Repartiment de lots, un granet de sorra col·lectiu

La situació econòmica actual és complexa   per la crisi energètica i la inflació del preus. L’economia de moltes famílies s’està veient afectada sumant estrès a la gestió del dia a dia amb les conseqüències que això té a nivell emocional i les afectacions en la salut dels infants. Això se suma a escenaris previs de vulnerabilitat que donen lloc a situacions cada cop més problemàtiques.

Per això, com cada any, i aquest amb més motiu, hem realitzat el repartiment de lots d’alimentació i higiene de productes bàsics per contribuir a alleugerir el pes de la crisi actual i donar suport a famílies amb situació socioeconòmica fràgil. Ho podem fer gràcies a la subvenció del Departament de Drets Socials de la Generalitat i a la contribució de donacions de col·laboradors/es.

En aquest sentit, volem destacar i agrair la implicació dels estudiants i famílies de l’American School de Barcelona. Amb elles hem realitzat una acció de sensibilització que ha culminat en la recol.lecta d’aliments les setmanes prèvies al Nadal. També ha estat clau el compromís d’un grup de mares d’alumnes que ha permès poder oferir xecs a les famílies que atenem per comprar productes frescos, necessaris per una bona alimentació. Per altra banda, la disposició i complicitat del supermercat Condis de c/Comerç ha estat determinant per a garantir l’èxit de la crida.

Com ja sabem, mantenir una bona alimentació és determinant per tenir bona salut amb  la rellevància que això té per afavorir l’aprenentatge a tots nivells. Fomentem una dieta equilibrada i variada que resulti saludable i afavoreixi el desenvolupament dels infants en edats de creixement.

El dia de repartiment dels lots és una bonica ocasió per trobar-nos famílies i professionals i desitjar-nos unes bones festes. És un dia que ens fa especial il.lusió. No hem d’oblidar, però, que es tracta d’una acció puntual i que és necessari que els recursos estructurals i institucionals funcionin, siguin eficients i àgils, per permetre a les famílies assolir uns mínims de benestar per tots/es els seus membre i un escenari digne per a la criança.

Un suport personalitzat dins l’aula

Per poder oferir als infants un acompanyament socioeducatiu de qualitat és imprescindible treballar frec a frec amb les escoles. A més de les coordinacions, a través de la proposta d’Esquitx a l’Escola, l’entitat treballa dins dels centres educatius per reforçar el suport i oferir un intervenció més específica. Ho fem a través dels projectes de Psicomotricitat i Suport Individual a l’aula. L’objectiu darrer és advocar per la inclusió d’aquests infants.

El servei de Suport Individual a l’aula es basa en la figura d’una educadora que entra a l’aula en horari lectiu i dona un suport individualitzat a infants que ho requereixen. Són infants que estan cursant l’ESO i que assisteixen al Centre Obert Esquitx o no. És la pròpia escola la que fa la proposta d’aquells infants a qui s’ha detectat necessitats de suport educatiu. Un cop es parla amb la família i aquesta dona el vistiplau, l’educador/a comença la seva tasca.
Hem pogut parlar amb la Carla Morral, educadora de l’Esquitx i que aquest curs està realitzant dos suports individuals a infants de l’Escola Cervantes. Realitza 5 hores d’intervenció a la setmana per cada infant i ho fa a les classes de tutoria on els infants realitzen tasques variades de comprensió lectora, dibuix, etc.

‘És important el rol que s’agafa dins l’aula per no generar rebuig en els infants. Jo estic de peu i deixo als infants el seu espai’ comenta la Carla. El grup ja té un professor o professora i la Carla és una figura de suport centrada en un infant. ‘Hi ha infants que viuen millor aquesta atenció i altres que no tant i s’ha de respectar. Per altra banda, també hi ha infants que són molt dependents d’aquesta atenció i s’han de marcar límits perquè puguin desenvolupar la seva autonomia’ conclou.
El grup de classe normalitza la presència d’aquesta educadora de suport després de fer una tasca pedagògica de sensibilització sobre el fet que tots/es tenim capacitats, habilitats i necessitats diferents.

