Arriben les festes de Nadal i un any més l’Esquitx hem celebrat aquests dies amb els infants i famílies.
Aquest cop gràcies a la campanya de Nadal organitzada per la Fundació Pere Tarrés hem gaudit de la col.laboració d’AGM Abogados.El gabinet ha estat el nostre padrí amb el qual hem pogut organitzar una recaptació de material d’acord amb els desitjos dels grups d’infants.
I el tió d’AGM Abogados ha estat ben generós!En un diàleg ric amb els seus treballadors i treballadores hem pogut aconseguir material com: elements d’estimulació sensorial, contes sobre gestió emocional, jocs de construccions, material esportiu, etc.
Aproximadament un centenar d’infants han participat d’aquesta iniciativa. Durant la setmana de l’11 al 15, els grups segons franges d’edat han rebut els regals que podran utilitzar durant el quotidià de l’entitat, compartint entre ells/es i cuidant-los perquè tinguin llarga vida!
La setmana ha acabat com cada any amb la Festa de Nadal on hem compartit la tarda amb els infants i famílies a la plaça berenant amb jocs, tallers i música. Aquesta jornada ha estat un bon moment per fer vincle i celebrar plegades.
Agraïr a AGM Abogados la complicitat i la sensibilitat per acotar la campanya als desitjos i necessitats dels infants que venen a l’entitat i ens especial a Sílvia Peñafiel que ha estat el nostre contacte directe amb el gabinet.
Vivim en una societat en constant evolució, sobretot dels canals i dispositius de comunicació que utilitzem al nostre dia a dia. Aquests s’han immiscuït a la nostra vida i avui és difícil poder mantenir una dimensió social estant-ne al marge. Però, quin paper els hi donem nosaltres com a mares i pares i com interfereixen en el procés de criança dels nostres fills/es?
A la Caseta del Barri, l’Espai Familiar de l’Esquitx, hem realitzat el taller ‘de 0 a 3 res de pantalles’ de la mà de la pedagoga Anna Ramis, especialista en estudiar, sensibilitzar i fer divulgació sobre els efectes tenen els dispositius mòbils en el desenvolupament d’infants de 0 a 6 anys.
Els estudis són incipients pel que fa a les afectacions que té que infants de 0 a 3 anys tinguin un accés fàcil a les pantalles o que se’ls promogui l’ús perquè mengin o estiguin tranquils/les. Ramis apunta, però, que les diferents investigacions confirmen clarament com es produeixen importants modificacions en el cervell infantil i a nivell relacional que influiran en el desenvolupament de l’infant. La situació és complexa però encara hi podem fer-ho reversible.
Fer un ús habitual de les pantalles aboca els infants a més sedentarisme que acaba afectant la seva tonicitat muscular, influint en aspectes de psicomotricitat fina. Fa augmentar, a més, les possibilitats de patir obesitat. Per altra banda, a nivell de visió, augmenta la miopia en reduir el camp del nervi òptic de manera continuada.
Menció apart són els problemes relacionals i emocionals que pot provocar. En aquest sentit, tenim dos fronts. Per una part, els referents adults que utilitzen freqüentment els mòbils i tabletes estan introduint interferències en la seva mirada i dedicació a l’infant, en una etapa en què la consolidació d’aquest vincle es cabdal. Per altra part, en els infants, el temps dedicat a les pantalles és una oportunitat perduda per tenir experiències relacionals que ens suposin reptes amb què aprendre a gestionar-nos, conèixer-nos i descobrir-nos a nosaltres i a l’entorn.
A una altra escala, ja tenim els problemes de desenvolupament cerebral: la velocitat de les imatges i l’excés d’estímuls excita el cervell i fa que el còrtex prefrontal es desenvolupi més lentament. Això afecta a la voluntat, la capacitat d’autolimitar-nos, de regular-nos perquè les pantalles ens fan fàcilment addictes i més en un cervell en desenvolupament. Cal tenir en compte que el cervell d’un nadó és completament immadur, que en tres anys triplica el seu pes i multiplica per mil les connexions neuronals.
Davant d’aquesta situació, cal estar alertes perquè aquestes problemàtiques afectaran en els propers anys i de manera important a futures generacions d’infants. Ja ho constaten pediatres, educadores, i professionals de diferents àmbits de la salut i l’educació.
