La situació econòmica actual és complexa per la crisi energètica i la inflació del preus. L’economia de moltes famílies s’està veient afectada sumant estrès a la gestió del dia a dia amb les conseqüències que això té a nivell emocional i les afectacions en la salut dels infants. Això se suma a escenaris previs de vulnerabilitat que donen lloc a situacions cada cop més problemàtiques.
Per això, com cada any, i aquest amb més motiu, hem realitzat el repartiment de lots d’alimentació i higiene de productes bàsics per contribuir a alleugerir el pes de la crisi actual i donar suport a famílies amb situació socioeconòmica fràgil. Ho podem fer gràcies a la subvenció del Departament de Drets Socials de la Generalitat i a la contribució de donacions de col·laboradors/es.
En aquest sentit, volem destacar i agrair la implicació dels estudiants i famílies de l’American School de Barcelona. Amb elles hem realitzat una acció de sensibilització que ha culminat en la recol.lecta d’aliments les setmanes prèvies al Nadal.També ha estat clau el compromís d’un grup de mares d’alumnes que ha permès poder oferir xecs a les famílies que atenem per comprar productes frescos, necessaris per una bona alimentació. Per altra banda, la disposició i complicitat del supermercat Condis de c/Comerç ha estat determinant per a garantir l’èxit de la crida.
Com ja sabem, mantenir una bona alimentació és determinant per tenir bona salut amb la rellevància que això té per afavorir l’aprenentatge a tots nivells. Fomentem una dieta equilibrada i variada que resulti saludable i afavoreixi el desenvolupament dels infants en edats de creixement.
El dia de repartiment dels lots és una bonica ocasió per trobar-nos famílies i professionals i desitjar-nos unes bones festes. És un dia que ens fa especial il.lusió. No hem d’oblidar, però, que es tracta d’una acció puntual i que és necessari que els recursos estructurals i institucionals funcionin, siguin eficients i àgils, per permetre a les famílies assolir uns mínims de benestar per tots/es els seus membre i un escenari digne per a la criança.
Per poder oferir als infants un acompanyament socioeducatiu de qualitat és imprescindible treballar frec a frec amb les escoles. A més de les coordinacions, a través de la proposta d’Esquitx a l’Escola, l’entitat treballa dins dels centres educatius per reforçar el suport i oferir un intervenció més específica. Ho fem a través dels projectes de Psicomotricitat i Suport Individual a l’aula. L’objectiu darrer és advocar per la inclusió d’aquests infants.
El servei de Suport Individual a l’aula es basa en la figura d’una educadora que entra a l’aula en horari lectiu i dona un suport individualitzat a infants que ho requereixen. Són infants que estan cursant l’ESO i que assisteixen al Centre Obert Esquitx o no. És la pròpia escola la que fa la proposta d’aquells infants a qui s’ha detectat necessitats de suport educatiu. Un cop es parla amb la família i aquesta dona el vistiplau, l’educador/a comença la seva tasca. Hem pogut parlar amb la Carla Morral, educadora de l’Esquitx i que aquest curs està realitzant dos suports individuals a infants de l’Escola Cervantes. Realitza 5 hores d’intervenció a la setmana per cada infant i ho fa a les classes de tutoria on els infants realitzen tasques variades de comprensió lectora, dibuix, etc.
‘És important el rol que s’agafa dins l’aula per no generar rebuig en els infants. Jo estic de peu i deixo als infants el seu espai’ comenta la Carla. El grup ja té un professor o professora i la Carla és una figura de suport centrada en un infant. ‘Hi ha infants que viuen millor aquesta atenció i altres que no tant i s’ha de respectar. Per altra banda, també hi ha infants que són molt dependents d’aquesta atenció i s’han de marcar límits perquè puguin desenvolupar la seva autonomia’ conclou. El grup de classe normalitza la presència d’aquesta educadora de suport després de fer una tasca pedagògica de sensibilització sobre el fet que tots/es tenim capacitats, habilitats i necessitats diferents.