En el suport es treballen sobretot actituds i hàbits d’estudi. També es fan aclariments i explicacions de continguts no entesos però sobretot és un acompanyament socioemocional. En aquest sentit, és important el treball de rutines que són molt favorables a l’aprenentatge. Un altre factor important és el treball i reconeixement dels ritmes perquè cada infant agafi consciència i elabori les seves pròpies estratègies. ‘Fruit d’això té especial rellevància treballar la tolerància a la frustració, per poder anar anticipant el que vindrà, fer un mapa mental i no perdre’s’ afirma la Carla.
La Carla també, seguint els preceptes de la neuroeducació, deixa espai perquè l’infant trii i es motivi davant l’activitat a realitzar. Això és molt important perquè facilitarà i consolidarà els aprenentatges. En aquest sentit, les propostes d’aquesta figura de suport són flexibles i adaptables, permetent poder sortir de l’aula si en algun moment l’infant ho necessita.

L’àmbit relacional de l’infant que rep el Suport amb la resta de la classe també s’aborda posant sobre la taula aspectes sobre la manera de dir-nos les coses, la relació d’ajuda i col.laboració, etc.

El Suport Individual a l’aula és valuós perquè permet fer un acompanyament molt específic sumant nous esforços als que ja realitzen els professionals dels centres educatius. Des de la confiança i la vinculació, permet detectar situacions sobre necessitats bàsiques i l’esfera més personal de l’infant que es comparteixen amb la família i el centre educatiu. Es fa així un abordatge transversal. Tanmateix, detectem que l’aturada per la COVID ha generat dificultats en alguns infants per seguir el ritme escolar, cosa que fa necessaris suports d’aquestes característiques en ser una proposta personalitzada i continuada en el temps. El projecte és una aposta ferma per la inclusió educativa i tenim la intenció de seguir-lo ampliant a altres infants i centres educatius.

El tacte nutritiu. Taller de massatge infantil

Amb l’afany de reforçar el vincle entre mares, pares i fills/es, l’Espai Familiar inicia un mes dedicat al massatge infantil per infants de 0 a 12 mesos. La iniciativa neix de la complicitat amb l’Associació Espanyola  de Massatge infantil (AEMI).

Per un nadó la necessitat d’afecte i contacte és bàsica. Les carícies i la proximitat corporal amb la mare/pare són determinants i marcaran elements transcendentals de la seva personalitat referents a la seguretat i confiança en un mateix/a.

A les sessions de massatge infantil es crea un espai i temps íntim de comunicació amb l’infant que reforça la relació i fa agafar consciència a les mares/pares sobre com d’enriquidora i d’important és aquesta experiència. Entregar-s’hi sense distraccions i fer-ho regularment ajuda a cuidar i alimentar aquesta connexió tan beneficiosa per ambdues parts.

L’origen d’aquesta proposta el trobem en la figura de Vimala McClure que als anys 80 va crear el programa Internacional de Massatge Infantil de IAIM. Després de treballar en un orfenat a l’Índia, va observar la importància que allí se li donava al massatge als nadons i com és una tradició present a diferents cultures.

Els beneficis del massatge infantil són molts: allibera substàncies cerebrals que influeixen en el desenvolupament de l’infant, millora de la circulació sanguínia i digestió, alleuja de còlics i gasos, millora el son, reforça del vincle maternofilial, facilita l’expressió d’emocions i promou la seguretat i confiança del nadó. És important destacar que és una eina potent per treballar un aferrament segur ja des dels primers mesos de vida.

També resulta positiu pel global de la família promovent entorns relaxats que impliquen tots/es els/les membres, afavorint l’escolta i comunicació intrafamiliar.

Durant un mes el Grup realitzarà sessions setmanals d’1h 30min amb la dinamització de la Clara, una educadora certificada. A cada sessió, primer s’obre un temps de relaxació de l’adult, es valora la predisposició del nadó a rebre el massatge en aquell moment determinat i es practiquen les seqüències de moviments. Tot plegat mentre reflexionem sobre l’experiència, les inquietuds que se’n deriven i es resolen els dubtes que puguin sorgir.

És una tècnica senzilla que ajuda a nodrir cos i ment tant de l’infant com de l’adult, dotant d’un temps de qualitat a la relació. Perquè com diu l’AEMI: ‘La pell és el primer llenguatge’.