I què podem fer en aquest sentit? Escapar-nos de les noves tecnologies és francament complicat. El que sí que podem fer és sensibilitzar-nos i assegurar que l’oci digital no se solapi amb les activitats de la vida quotidiana perquè la vida d’aquest infant sigui rica. És important que hi hagi contacte de qualitat amb la mare, pare o referents adults/es i també amb altres infants, que tingui accés a la natura, que es pugui moure i jugar a parcs i places, poder sostenir l’avorriment, etc. Cal poder acompanyar en aquest camp a famílies amb menys recursos perquè puguin construir un context de criança saludable dels seus fills/es.
Llegir sobre tot plegat ens pot donar eines per afrontar situacions que tota mare, pare o referent es troba en el dia a dia en la gestió de les tecnologies. És clau donar-li importància que es mereix. D’entre molts llibres sobre aquest tema recomanem ‘De 0 a 3 anys res de pantalles?’ d’Anna Ramis.
L’impacte de la pandèmia ha tingut efectes en el desenvolupament de tota una generació d’infants. Davant d’això, hem vist la necessitat d’ampliar l’atenció i oferir sessions de psicomotricitat per a infants de 0-3 anys. L’objectiu segueix sent el mateix, minimitzar les situacions de risc social. Cal tenir clar que el desenvolupament psicomotriu determina aspectes de concepció del món, autoestima, capacitat d’aprenentatge i relació amb els/les altres. Pensem, doncs, que és important poder oferir-lo a famílies del Districte en situació vulnerable com a suport davant de les circumstàncies que estem vivint.
Les sessions són els divendres per a 2 grups d’edat: de 0 a 12 mesos i de 12 a 36 mesos. Cada sessió té 1h30 minuts de durada i hi participen els/les referents adults i els infants amb un màxim de 6 famílies. Les sessions s’ofereixen a famílies que ja venen a l’Espai Familiar ‘La Caseta del Barri’ de l’entitat. Tot i això, està obert a altres famílies del barri.
Parlem amb Pilar Arsequell, psicomotricista de l’Associació l’Esquitx, psicopedagoga i terapeuta especialitzada en reflexos primitius. La Pilar destaca que treballar la psicomotricitat és molt important per a la maduresa neurològica i la incorporació a l’escola dels infants. ‘Els 3 primers anys són els més importants on s’han de consolidar les bases de l’aprenentatge’.
Respecte al contingut de les sessions, estan prèviament programades i hi ha diferents moments que passen pel coneixement de l’espai, la propiocepció del cos, els reflexos primitius i la lateralitat.
Pel que fa al coneixement de l’espai la Pilar ens comenta que ‘es fan accions per treballar les coordenades, el ritme i el temps. Marcar ritmes, es important per a la base neuromotriu. Hi ha nens amb fatiga prompta i no tenen capacitat d’atenció, i cal abordar-ho’ constata.
Pel que fa a la percepció del propi cos es proposen activitats d’estimulació sensoriomotriu. ‘Amb les sensacions els infants aprenen a estimular totes les connexions neurològiques: oïda, tacte, vista.’ ens comenta la Pilar. ’Infants que experimenten por sovint tenen el tacte alterat, trastorns autistes passen a més del tacte per alteracions a l’oïda, i en el cas del TDAH també hi entra en joc la vista’ apunta.
Això ens porta a parlar dels reflexos primitius, investigats per Harald Blomber. A través de sèries de moviment rítmics i el balanceig s’estimulen les connexions neurològiques. ‘Els reflexes han d’estar. Quan naixem s’han de reprogramar en gravetat. Hi ha molts reflexes estudiats que hem de mirar d’integrar: espinal del Galant, de Landau, etc, Treballem així casos de dislèxia, per exemple, on els infants tenen problemes de percepció i els costa imitar gestos’ afirma la Pilar.
El darrer aspecte fonamental és la lateralitat que infants de 0-3 anys encara no tenen consolidada. ‘A les sessions es mira la dominància i si hi ha lateralitat adquirida. Es vetlla sempre per reforçar la neurològica ja que els problemes de lateralitat comporten sovint problemes d’aprenentatge’. afirma la Pilar.
En psicomotricitat amb nadons és bàsica l’estimulació sensoriomotriu, els ritmes, l’articulació de cames, tot preparant-los per al gateig. És fonamental el treball d’habilitats parentals en aquest sentit.
‘És, doncs, molt important que les mares i pares tinguin consciència i una guia dels mínims maduratius de cada infant, del progrés de la motricitat gruixuda cap a la fina, etc. La consolidació de tot això influirà en la manera com aquest infant interactuarà com a adult amb l’entorn’ conclou la Pilar.
