2021: Un any de reptes

Us presentem la memòria d’activitats d’aquest 2021. Ha estat un any on hem vist emergir els efectes psicoemocionals i socials de la pandèmia i on progressivament hem anat restablint ràtios i tornant a la total presencialitat, tan important per la tasca de l’entitat.

Podeu veure dades i valoracions del diferents projectes de l’entitat que engloben les etapes de senvolupament de l’infant (0-18 anys) i també l’atenció al global a la família. D’aquesta manera, incidim en les diferents àrees (educativa, psicològica, social, etc) que marquen l’esdevenir de tota persona.

Gràcies a tots/es el que ho heu fet possible.

Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família. 

Taller de Psicodansa Integrativa

Aquest trimestre el grup de mares de l’Esquitx hem realitzat  sessions de Psicodansa Integrativa amb Lurdes Capdevila al Casal de Barri del Pou de la Figuera. Ha estat un viatge a través del treball corporal i grupal que ens ha permès connectar amb les nostres emocions i deixar-nos ser.  
 
La Psicodansa Integrativa neix de la mà d’Ercilia Orellana qui va formar-se en Biodansa amb el psicòleg Rolando Toro. A través de la música, el grup i les consignes que exposa el facilitador/a es fa un treball per integrar les diverses dimensions de la persona: vital, emocional, mental i espiritual. Orellana va fer un pas més cap a la vessant espiritual tot introduint la meditació a les sessions. 
 
Les sessions s’inicien amb una ronda de paraula i escolta i a partir d’aquí regna el silencia durant tota la sessió per seguir durant 1’30h les consignes de la Lurdes. És un espai laboratori on es treballa des de la celebració en cercle, l’acció de caminar segons diferents músiques i cadències, el treball amb l’altre en base a sincronies, la dansa individual i el joc. Cada música es tria delicadament per apropar-nos a fites concretes. 

Les sessions estan estructurades en una progressió ascendent d’intensitat  per donar lloc més tard a una part més d’introspecció. Es realitza un tancament amorós i un ritual de sortida per connectar amb  l’alegria i el gaudi. El silenci continua fins la ronda de paraula-escolta de la sessió de la setmana pròxima. 

A través de les diferents propostes i exercicis van emergint percepcions noves en cadascuna de nosaltres i es generen efectes vivencials d’integració afectiva. El grup esdevé un factor clau. Es crea un vincle a nivell grupal, un clima d’intimitat procliu a l’expressió d’allò que ens mou. El gaudi i l’alegria també són un fil conductor a les sessions, es tracta de connectar amb la vida. 

El treball pot arribar a ser molt profund i cal atendre bé les necessitats i el moment en què es troben les participants a l’hora d’incentivar la interacció, l’expressió, etc. L’abordatge ha de ser respectuós a l’hora de promoure el contacte amb un mateix/a i les altres. La comprensió del món basada en la intel.lectualitat queda enrere  per a permetre una integració autèntica de la vivència i de les emocions que se’n desprenen.   
 
La Psicodansa Integrativa és una activitat que ajuda a rebaixar l’estrès i autoregular-nos i millorar la comprensió de nosaltres mateixes. Alhora és alliberadora, té els beneficis físics de tota dansa i estimula les connexions al nostre cervell donant lloc a un treball saludable a diferents nivells de la persona
 
Seguim amb ganes de continuar explorant sessions que parteixin de les emocions, les sensacions i el cos, que ens permeten connectar d’es d’un lloc molt autèntic a partir del qual guarir-se i trobar la calma. 

Sessió final i agraïment a la Lurdes

Entrevista a la Natàlia i la Teresa

La Natàlia i la Teresa són dues voluntàries que participen a l’Esquitx des de fa uns anyets. Dues mirades diferents i entregades que hem volgut fer coincidir en aquesta entrevista per conèixer-les una mica més. Gràcies a les dues pel vostre temps!

