrenament cerebral són molts: millora l’estat d’ànim, augmenta l’autocontrol i l’autoconeixement, millora la capacitat d’aprenentatge, millora la capacitat intel·lectual i de concentració, redueix els símptomes d’estrès, augmenta la capacitat d’afrontar determinades situacions en la vida diària.

Per infants, el  Neurofeedback és una alternativa eficaç i molt interessant per als problemes d’atenció i concentració,  perquè  s’allunya dels  mètodes avorrits, utilitzant  tècniques innovadores basades en videojocs que capten l’atenció de l’infant.