Des de l’Esquitx volem exploran aquest camp d’intervenció per seguir ampliant les eines que oferim a les famílies.
La situació econòmica actual és complexa per la crisi energètica i la inflació del preus. L’economia de moltes famílies s’està veient afectada sumant estrès a la gestió del dia a dia amb les conseqüències que això té a nivell emocional i les afectacions en la salut dels infants. Això se suma a escenaris previs de vulnerabilitat que donen lloc a situacions cada cop més problemàtiques.
Per això, com cada any, i aquest amb més motiu, hem realitzat el repartiment de lots d’alimentació i higiene de productes bàsics per contribuir a alleugerir el pes de la crisi actual i donar suport a famílies amb situació socioeconòmica fràgil. Ho podem fer gràcies a la subvenció del Departament de Drets Socials de la Generalitat i a la contribució de donacions de col·laboradors/es.
En aquest sentit, volem destacar i agrair la implicació dels estudiants i famílies de l’American School de Barcelona. Amb elles hem realitzat una acció de sensibilització que ha culminat en la recol.lecta d’aliments les setmanes prèvies al Nadal.També ha estat clau el compromís d’un grup de mares d’alumnes que ha permès poder oferir xecs a les famílies que atenem per comprar productes frescos, necessaris per una bona alimentació. Per altra banda, la disposició i complicitat del supermercat Condis de c/Comerç ha estat determinant per a garantir l’èxit de la crida.
Com ja sabem, mantenir una bona alimentació és determinant per tenir bona salut amb la rellevància que això té per afavorir l’aprenentatge a tots nivells. Fomentem una dieta equilibrada i variada que resulti saludable i afavoreixi el desenvolupament dels infants en edats de creixement.
El dia de repartiment dels lots és una bonica ocasió per trobar-nos famílies i professionals i desitjar-nos unes bones festes. És un dia que ens fa especial il.lusió. No hem d’oblidar, però, que es tracta d’una acció puntual i que és necessari que els recursos estructurals i institucionals funcionin, siguin eficients i àgils, per permetre a les famílies assolir uns mínims de benestar per tots/es els seus membre i un escenari digne per a la criança.
Per poder oferir als infants un acompanyament socioeducatiu de qualitat és imprescindible treballar frec a frec amb les escoles. A més de les coordinacions, a través de la proposta d’Esquitx a l’Escola, l’entitat treballa dins dels centres educatius per reforçar el suport i oferir un intervenció més específica. Ho fem a través dels projectes de Psicomotricitat i Suport Individual a l’aula. L’objectiu darrer és advocar per la inclusió d’aquests infants.
El servei de Suport Individual a l’aula es basa en la figura d’una educadora que entra a l’aula en horari lectiu i dona un suport individualitzat a infants que ho requereixen. Són infants que estan cursant l’ESO i que assisteixen al Centre Obert Esquitx o no. És la pròpia escola la que fa la proposta d’aquells infants a qui s’ha detectat necessitats de suport educatiu. Un cop es parla amb la família i aquesta dona el vistiplau, l’educador/a comença la seva tasca. Hem pogut parlar amb la Carla Morral, educadora de l’Esquitx i que aquest curs està realitzant dos suports individuals a infants de l’Escola Cervantes. Realitza 5 hores d’intervenció a la setmana per cada infant i ho fa a les classes de tutoria on els infants realitzen tasques variades de comprensió lectora, dibuix, etc.
‘És important el rol que s’agafa dins l’aula per no generar rebuig en els infants. Jo estic de peu i deixo als infants el seu espai’ comenta la Carla. El grup ja té un professor o professora i la Carla és una figura de suport centrada en un infant. ‘Hi ha infants que viuen millor aquesta atenció i altres que no tant i s’ha de respectar. Per altra banda, també hi ha infants que són molt dependents d’aquesta atenció i s’han de marcar límits perquè puguin desenvolupar la seva autonomia’ conclou. El grup de classe normalitza la presència d’aquesta educadora de suport després de fer una tasca pedagògica de sensibilització sobre el fet que tots/es tenim capacitats, habilitats i necessitats diferents.