-Què et va cridar a fer voluntariat? 
N: Vaig començar a fer voluntariat quan tenia setze anys perquè era una cosa que sempre havia volgut fer, però no havia pogut perquè era menor d’edat. Tenia moltes ganes de poder contribuir a un projecte social amb infants i poder aprendre molt de l’experiència. Inicialment, quan vaig començar a fer voluntariat volia aprendre nous valors i noves realitats.
T: Perquè sóc una persona activa i solidària. 

-Per què vas triar ajudar infants i famílies a través de l’Esquitx? 
N: Inicialment, vaig trobar l’oportunitat de voluntariat a l’Esquitx a través de la borsa de voluntariat de Barcelona l’estiu del 2020, on hi havia una oferta per aquell mateix estiu treballant amb infants. Vaig buscar informació sobre el centre, i després vaig anar a parlar amb la coordinadora. Em va agradar molt com estava organitzat el casal, les activitats i la planificació i vaig decidir fer el voluntariat allà. L’estiu del 2020 va ser el primer estiu que vaig col·laborar amb l’Esquitx, aquell estiu va ser per tres setmanes, i el següent, l’estiu del 2021 per quatre setmanes, tot i que amb complicacions per la COVID.
T: Una treballadora de Càritas m’hi va adreçar.

La Nàtalia a l’esquerra de la foto durant el Casal d’Estiu 2021

-Quines són les tasques que realitzes a l’Esquitx? 
N: Faig de suport a les monitores, educadores, i treballadores del centre. Se m’assigna a dos grups específics per les quatre setmanes que dura el casal i acompanyo a les educadores i als infants en les activitats que fan. Col·laboro de les 9 a les 5, és a dir ajudo amb l’arribada dels nens i nenes, els acompanyo en les activitats ja siguin jocs d’aigua, excursions, o altres activitats, i també estic a l’hora de dinar i a la tarda amb la sortida.
T: Dono suport a les tasques de les treballadores i treballadors. 

-Quin és el millor aprenentatge que has fet durant aquest temps? 
N: Aquests últims dos anys que he anat a l’Esquitx he après molt, tant de les educadores, com els nens i nenes i de l’experiència. Ha estat molt enriquidor aprendre de les educadores, sobretot pel que fa a la gestió i dinamització dels grups.
T: Que tots som igual en el món. 

La Teresa fent xocolata desfeta durant la Festa de Nadal 2021. Nyam!

-Amb quina vivència o moments viscuts et quedaries? 
N: Em quedo amb tots els moments que hem compartit a través d’aquests últims dos estius. Les experiències que he viscut amb els infants des de pàdel surf, a jocs d’aigua, pintar, jugar a la plaça, i tot el que m’han ensenyat. També amb tota la gent que he pogut conèixer, les educadores, monitores, treballadores, i tot el que m’han ensenyat, ajudat i lo bé que em van acollir.
T: Amb les sinèrgies que tenim amb totes les persones, treballadors, treballadores i voluntaris .

-Alguna cosa que no esperaves i t’ha cridat l’atenció de l’experiència?
N: Una cosa que no m’esperava és la varietat d’activitats que poden fer els infants. En les meves experiències prèvies de voluntariat no tenien els recursos suficients per fer tantes activitats. Amb l’Esquitx els infants poden anar al CosmoCaixa, al Tibidabo, la piscina, a fer pàdel surf, i les educadores s’esforcen molt per fer activitats divertides i variades pels infants.
T: Que la motivació és vocacional.

-Ha canviat la teva visió d’alguna problemàtica social en el teu pas per l’Esquitx?
N: He après molt sobre diverses problemàtiques socials durant el meu temps amb l’Esquitx, però una cosa que destaca és la importància d’un sistema de suport estable amb vincles segurs per als infants. Sobretot amb els temps que estem vivint de COVID, que encara aporta més inestabilitat i dificultats, he vist que és molt necessari que els infants la tinguin. També he vist que l’Esquitx ajuda molt a proporcionar aquest suport i estabilitat per a tots els infants que hi passen.
T: No n’ha canviat sobre les problemàtiques socials però sí que ha enfortit els meus ideals i pensaments sobre aquestes. 