En el suport es treballen sobretot actituds i hàbits d’estudi. També es fan aclariments i explicacions de continguts no entesos però sobretot és un acompanyament socioemocional. En aquest sentit, és important el treball de rutines que són molt favorables a l’aprenentatge. Un altre factor important és el treball i reconeixement dels ritmes perquè cada infant agafi consciència i elabori les seves pròpies estratègies. ‘Fruit d’això té especial rellevància treballar la tolerància a la frustració, per poder anar anticipant el que vindrà, fer un mapa mental i no perdre’s’ afirma la Carla. La Carla també, seguint els preceptes de la neuroeducació, deixa espai perquè l’infant trii i es motivi davant l’activitat a realitzar. Això és molt important perquè facilitarà i consolidarà els aprenentatges. En aquest sentit, les propostes d’aquesta figura de suport són flexibles i adaptables, permetent poder sortir de l’aula si en algun moment l’infant ho necessita.
L’àmbit relacional de l’infant que rep el Suport amb la resta de la classe també s’aborda posant sobre la taula aspectes sobre la manera de dir-nos les coses, la relació d’ajuda i col.laboració, etc.
El Suport Individual a l’aula és valuós perquè permet fer un acompanyament molt específic sumant nous esforços als que ja realitzen els professionals dels centres educatius. Des de la confiança i la vinculació, permet detectar situacions sobre necessitats bàsiques i l’esfera més personal de l’infant que es comparteixen amb la família i el centre educatiu. Es fa així un abordatge transversal. Tanmateix, detectem que l’aturada per la COVID ha generat dificultats en alguns infants per seguir el ritme escolar, cosa que fa necessaris suports d’aquestes característiques en ser una proposta personalitzada i continuada en el temps. El projecte és una aposta ferma per la inclusió educativa i tenim la intenció de seguir-lo ampliant a altres infants i centres educatius.
Amb l’afany de reforçar el vincle entre mares, pares i fills/es, l’Espai Familiar inicia un mes dedicat al massatge infantil per infants de 0 a 12 mesos. La iniciativa neix de la complicitat amb l’Associació Espanyola de Massatge infantil (AEMI).
Per un nadó la necessitat d’afecte i contacte és bàsica. Les carícies i la proximitat corporal amb la mare/pare són determinants i marcaran elements transcendentals de la seva personalitat referents a la seguretat i confiança en un mateix/a.
A les sessions de massatge infantil es crea un espai i temps íntim de comunicació amb l’infant que reforça la relació i fa agafar consciència a les mares/pares sobre com d’enriquidora i d’important és aquesta experiència. Entregar-s’hi sense distraccions i fer-ho regularment ajuda a cuidar i alimentar aquesta connexió tan beneficiosa per ambdues parts.
L’origen d’aquesta proposta el trobem en la figura de Vimala McClure que als anys 80 va crear el programa Internacional de Massatge Infantil de IAIM. Després de treballar en un orfenat a l’Índia, va observar la importància que allí se li donava al massatge als nadons i com és una tradició present a diferents cultures.
Els beneficis del massatge infantil són molts: allibera substàncies cerebrals que influeixen en el desenvolupament de l’infant, millora de la circulació sanguínia i digestió, alleuja de còlics i gasos, millora el son, reforça del vincle maternofilial, facilita l’expressió d’emocions i promou la seguretat i confiança del nadó.És important destacar que és una eina potent per treballar un aferrament segur ja des dels primers mesos de vida.
També resulta positiu pel global de la família promovent entorns relaxats que impliquen tots/es els/les membres, afavorint l’escolta i comunicació intrafamiliar.
Durant un mes el Grup realitzarà sessions setmanals d’1h 30min amb la dinamització de la Clara, una educadora certificada. A cada sessió, primer s’obre un temps de relaxació de l’adult, es valora la predisposició del nadó a rebre el massatge en aquell moment determinat i es practiquen les seqüències de moviments. Tot plegat mentre reflexionem sobre l’experiència, les inquietuds que se’n deriven i es resolen els dubtes que puguin sorgir.
És una tècnica senzilla que ajuda a nodrir cos i ment tant de l’infant com de l’adult, dotant d’un temps de qualitat a la relació. Perquè com diu l’AEMI: ‘La pell és el primer llenguatge’.
Us presentem la memòria d’activitats d’aquest 2021. Ha estat un any on hem vist emergir els efectes psicoemocionals i socials de la pandèmia i on progressivament hem anat restablint ràtios i tornant a la total presencialitat, tan important per la tasca de l’entitat.