Grups Curs 22/23

LA CASETA DEL BARRI
10:30h a 12:30h
Grans 24-36 mesos – Dimarts
Nadons 2-12 mesos – Dimecres
Mitjans 12-24 mesos – Dijous

CENTRE OBERT LUDOESQUITX
17h-19h
Ludo1 3-4 anys – Dimarts i Dijous.
Ludo2 4-6 anys – Dilluns i Dimecres.

CENTRE OBERT ESQUITX
17h-19:30h
Petits 7-10 anys – Dilluns i Dimecres.
Mitjans 10-12 anys – Dimarts i Dijous.
Grans1 12-14 anys – Dilluns i Dimecres.
Grans 2 12-14 anys – Dimarts i Dijous.

El vincle, una necessitat i un art

L’ésser humà no té sentit sense la relació amb l’altre/a. Això esdevé cabdal a la infància quan s’estan estructurant les bases de la personalitat de l’infant, la integració dels seus centres sensorials i el desenvolupament de la seva capacitat de percebre el món, coneixe’l i participar-hi. Per a què tot això es consolidi adequadament és primordial que tot infant estableixi una bona vinculació afectiva amb els/les seves adults de referència.

Aquest fet és vital a la primera infància 0-3 anys, però també serà molt important en tot el desenvolupament infantil, i també a l’edat adulta. Esdevé determinant des de la perspectiva de la prevenció però també pot esdevenir una aportació restaurativa en qualsevol moment de la vida.

Hi ha moltes aportacions de les teories de l’aferrament (apego) però sobretot cal insistir que generar aquesta relació de protecció i cura amb un/s/es referents que estan disponibles construeix una base estable i segura que permetrà a aquest infant aprendre i tenir bones habilitats per a l’autoregulació. Acompanyar i sostenir l’infant des del respecte, l’escolta i sense ser intrusius, afavorirà que aflorin les seves capacitats intrínseques. L’aprenentatge primerenc  necessita d’aquests llaços afectius per poder produir-se.

Un vincle segur ajudarà a canalitzar les emocions de l’infant, a donar resposta a les seves necessitats i poder gestionar estats d’amenaça, tristesa, etc. D’aquesta manera es va construint un bona base psicoemocional i cognitiva que permetrà a l’infant ser un adult autònom amb capacitat de decisió lliure i bones aptituds per establir relacions saludables amb els/les altres i l’entorn. Contràriament, un vincle ambivalent o inexistent generà por, ansietat i estats d’inseguretat a l’infant que poden esdevenir crònics si no es compensen amb d’altres vincles segurs.

Per tenir un bon vincle cal disponibilitat i presència  de l’adult referent, una bona autoregulació d’aquest adult, ser sensible davant les necessitats de l’altre, capacitat de contacte, etc.

Avui en dia vivim en un món on hem de fer front a moltes responsabilitats i pressions de tot tipus (econòmiques, socials, etc). Això no és un bon escenari per establir vincles saludables que necessiten de temps disponible, proximitat i  predisposició a l’empatia i a compartir sense exigències. L’estrès continuat a què hem de fer front en les societats d’avui en dia dificulta poder tenir  vincles saludables, àmbit on el ‘com’ té més importància que el ‘què’, i aspirem a uns resultats ‘intangibles’ poc valorats per models de societats més materialistes.

La vulnerabilitat social en què es troben famílies migrants, amb pocs ingressos o experiències de vida traumàtiques dificulta les possibilitats d’establir bons vincles. El poc temps disponible davant jornades de feina intenses, el cansament que se’n deriva,  les dificultats emocionals o problemàtiques de salut mental que porten els adults a la motxilla, així com la impossibilitat de disposar espais físics tranquils i segurs disponibles, suposen traves per a la consolidació d’aquesta vinculació.

Per aquest motiu, és important dotar a les famílies de recursos que les ajudin a construir i treballar aquesta relació. Per altra banda, també és important ampliar les xarxes i espais on poder diversificar vincles i complementar els existents. A l’Esquitx potenciem aquesta visió i en totes les propostes de l’entitat la vinculació amb les figures de referències (educadores, terapeutes, psicòlogues) esdevé molt important i hi aboquem temps, dedicació i afecte.