En el suport es treballen sobretot actituds i hàbits d’estudi. També es fan aclariments i explicacions de continguts no entesos però sobretot és un acompanyament socioemocional. En aquest sentit, és important el treball de rutines que són molt favorables a l’aprenentatge. Un altre factor important és el treball i reconeixement dels ritmes perquè cada infant agafi consciència i elabori les seves pròpies estratègies. ‘Fruit d’això té especial rellevància treballar la tolerància a la frustració, per poder anar anticipant el que vindrà, fer un mapa mental i no perdre’s’ afirma la Carla. La Carla també, seguint els preceptes de la neuroeducació, deixa espai perquè l’infant trii i es motivi davant l’activitat a realitzar. Això és molt important perquè facilitarà i consolidarà els aprenentatges. En aquest sentit, les propostes d’aquesta figura de suport són flexibles i adaptables, permetent poder sortir de l’aula si en algun moment l’infant ho necessita.
L’àmbit relacional de l’infant que rep el Suport amb la resta de la classe també s’aborda posant sobre la taula aspectes sobre la manera de dir-nos les coses, la relació d’ajuda i col.laboració, etc.
El Suport Individual a l’aula és valuós perquè permet fer un acompanyament molt específic sumant nous esforços als que ja realitzen els professionals dels centres educatius. Des de la confiança i la vinculació, permet detectar situacions sobre necessitats bàsiques i l’esfera més personal de l’infant que es comparteixen amb la família i el centre educatiu. Es fa així un abordatge transversal. Tanmateix, detectem que l’aturada per la COVID ha generat dificultats en alguns infants per seguir el ritme escolar, cosa que fa necessaris suports d’aquestes característiques en ser una proposta personalitzada i continuada en el temps. El projecte és una aposta ferma per la inclusió educativa i tenim la intenció de seguir-lo ampliant a altres infants i centres educatius.
Amb l’afany de reforçar el vincle entre mares, pares i fills/es, l’Espai Familiar inicia un mes dedicat al massatge infantil per infants de 0 a 12 mesos. La iniciativa neix de la complicitat amb l’Associació Espanyola de Massatge infantil (AEMI).
Per un nadó la necessitat d’afecte i contacte és bàsica. Les carícies i la proximitat corporal amb la mare/pare són determinants i marcaran elements transcendentals de la seva personalitat referents a la seguretat i confiança en un mateix/a.
A les sessions de massatge infantil es crea un espai i temps íntim de comunicació amb l’infant que reforça la relació i fa agafar consciència a les mares/pares sobre com d’enriquidora i d’important és aquesta experiència. Entregar-s’hi sense distraccions i fer-ho regularment ajuda a cuidar i alimentar aquesta connexió tan beneficiosa per ambdues parts.
L’origen d’aquesta proposta el trobem en la figura de Vimala McClure que als anys 80 va crear el programa Internacional de Massatge Infantil de IAIM. Després de treballar en un orfenat a l’Índia, va observar la importància que allí se li donava al massatge als nadons i com és una tradició present a diferents cultures.
Els beneficis del massatge infantil són molts: allibera substàncies cerebrals que influeixen en el desenvolupament de l’infant, millora de la circulació sanguínia i digestió, alleuja de còlics i gasos, millora el son, reforça del vincle maternofilial, facilita l’expressió d’emocions i promou la seguretat i confiança del nadó.És important destacar que és una eina potent per treballar un aferrament segur ja des dels primers mesos de vida.
També resulta positiu pel global de la família promovent entorns relaxats que impliquen tots/es els/les membres, afavorint l’escolta i comunicació intrafamiliar.
Durant un mes el Grup realitzarà sessions setmanals d’1h 30min amb la dinamització de la Clara, una educadora certificada. A cada sessió, primer s’obre un temps de relaxació de l’adult, es valora la predisposició del nadó a rebre el massatge en aquell moment determinat i es practiquen les seqüències de moviments. Tot plegat mentre reflexionem sobre l’experiència, les inquietuds que se’n deriven i es resolen els dubtes que puguin sorgir.
És una tècnica senzilla que ajuda a nodrir cos i ment tant de l’infant com de l’adult, dotant d’un temps de qualitat a la relació. Perquè com diu l’AEMI: ‘La pell és el primer llenguatge’.
LA CASETA DEL BARRI 10:30h a 12:30h Grans 24-36 mesos – Dimarts Nadons 2-12 mesos – Dimecres Mitjans 12-24 mesos – Dijous
CENTRE OBERT LUDOESQUITX 17h-19h Ludo1 3-4 anys – Dimarts i Dijous. Ludo2 4-6 anys – Dilluns i Dimecres.
CENTRE OBERT ESQUITX 17h-19:30h Petits 7-10 anys – Dilluns i Dimecres. Mitjans 10-12 anys – Dimarts i Dijous. Grans1 12-14 anys – Dilluns i Dimecres. Grans 2 12-14 anys – Dimarts i Dijous.