Podeu veure dades i valoracions del diferents projectes de l’entitat que engloben les etapes de senvolupament de l’infant (0-18 anys) i també l’atenció al global a la família. D’aquesta manera, incidim en les diferents àrees (educativa, psicològica, social, etc) que marquen l’esdevenir de tota persona.
Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants.
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.
Muralla d’Aucouturier
Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat.
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant.
Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió.
La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca.
En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar.
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família.
Aquest trimestre el grup de mares de l’Esquitx hem realitzat sessions de Psicodansa Integrativa amb Lurdes Capdevila al Casal de Barri del Pou de la Figuera. Ha estat un viatge a través del treball corporal i grupal que ens ha permès connectar amb les nostres emocions i deixar-nos ser.
La Psicodansa Integrativa neix de la mà d’Ercilia Orellana qui va formar-se en Biodansa amb el psicòleg Rolando Toro. A través de la música, el grup i les consignes que exposa el facilitador/a es fa un treball per integrar les diverses dimensions de la persona: vital, emocional, mental i espiritual. Orellana va fer un pas més cap a la vessant espiritual tot introduint la meditació a les sessions.
Les sessions s’inicien amb una ronda de paraula i escolta i a partir d’aquí regna el silencia durant tota la sessió per seguir durant 1’30h les consignes de la Lurdes. És un espai laboratori on es treballa des de la celebració en cercle, l’acció de caminar segons diferents músiques i cadències, el treball amb l’altre en base a sincronies, la dansa individual i el joc. Cada música es tria delicadament per apropar-nos a fites concretes.
Les sessions estan estructurades en una progressió ascendent d’intensitat per donar lloc més tard a una part més d’introspecció.Es realitza un tancament amorós i un ritual de sortida per connectar amb l’alegria i el gaudi. El silenci continua fins la ronda de paraula-escolta de la sessió de la setmana pròxima.
A través de les diferents propostes i exercicis van emergint percepcions noves en cadascuna de nosaltres i es generen efectes vivencials d’integració afectiva. El grup esdevé un factor clau. Es crea un vincle a nivell grupal, un clima d’intimitat procliu a l’expressió d’allò que ens mou. El gaudi i l’alegria també són un fil conductor a les sessions, es tracta de connectar amb la vida.
El treball pot arribar a ser molt profund i cal atendre bé les necessitats i el moment en què es troben les participants a l’hora d’incentivar la interacció, l’expressió, etc. L’abordatge ha de ser respectuós a l’hora de promoure el contacte amb un mateix/a i les altres. La comprensió del món basada en la intel.lectualitat queda enrere per a permetre una integració autèntica de la vivència i de les emocions que se’n desprenen.
La Psicodansa Integrativa és una activitat que ajuda a rebaixar l’estrès i autoregular-nos i millorar la comprensió de nosaltres mateixes. Alhora és alliberadora, té els beneficis físics de tota dansa i estimula les connexions al nostre cervell donant lloc a un treball saludable a diferents nivells de la persona.
Seguim amb ganes de continuar explorant sessions que parteixin de les emocions, les sensacions i el cos, que ens permeten connectar d’es d’un lloc molt autèntic a partir del qual guarir-se i trobar la calma.
La Natàlia i la Teresa són dues voluntàries que participen a l’Esquitx des de fa uns anyets. Dues mirades diferents i entregades que hem volgut fer coincidir en aquesta entrevista per conèixer-les una mica més. Gràcies a les dues pel vostre temps!
-Què et va cridar a fer voluntariat? N: Vaig començar a fer voluntariat quan tenia setze anys perquè era una cosa que sempre havia volgut fer, però no havia pogut perquè era menor d’edat. Tenia moltes ganes de poder contribuir a un projecte social amb infants i poder aprendre molt de l’experiència. Inicialment, quan vaig començar a fer voluntariat volia aprendre nous valors i noves realitats. T: Perquè sóc una persona activa i solidària.