En definitiva, el vincle és un element base que cal tenir molt present abans que qualsevol altra acció; és allò intangible, però molt poderós que dona sentit a les famílies i a comunitats senceres i en garanteix la seva salut i resiliència.

2021: Un any de reptes

Us presentem la memòria d’activitats d’aquest 2021. Ha estat un any on hem vist emergir els efectes psicoemocionals i socials de la pandèmia i on progressivament hem anat restablint ràtios i tornant a la total presencialitat, tan important per la tasca de l’entitat.

Podeu veure dades i valoracions del diferents projectes de l’entitat que engloben les etapes de senvolupament de l’infant (0-18 anys) i també l’atenció al global a la família. D’aquesta manera, incidim en les diferents àrees (educativa, psicològica, social, etc) que marquen l’esdevenir de tota persona.

Gràcies a tots/es el que ho heu fet possible.

Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família. 

Taller de Psicodansa Integrativa

Aquest trimestre el grup de mares de l’Esquitx hem realitzat  sessions de Psicodansa Integrativa amb Lurdes Capdevila al Casal de Barri del Pou de la Figuera. Ha estat un viatge a través del treball corporal i grupal que ens ha permès connectar amb les nostres emocions i deixar-nos ser.  
 
La Psicodansa Integrativa neix de la mà d’Ercilia Orellana qui va formar-se en Biodansa amb el psicòleg Rolando Toro. A través de la música, el grup i les consignes que exposa el facilitador/a es fa un treball per integrar les diverses dimensions de la persona: vital, emocional, mental i espiritual. Orellana va fer un pas més cap a la vessant espiritual tot introduint la meditació a les sessions. 
 
Les sessions s’inicien amb una ronda de paraula i escolta i a partir d’aquí regna el silencia durant tota la sessió per seguir durant 1’30h les consignes de la Lurdes. És un espai laboratori on es treballa des de la celebració en cercle, l’acció de caminar segons diferents músiques i cadències, el treball amb l’altre en base a sincronies, la dansa individual i el joc. Cada música es tria delicadament per apropar-nos a fites concretes. 

Les sessions estan estructurades en una progressió ascendent d’intensitat  per donar lloc més tard a una part més d’introspecció. Es realitza un tancament amorós i un ritual de sortida per connectar amb  l’alegria i el gaudi. El silenci continua fins la ronda de paraula-escolta de la sessió de la setmana pròxima. 

A través de les diferents propostes i exercicis van emergint percepcions noves en cadascuna de nosaltres i es generen efectes vivencials d’integració afectiva. El grup esdevé un factor clau. Es crea un vincle a nivell grupal, un clima d’intimitat procliu a l’expressió d’allò que ens mou. El gaudi i l’alegria també són un fil conductor a les sessions, es tracta de connectar amb la vida. 

El treball pot arribar a ser molt profund i cal atendre bé les necessitats i el moment en què es troben les participants a l’hora d’incentivar la interacció, l’expressió, etc. L’abordatge ha de ser respectuós a l’hora de promoure el contacte amb un mateix/a i les altres. La comprensió del món basada en la intel.lectualitat queda enrere  per a permetre una integració autèntica de la vivència i de les emocions que se’n desprenen.   
 
La Psicodansa Integrativa és una activitat que ajuda a rebaixar l’estrès i autoregular-nos i millorar la comprensió de nosaltres mateixes. Alhora és alliberadora, té els beneficis físics de tota dansa i estimula les connexions al nostre cervell donant lloc a un treball saludable a diferents nivells de la persona
 
Seguim amb ganes de continuar explorant sessions que parteixin de les emocions, les sensacions i el cos, que ens permeten connectar d’es d’un lloc molt autèntic a partir del qual guarir-se i trobar la calma. 

Sessió final i agraïment a la Lurdes

Entrevista a la Natàlia i la Teresa

La Natàlia i la Teresa són dues voluntàries que participen a l’Esquitx des de fa uns anyets. Dues mirades diferents i entregades que hem volgut fer coincidir en aquesta entrevista per conèixer-les una mica més. Gràcies a les dues pel vostre temps!

