El tacte nutritiu. Taller de massatge infantil

Amb l’afany de reforçar el vincle entre mares, pares i fills/es, l’Espai Familiar inicia un mes dedicat al massatge infantil per infants de 0 a 12 mesos. La iniciativa neix de la complicitat amb l’Associació Espanyola  de Massatge infantil (AEMI).

Per un nadó la necessitat d’afecte i contacte és bàsica. Les carícies i la proximitat corporal amb la mare/pare són determinants i marcaran elements transcendentals de la seva personalitat referents a la seguretat i confiança en un mateix/a.

A les sessions de massatge infantil es crea un espai i temps íntim de comunicació amb l’infant que reforça la relació i fa agafar consciència a les mares/pares sobre com d’enriquidora i d’important és aquesta experiència. Entregar-s’hi sense distraccions i fer-ho regularment ajuda a cuidar i alimentar aquesta connexió tan beneficiosa per ambdues parts.

L’origen d’aquesta proposta el trobem en la figura de Vimala McClure que als anys 80 va crear el programa Internacional de Massatge Infantil de IAIM. Després de treballar en un orfenat a l’Índia, va observar la importància que allí se li donava al massatge als nadons i com és una tradició present a diferents cultures.

Els beneficis del massatge infantil són molts: allibera substàncies cerebrals que influeixen en el desenvolupament de l’infant, millora de la circulació sanguínia i digestió, alleuja de còlics i gasos, millora el son, reforça del vincle maternofilial, facilita l’expressió d’emocions i promou la seguretat i confiança del nadó. És important destacar que és una eina potent per treballar un aferrament segur ja des dels primers mesos de vida.

També resulta positiu pel global de la família promovent entorns relaxats que impliquen tots/es els/les membres, afavorint l’escolta i comunicació intrafamiliar.

Durant un mes el Grup realitzarà sessions setmanals d’1h 30min amb la dinamització de la Clara, una educadora certificada. A cada sessió, primer s’obre un temps de relaxació de l’adult, es valora la predisposició del nadó a rebre el massatge en aquell moment determinat i es practiquen les seqüències de moviments. Tot plegat mentre reflexionem sobre l’experiència, les inquietuds que se’n deriven i es resolen els dubtes que puguin sorgir.

És una tècnica senzilla que ajuda a nodrir cos i ment tant de l’infant com de l’adult, dotant d’un temps de qualitat a la relació. Perquè com diu l’AEMI: ‘La pell és el primer llenguatge’.

Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família. 

Adéu 2019! Hola 2020!

 

S’acaba un any a l’Esquitx que ha estat molt intens. Acabem d’inaugurar un nou local a la Plaça del Pou de la Figuera on oferirem una millor atenció a infants i famílies i seguirem dinamitzant el barri. Agrair un cop més la confiança de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella!

Aquest any també hem tingut l’oportunitat, gràcies a la Fundació Roviralta i la Fundació Ricardo Fisas, de cursar el DEU en Màrqueting i Comunicació en Acció Social de la URL que ens ha permès conèixer com és la realitat  del Tercer sector avui dia i descobrir noves eines per ser més visibles i cooperar amb l’àmbit privat. I ara, seguim ampliant coneixement de la mà del projecte de consultoria d‘ESADE Alumni Social on un grup de 8 voluntaris ens ajuden a fer volar un pla de captació de fons privats. En això estem!

En aquesta línia, a l’abril vam participat en el nostre primer programa de Responsabilitat Social Corporativa, promovent una jornada d’activitats amb famílies amb treballadors de Qty Company gràcies a Win Win Connection. Hem après molt de l’experiència i de què pot ser enriquidor i què no, sempre prioritzant els infants i les famílies.

En aquest sentit, estem contents també d’haver ampliat la base de voluntaris i amics als quals estem molt agraïts de la seva dedicació. La nostra finalitat és clara, acompanyar els infants i famílies, però millor fer-ho amb persones amb ganes de compartir i amb una energia inabastable, sempre disposades quan a vegades no és fàcil. Gràcies a totes i tots! 😉

A nivell de la intervenció, seguim el nostre camí des de la Neuroeducació ampliant coneixements i participant  de jornades i formacions relacionades: Deb Dana, Diana Fosha, etc  Aquest any hem fet sessions internes d’equip  molt productives on hem intercanviat idees i bagatges, necessaris per millorar la qualitat de la nostra intervenció. També hem col.laborat amb l’Institut d’Estrès Traumàtic on un infant ha realitzat un programa de Neurofeedback i organitzat un taller sobre criança amb l’Institut Cuatro Ciclos i la complicitat d’Enrique Arellano.