-Per què vas triar ajudar infants i famílies a través de l’Esquitx? N: Inicialment, vaig trobar l’oportunitat de voluntariat a l’Esquitx a través de la borsa de voluntariat de Barcelona l’estiu del 2020, on hi havia una oferta per aquell mateix estiu treballant amb infants. Vaig buscar informació sobre el centre, i després vaig anar a parlar amb la coordinadora. Em va agradar molt com estava organitzat el casal, les activitats i la planificació i vaig decidir fer el voluntariat allà. L’estiu del 2020 va ser el primer estiu que vaig col·laborar amb l’Esquitx, aquell estiu va ser per tres setmanes, i el següent, l’estiu del 2021 per quatre setmanes, tot i que amb complicacions per la COVID. T: Una treballadora de Càritas m’hi va adreçar.
La Nàtalia a l’esquerra de la foto durant el Casal d’Estiu 2021
-Quines són les tasques que realitzes a l’Esquitx? N: Faig de suport a les monitores, educadores, i treballadores del centre. Se m’assigna a dos grups específics per les quatre setmanes que dura el casal i acompanyo a les educadores i als infants en les activitats que fan. Col·laboro de les 9 a les 5, és a dir ajudo amb l’arribada dels nens i nenes, els acompanyo en les activitats ja siguin jocs d’aigua, excursions, o altres activitats, i també estic a l’hora de dinar i a la tarda amb la sortida. T: Dono suport a les tasques de les treballadores i treballadors.
-Quin és el millor aprenentatge que has fet durant aquest temps? N: Aquests últims dos anys que he anat a l’Esquitx he après molt, tant de les educadores, com els nens i nenes i de l’experiència. Ha estat molt enriquidor aprendre de les educadores, sobretot pel que fa a la gestió i dinamització dels grups. T: Que tots som igual en el món.
La Teresa fent xocolata desfeta durant la Festa de Nadal 2021. Nyam!
-Amb quina vivència o moments viscuts et quedaries? N: Em quedo amb tots els moments que hem compartit a través d’aquests últims dos estius. Les experiències que he viscut amb els infants des de pàdel surf, a jocs d’aigua, pintar, jugar a la plaça, i tot el que m’han ensenyat. També amb tota la gent que he pogut conèixer, les educadores, monitores, treballadores, i tot el que m’han ensenyat, ajudat i lo bé que em van acollir. T: Amb les sinèrgies que tenim amb totes les persones, treballadors, treballadores i voluntaris .
-Alguna cosa que no esperaves i t’ha cridat l’atenció de l’experiència? N: Una cosa que no m’esperava és la varietat d’activitats que poden fer els infants. En les meves experiències prèvies de voluntariat no tenien els recursos suficients per fer tantes activitats. Amb l’Esquitx els infants poden anar al CosmoCaixa, al Tibidabo, la piscina, a fer pàdel surf, i les educadores s’esforcen molt per fer activitats divertides i variades pels infants. T: Que la motivació és vocacional.
-Ha canviat la teva visió d’alguna problemàtica social en el teu pas per l’Esquitx? N: He après molt sobre diverses problemàtiques socials durant el meu temps amb l’Esquitx, però una cosa que destaca és la importància d’un sistema de suport estable amb vincles segurs per als infants. Sobretot amb els temps que estem vivint de COVID, que encara aporta més inestabilitat i dificultats, he vist que és molt necessari que els infants la tinguin. També he vist que l’Esquitx ajuda molt a proporcionar aquest suport i estabilitat per a tots els infants que hi passen. T: No n’ha canviat sobre les problemàtiques socials però sí que ha enfortit els meus ideals i pensaments sobre aquestes.
-Què creus que aporta l’experiència del voluntariat a nivell personal i/o professional? N: En l’àmbit personal crec que és molt enriquidora, ja que t’ajuda a conèixer altres realitats i situacions diferents de les que un pot estar acostumat. I professionalment perquè t’obliga a tenir una responsabilitat i un compromís cap a una feina i un projecte en el qual creus i vols contribuir. T: Aporta alegria i benestar.
-Tria 3 paraules per definir la teva experiència. N: Felicitat, compromís, i comunitat. T: Voluntat, alegria i empatia.