-Què et va cridar a fer voluntariat? 
N: Vaig començar a fer voluntariat quan tenia setze anys perquè era una cosa que sempre havia volgut fer, però no havia pogut perquè era menor d’edat. Tenia moltes ganes de poder contribuir a un projecte social amb infants i poder aprendre molt de l’experiència. Inicialment, quan vaig començar a fer voluntariat volia aprendre nous valors i noves realitats.
T: Perquè sóc una persona activa i solidària. 

-Per què vas triar ajudar infants i famílies a través de l’Esquitx? 
N: Inicialment, vaig trobar l’oportunitat de voluntariat a l’Esquitx a través de la borsa de voluntariat de Barcelona l’estiu del 2020, on hi havia una oferta per aquell mateix estiu treballant amb infants. Vaig buscar informació sobre el centre, i després vaig anar a parlar amb la coordinadora. Em va agradar molt com estava organitzat el casal, les activitats i la planificació i vaig decidir fer el voluntariat allà. L’estiu del 2020 va ser el primer estiu que vaig col·laborar amb l’Esquitx, aquell estiu va ser per tres setmanes, i el següent, l’estiu del 2021 per quatre setmanes, tot i que amb complicacions per la COVID.
T: Una treballadora de Càritas m’hi va adreçar.

La Nàtalia a l’esquerra de la foto durant el Casal d’Estiu 2021

-Quines són les tasques que realitzes a l’Esquitx? 
N: Faig de suport a les monitores, educadores, i treballadores del centre. Se m’assigna a dos grups específics per les quatre setmanes que dura el casal i acompanyo a les educadores i als infants en les activitats que fan. Col·laboro de les 9 a les 5, és a dir ajudo amb l’arribada dels nens i nenes, els acompanyo en les activitats ja siguin jocs d’aigua, excursions, o altres activitats, i també estic a l’hora de dinar i a la tarda amb la sortida.
T: Dono suport a les tasques de les treballadores i treballadors. 

-Quin és el millor aprenentatge que has fet durant aquest temps? 
N: Aquests últims dos anys que he anat a l’Esquitx he après molt, tant de les educadores, com els nens i nenes i de l’experiència. Ha estat molt enriquidor aprendre de les educadores, sobretot pel que fa a la gestió i dinamització dels grups.
T: Que tots som igual en el món. 

La Teresa fent xocolata desfeta durant la Festa de Nadal 2021. Nyam!

-Amb quina vivència o moments viscuts et quedaries? 
N: Em quedo amb tots els moments que hem compartit a través d’aquests últims dos estius. Les experiències que he viscut amb els infants des de pàdel surf, a jocs d’aigua, pintar, jugar a la plaça, i tot el que m’han ensenyat. També amb tota la gent que he pogut conèixer, les educadores, monitores, treballadores, i tot el que m’han ensenyat, ajudat i lo bé que em van acollir.
T: Amb les sinèrgies que tenim amb totes les persones, treballadors, treballadores i voluntaris .

-Alguna cosa que no esperaves i t’ha cridat l’atenció de l’experiència?
N: Una cosa que no m’esperava és la varietat d’activitats que poden fer els infants. En les meves experiències prèvies de voluntariat no tenien els recursos suficients per fer tantes activitats. Amb l’Esquitx els infants poden anar al CosmoCaixa, al Tibidabo, la piscina, a fer pàdel surf, i les educadores s’esforcen molt per fer activitats divertides i variades pels infants.
T: Que la motivació és vocacional.

-Ha canviat la teva visió d’alguna problemàtica social en el teu pas per l’Esquitx?
N: He après molt sobre diverses problemàtiques socials durant el meu temps amb l’Esquitx, però una cosa que destaca és la importància d’un sistema de suport estable amb vincles segurs per als infants. Sobretot amb els temps que estem vivint de COVID, que encara aporta més inestabilitat i dificultats, he vist que és molt necessari que els infants la tinguin. També he vist que l’Esquitx ajuda molt a proporcionar aquest suport i estabilitat per a tots els infants que hi passen.
T: No n’ha canviat sobre les problemàtiques socials però sí que ha enfortit els meus ideals i pensaments sobre aquestes. 

-Què creus que aporta l’experiència del voluntariat a nivell personal i/o professional?
N: En l’àmbit personal crec que és molt enriquidora, ja que t’ajuda a conèixer altres realitats i situacions diferents de les que un pot estar acostumat. I professionalment perquè t’obliga a tenir una responsabilitat i un compromís cap a una feina i un projecte en el qual creus i vols contribuir.
T: Aporta alegria i benestar. 