L’ésser humà no té sentit sense la relació amb l’altre/a. Això esdevé cabdal a la infància quan s’estan estructurant les bases de la personalitat de l’infant, la integració dels seus centres sensorials i el desenvolupament de la seva capacitat de percebre el món, coneixe’l i participar-hi. Per a què tot això es consolidi adequadament és primordial que tot infant estableixi una bona vinculació afectiva amb els/les seves adults de referència.
Aquest fet és vital a la primera infància 0-3 anys, però també serà molt important en tot el desenvolupament infantil, i també a l’edat adulta. Esdevé determinant des de la perspectiva de la prevenció però també pot esdevenir una aportació restaurativa en qualsevol moment de la vida.
Hi ha moltes aportacions de les teories de l’aferrament (apego) però sobretot cal insistir que generaraquesta relació de protecció i cura amb un/s/es referents que estan disponibles construeix una base estable i segura que permetrà a aquest infant aprendre i tenir bones habilitats per a l’autoregulació. Acompanyar i sostenir l’infant des del respecte, l’escolta i sense ser intrusius, afavorirà que aflorin les seves capacitats intrínseques. L’aprenentatge primerenc necessita d’aquests llaços afectius per poder produir-se.
Un vincle segur ajudarà a canalitzar les emocions de l’infant, a donar resposta a les seves necessitats i poder gestionar estats d’amenaça, tristesa, etc. D’aquesta manera es va construint un bona base psicoemocional i cognitiva que permetrà a l’infant ser un adult autònom amb capacitat de decisió lliure i bones aptituds per establir relacions saludables amb els/les altres i l’entorn. Contràriament, un vincle ambivalent o inexistent generà por, ansietat i estats d’inseguretat a l’infant que poden esdevenir crònics si no es compensen amb d’altres vincles segurs.
Per tenir un bon vincle cal disponibilitat i presència de l’adult referent, una bona autoregulació d’aquest adult, ser sensible davant les necessitats de l’altre, capacitat de contacte, etc.
Avui en dia vivim en un món on hem de fer front a moltes responsabilitats i pressions de tot tipus (econòmiques, socials, etc). Això no és un bon escenari per establir vincles saludables que necessiten de temps disponible, proximitat i predisposició a l’empatia i a compartir sense exigències. L’estrès continuat a què hem de fer front en les societats d’avui en dia dificulta poder tenir vincles saludables, àmbit on el ‘com’ té més importància que el ‘què’, i aspirem a uns resultats ‘intangibles’ poc valorats per models de societats més materialistes.
La vulnerabilitat social en què es troben famílies migrants, amb pocs ingressos o experiències de vida traumàtiques dificulta les possibilitats d’establir bons vincles. El poc temps disponible davant jornades de feina intenses, el cansament que se’n deriva, les dificultats emocionals o problemàtiques de salut mental que porten els adults a la motxilla, així com la impossibilitat de disposar espais físics tranquils i segurs disponibles, suposen traves per a la consolidació d’aquesta vinculació.
Per aquest motiu, és important dotar a les famílies de recursos que les ajudin a construir i treballar aquesta relació. Per altra banda, també és important ampliar les xarxes i espais on poder diversificar vincles i complementar els existents.A l’Esquitx potenciem aquesta visió i en totes les propostes de l’entitat la vinculació amb les figures de referències (educadores, terapeutes, psicòlogues) esdevé molt important i hi aboquem temps, dedicació i afecte.
En definitiva, el vincle és un element base que cal tenir molt present abans que qualsevol altra acció; és allò intangible, però molt poderós que dona sentit a les famílies i a comunitats senceres i en garanteix la seva salut i resiliència.
Us presentem la memòria d’activitats d’aquest 2021. Ha estat un any on hem vist emergir els efectes psicoemocionals i socials de la pandèmia i on progressivament hem anat restablint ràtios i tornant a la total presencialitat, tan important per la tasca de l’entitat.
Podeu veure dades i valoracions del diferents projectes de l’entitat que engloben les etapes de senvolupament de l’infant (0-18 anys) i també l’atenció al global a la família. D’aquesta manera, incidim en les diferents àrees (educativa, psicològica, social, etc) que marquen l’esdevenir de tota persona.
Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants.
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.
Muralla d’Aucouturier
Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat.
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant.
Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió.
La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca.
En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar.
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família.
Esquitxant Ciutat Vella 