-Ajuda’ns a millorar. Tens alguna suggerència? N: Crec que l’Esquitx té un projecte molt necessari per la realitat que hi ha actualment, i el centre està molt compromès amb aquest projecte i fa una feina increïble per la comunitat i els infants. Proporcionen una educació de valors, un espai segur per als infants, ple de gent que els ajuda i comparteix experiències al seu costat. Per mi personalment hi ha poques coses a millorar, tot i que entenc que en l’àmbit de temes administratius hi poden haver temes a millorar. T: Que es rebin més ajudes del Govern per la tasca que es fa.
Les recents investigacions sobre neurociència i desenvolupament del cervell confirmen els postulats de les teories psicològiques sobre vincle i aferrament: les experiències viscudes durant els 3 primers anys de vida d’una persona i, més concretament, el vincle que s’estableix entre el nadó i la mare (o persona cuidadora) condiciona significativament el seu desenvolupament psicoafectiu posterior.
Des d’una visió evolutiva, el tipus de vincle que crea l’infant durant aquests primers 3 anys de vida influeix en la resta de relacions que tindrà desprès, de manera que es fa necessari, per tal de garantir un desenvolupament afectiu òptim de l’infant, promoure un aferrament segur, basat en sentiments de seguretat i confiança, amb la seva mare o persona cuidadora.
Amb aquesta visió va obrir La Caseta del Barri, l’espai familiar que des del 2004 acompanya infants de 0 a 3 i als adults referents al barri del Casc Antic de Ciutat Vella. Ho fa en sessions de dues hores setmanals segons cada grup d’edat.
Un dels principals objectius de La Caseta del Barri és afavorir el vincle segur, aspecte que depèn, en bona part, de l’estat psicoemocional de la mare o persona cuidadora. És cabdal la faceta preventiva i global del recurs, no només acompanyant els processos dels infants sinó que també donant suport a les mares o adults que cuiden l’infant en una època crítica del seu desenvolupament.
L’arribada d’un nou membre a la família suposa capgirar els fonaments d’aquesta i sovint és un repte vital per al qual no rebem cap tipus d’acompanyament i formació. Això és encara més determinant en el cas de les famílies monomarentals. A més, degut als canvis esdevinguts en la societat en els últims anys, les estructures familiars han canviat i en molts casos no hi ha suport de la família extensa durant els primers anys de criança. Això comporta una solitud, aïllament i esgotament que afecten al vincle que es crea amb l’infant o infants a càrrec.
Les dificultats en la gestió de l’economia familiar són un entrebanc més en la gestió de la criança dels infants.Tanmateix, a pandèmia de la COVID19, que s’ha estès en el temps, ha sumat més nivell estrès emocional a les persones cuidadores dels menors de 0 a 3 anys, amb les conseqüències negatives que això té pel desenvolupament emocional de l’infant i que poden tenir efectes a llarg termini.
Calen espais per gaudir i aprendre de la criança de la petita infància. Necessitem barris, ciutats i societats amables que mirin amb afecte i atenció aquesta etapa vital de tota persona i que no és una etapa més fins a fer-se adult i adulta, si no que té tot el seu sentit en ella mateixa. Vivim en un món fet per adults i adultes enfocat a les necessitats d’adults i adultes i no ens adonem que no som gaire més que el reflex d’aquell nen o nena que encara no s’aguanta del tot dret i de totes les relacions i sistemes amb els quals va tenir contacte a edats primerenques.
És un tema de justícia social incidir en aquest àmbit. L’espai familiar la Caseta del Barri vol donar una resposta preventiva enfortint els vincles familiars i treballant de forma global la relació adult-infant. En aquest sentit, tenir cura de la petita infància i promoure el seu desenvolupament saludable significa contribuir a construir un futur millor, atès que els infants d’avui seran els i les adultes del demà que definiran el món que ens espera.
La COVID19 ha acabat d’aplanar el camí perquè la tecnologia s’estigui imposant en tots els estadis de la vida: per estudiar, per divertir-nos, per relacionar-nos, per fer gestions, etc.
Alhora, ha suposat un pas més cap a una societat cada cop méscompartimentada on força de les tasques que realitzem en el nostre dia a dia estan destinades a obtenir uns resultats tangibles i de manera individualitzada. L’organització del temps que fan els adults sovint gira al voltant d’ aquestes exigències.