-Tria 3 paraules per definir la teva experiència.
N: Felicitat, compromís, i comunitat.  
T: Voluntat, alegria i empatia.

-Ajuda’ns a millorar. Tens alguna suggerència? 
N: Crec que l’Esquitx té un projecte molt necessari per la realitat que hi ha actualment, i el centre està molt compromès amb aquest projecte i fa una feina increïble per la comunitat i els infants. Proporcionen una educació de valors, un espai segur per als infants, ple de gent que els ajuda i comparteix experiències al seu costat. Per mi personalment hi ha poques coses a millorar, tot i que entenc que en l’àmbit de temes administratius hi poden haver temes a millorar.
T: Que es rebin més ajudes del Govern per la tasca que es fa.

La importància de l’etapa 0-3 anys

Les recents investigacions sobre neurociència i desenvolupament del cervell confirmen els postulats de les teories psicològiques sobre vincle i aferrament: les experiències viscudes durant els 3 primers anys de vida d’una persona i, més concretament, el vincle que s’estableix entre el nadó i la mare (o persona cuidadora) condiciona significativament el seu desenvolupament psicoafectiu posterior.  

Des d’una visió evolutiva, el tipus de vincle que crea l’infant durant aquests primers 3 anys de vida influeix en la resta de relacions que tindrà desprès, de manera que es fa necessari, per tal de garantir un desenvolupament afectiu òptim de l’infant, promoure un aferrament segur, basat en sentiments de seguretat i confiança, amb la seva mare o persona cuidadora.

Amb aquesta visió va obrir La Caseta del Barri, l’espai familiar que des del 2004 acompanya infants de 0 a 3 i als adults referents al barri del Casc Antic de Ciutat Vella. Ho fa en sessions de dues hores setmanals segons cada grup d’edat.

Un dels principals objectius de La Caseta del Barri és afavorir el vincle segur, aspecte que depèn, en bona part, de l’estat psicoemocional de la mare o persona cuidadora. És cabdal la faceta preventiva i global del recurs, no només acompanyant els processos dels infants sinó que també donant suport a les mares o adults que cuiden l’infant en una època crítica del seu desenvolupament.

L’arribada d’un nou membre a la família suposa capgirar els fonaments d’aquesta i sovint és un repte vital per al qual no rebem cap tipus d’acompanyament i formació. Això és encara més determinant en el cas de les famílies monomarentals. A més, degut als canvis esdevinguts en la societat en els últims anys, les estructures familiars han canviat i en molts casos no hi ha suport de la família extensa durant els primers anys de criança. Això comporta una solitud, aïllament i esgotament que afecten al vincle que es crea amb l’infant o infants a càrrec.

Les dificultats en la gestió de l’economia familiar són un entrebanc més en la gestió de la criança dels infants. Tanmateix,  a pandèmia de la COVID19, que s’ha estès en el temps, ha sumat més nivell estrès emocional a les persones cuidadores dels menors de 0 a 3 anys,  amb les conseqüències negatives que això té pel desenvolupament emocional de l’infant i que poden tenir efectes a llarg termini.

Calen espais per gaudir i aprendre de la criança de la petita infància. Necessitem barris, ciutats i societats amables que mirin amb afecte i atenció aquesta etapa vital de tota persona i que no és una etapa més fins a fer-se adult i adulta, si no que té tot el seu sentit en ella mateixa. Vivim en un món fet per adults i adultes enfocat a les necessitats d’adults i adultes i no ens adonem que no som gaire més que el reflex d’aquell nen o nena que encara no s’aguanta del tot dret i de totes les relacions i sistemes amb els quals va tenir contacte a edats primerenques.

És un tema de justícia social incidir en aquest àmbit. L’espai familiar la Caseta del Barri vol donar una resposta preventiva enfortint els vincles familiars i treballant de forma global la relació adult-infant. En aquest sentit, tenir cura de la petita infància i promoure el seu desenvolupament saludable significa contribuir a construir un futur millor, atès que els infants d’avui seran els i les adultes del demà que definiran el món que ens espera.