A més a més, seguim participant d’activitats anuals que ens semblen molt interessants i necessàries com l’acompanyament ‘En tàndem’ d’Afev o el projecte Clavé XXI al Palau de la Música. Donar eines per a què les famílies segueixin vinculades al territori és clau. Aquest any s’hi ha sumat el projecte de revisions dentals promogut per la Fundació Pere Tarrés que ha permès atendre i tractar infants i ser conscients que cal seguir insistint en els bons hàbits d’higiene i alimentació.

Des de l’entitat seguim promovent espais de treball compartit com la Comissió d’Infància del Casc Antic (Fundació Comtal, Sdia, Bayt al thaqafa) i la XICA (Xarxa d’Infància del Casc Antic), on hi ha actors socials, però també l’àmbit de l’educació i de la salut, hi s’estan fent propostes molt interessants..

A nivell de barri ha estat any a estones difícil, amb conflictes a l’espai públic i convivència enrarida en alguns moments, però sabem que amb l’esforç de totes i tots el tirarem endavant. 😉

Tenim mols reptes de cara al 2020: Abordar els  efectes de les tecnologies en els infants i adolescents, seguir perseguint la igualtat de gènere, seguir implantant pràctiques des de la Neuroducació i teràpies que passen pel cos,  reduir els residus i maximitzar el respecte al medi ambient.…I molts més que seguim treballant per tal d’aconseguir la fita per la qual vam néixer, la justícia social!

Gràcies a totes per la complicitat i el suport. Seguim!

Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella

https://www.facebook.com/events/352022692037361/

L’Associació l’Esquitx, l’Hospital Sant Joan de Déu  i l’Associació Educativa Nou Quitxalles-Familia Juanitos organitzen la ‘Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella’ el proper 29 de novembre a l’Auditori de l’Espai Francesca Bonnemaison.

Després de l’èxit de la primera jornada que va tenir lloc l’1 de març a l’Hospital Sant Joan de Déu considerem interessant seguir fent difusió de la problemàtica als diferents territoris tot introduint la mirada local. Volem donar visibilitat als resultats de l’informe AquAs, realitzat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya i que evidencia per primer cop amb dades individuals reals la relació entre nivell socioeconòmic i efectes en la salut de la població.

La jornada estarà emmarcada a Ciutat Vella, el districte amb més pobresa de Barcelona. Hi participaran entitats socials que treballen amb famílies vulnerables que ens explicaran experiències innovadores per millorar la salut dels infants en situació de pobresa. Parlarem també dels drets que els són vulnerats i la seva relació amb la salut, i per últim, abordarem què podem fer per transformar aquesta problemàtica.

Hi participaran:
Taula 1. Pobresa infantil i Salut. Què s’està fent?
Dra. Berta Garcia, psiquiatra i coordinadora del CSMA i SRC Ciutat Vella; Dra. Anna Monfort, pediatra del CAP Casc Antic; Sra. Lita Álvarez, directora de la Fundació Quatre Vents i Sra. Aitana Modolell, directora de la Fundació Ètnia Barcelona.

Taula 2. Drets Vulnerats en relació a la Salut. Què s’està fent?
Sra. Irene Gonzàlez, portaveu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i membre d’Enginyeria Sense Fronteres, Sra. Ester Martínez, psicòloga de l’Associació L’Esquitx; Sr. Jordi Balot, director de la Fundació Joan Salvador Gavina; Sra. Marta Caramés, responsable del Projecte Paidós de Càritas i Sra. Margarita Cabrera, educadora Social de la Fundació ADSIS.

Taula 3. Què podem fer per millorar la salut relacionada amb la pobresa infantil?Sra. Tona Lizana, responsable d’Equitat i Gènere de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut i Sra. Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Les conferències inaugurals aniran a càrrec d’Ana Maria Garcia-Altés, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya en Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat Sanitàries (AQuAS) de la Generalitat de Catalunya que ens traslladarà els resultats de l’informe AquAs i Rosa Casafont, metgessa i escriptora, que abordarà la temàtica des de la perspectiva de la neuroeducació.

Comptarem amb la presència de Gala Pin, regidora del Districte de Ciutat Vella, que s’encarregarà del la cloenda de la jornada i a qui farem entrega del manifest.

No cal inscripció prèvia i tots els assistents rebran un recull de bones pràctiques. Qui ho desitgi i ho comuniqui amb antelació també rebrà un diploma d’assistència a la jornada.

Us hi esperem!

https://www.facebook.com/events/352022692037361/

Cartell_Jornada_Pobresa_Salut_CiutatVella
jornada-pobresa-salut-ciutat-vella-programa

Per a més informació:
Jordi Fluvià, Responsable de Comunicació
recursos@esquitx.org
933101157

Malalts de pobresa

Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.

És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.

Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.

Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.

Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.

A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.

Heu sentit allò de que la nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.

I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat. 

Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.

El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les  seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.

L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.

A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.

Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.

El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.

Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.

Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.

I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.

És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.

Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.

Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella.

29 de novembre de 9:00h a 14:00h

Auditori Francesca Bonnemaison.

Us hi esperem!