Això és més acusat en famílies amb una situació socioeconòmica complicada, on hi ha una complexa gestió del dia a dia, manca recursos materials, sobrecàrregues familiars, difícil conciliació, etc. A més, cal afegir el cansament i la fragilitat dels estats anímics que inevitablement tenyeixen el seu temps disponible.
Ens hem de preguntar com això deteriora els vincles intrafamiliars o de l’infant amb els seus adults de referència i que, hohem de tenir clar, són molt importants pel seu benestar, el seu desenvolupament i la seva salut mental.
És important generar espais d’interacció que simplement es destinin a construir vincles dels infants amb els adults. Espais tranquils que no parteixin de cap objectiu vinculat amb l’estudi o fer els deures, sinó basats en el joc i activitats de lleure.
Festa Amics de l’Esquitx 2019
Amb aquesta finalitat neix l’Espai Compartir dins del Centre Obert que ofereix un espai d’oci lliure amb diverses activitats i propostes a realitzar setmana a setmana per a famílies. Les propostes poden anar des de cinefòrum, tallers temàtics en funció de les festivitats, sortides, jocs de taula, etc. Aquests són punts de partida a través de les quals poder anar consolidant la relació en un espai que no sigui la llar ni estigui influenciat per les dinàmiques del quotidià familiar.
D’aquesta manera, volem promoure i facilitar la implicació activa de les famílies en l’oci dels seus fills i filles així com reforçar vincles entre famílies i educadores i entre les mateixes famílies participants. Aquest fet també esdevé important per poder acompanyar les famílies des de la complicitat i des d’un coneixement mutu més profund.
L’Espai Compartir tindrà lloc al Centre Obert els dijous per a infants de 3-5 anys, i els divendres per a infants de 7 a 14anys. Plantegem una durada d’1 hora 30 minuts i si calgués en funció de l’activitat es podria allargar. Les propostes d’activitats es configuraran en funció de l’edat dels grups.
Esperem així seguir afavorint els vincles dins la família mentre incidim també en les diverses àrees de desenvolupament dels infants.
La darrera semana del mes de juny, els diferents grups de la Caseta del Barri han estat participant dels tallers que ha organitzat el col.lectiu las Huecas, amb la iniciativa de participació ciutadana impulsada per BornLab. Les activitats s’han emmarcat dins la programació de la Festa Major del barri.
Es tracta de mares i pares i els seus fills/es d’entre 0 a 3 anys que participen a l’espai familiar de l’Esquitx, una franja sovint no tinguda del tot en compte en el disseny de l’espai públic o la programació d’activitats comunitàries.
En els diferents tallers, hem reflexionat sobre com habitem la ciutat i hem reivindicat l’espai públic mentre hem transitat per la memòria de la propia infantesa i la relació canviant amb la ciutat i els nostres barris.
Concentració reivindicativa a la Plaça Comercial
Al taller ‘Una Ganyota amb la Ciutat’ vam fer pancartes artístiques amb els nostres cossos que van culminar en una concentració davant la Plaça Comercialal crit de diferents proclames com: ‘Más Mamas, menos Memes!’. Al dia següent, vam teixir una xarxa de records d’infància on contrastar l’evolució que ha tingut la nostra relació amb la ciutat.
Les famílies que han participat han pogut conèixer idescobrir les instal.lacions del Born CCM on es va reservar un espai per fer els tallers, adaptant la dinámica a la petita infància.
A la darrera jornada, vam seguir explorant el barri i vam organitzar una sessió de ràdio amb micròfon obert al Parc de la Ciutadella.Els infants i famílies van poder expressar les seves experiències i vivències als diversos llocs i racons de la ciutat que més freqüenten o els criden l’atenció.
Han estat diferents jornades on divertir-nos mentre reflexionem sobre l’espai que ocupem a la ciutat i les maneres de reconquerir-lo. Al mateix moment, hem conegut nous espais del barri i noves maneres d’entendre el veïnatge.
Molt agraïdes i agraïts a las Huecas per la dinamització de les diferents activitats i la seva energia i creativitat i al projecte BornLab per ajudar a fer posible aquesta esperiència comunitària centrada en la petita infància.
Tan de bo sigui el punt de partida per generar nous espais per a la participació adaptats a mares i pares i fills/es d’entre 0-3 anys.
Esquitxant Ciutat Vella 