-Què creus que aporta l’experiència del voluntariat a nivell personal i/o professional?
N: En l’àmbit personal crec que és molt enriquidora, ja que t’ajuda a conèixer altres realitats i situacions diferents de les que un pot estar acostumat. I professionalment perquè t’obliga a tenir una responsabilitat i un compromís cap a una feina i un projecte en el qual creus i vols contribuir.
T: Aporta alegria i benestar. 

-Tria 3 paraules per definir la teva experiència.
N: Felicitat, compromís, i comunitat.  
T: Voluntat, alegria i empatia.

-Ajuda’ns a millorar. Tens alguna suggerència? 
N: Crec que l’Esquitx té un projecte molt necessari per la realitat que hi ha actualment, i el centre està molt compromès amb aquest projecte i fa una feina increïble per la comunitat i els infants. Proporcionen una educació de valors, un espai segur per als infants, ple de gent que els ajuda i comparteix experiències al seu costat. Per mi personalment hi ha poques coses a millorar, tot i que entenc que en l’àmbit de temes administratius hi poden haver temes a millorar.
T: Que es rebin més ajudes del Govern per la tasca que es fa.

La importància de l’etapa 0-3 anys

Les recents investigacions sobre neurociència i desenvolupament del cervell confirmen els postulats de les teories psicològiques sobre vincle i aferrament: les experiències viscudes durant els 3 primers anys de vida d’una persona i, més concretament, el vincle que s’estableix entre el nadó i la mare (o persona cuidadora) condiciona significativament el seu desenvolupament psicoafectiu posterior.  

Des d’una visió evolutiva, el tipus de vincle que crea l’infant durant aquests primers 3 anys de vida influeix en la resta de relacions que tindrà desprès, de manera que es fa necessari, per tal de garantir un desenvolupament afectiu òptim de l’infant, promoure un aferrament segur, basat en sentiments de seguretat i confiança, amb la seva mare o persona cuidadora.

Amb aquesta visió va obrir La Caseta del Barri, l’espai familiar que des del 2004 acompanya infants de 0 a 3 i als adults referents al barri del Casc Antic de Ciutat Vella. Ho fa en sessions de dues hores setmanals segons cada grup d’edat.

Un dels principals objectius de La Caseta del Barri és afavorir el vincle segur, aspecte que depèn, en bona part, de l’estat psicoemocional de la mare o persona cuidadora. És cabdal la faceta preventiva i global del recurs, no només acompanyant els processos dels infants sinó que també donant suport a les mares o adults que cuiden l’infant en una època crítica del seu desenvolupament.

L’arribada d’un nou membre a la família suposa capgirar els fonaments d’aquesta i sovint és un repte vital per al qual no rebem cap tipus d’acompanyament i formació. Això és encara més determinant en el cas de les famílies monomarentals. A més, degut als canvis esdevinguts en la societat en els últims anys, les estructures familiars han canviat i en molts casos no hi ha suport de la família extensa durant els primers anys de criança. Això comporta una solitud, aïllament i esgotament que afecten al vincle que es crea amb l’infant o infants a càrrec.

Les dificultats en la gestió de l’economia familiar són un entrebanc més en la gestió de la criança dels infants. Tanmateix,  a pandèmia de la COVID19, que s’ha estès en el temps, ha sumat més nivell estrès emocional a les persones cuidadores dels menors de 0 a 3 anys,  amb les conseqüències negatives que això té pel desenvolupament emocional de l’infant i que poden tenir efectes a llarg termini.

Calen espais per gaudir i aprendre de la criança de la petita infància. Necessitem barris, ciutats i societats amables que mirin amb afecte i atenció aquesta etapa vital de tota persona i que no és una etapa més fins a fer-se adult i adulta, si no que té tot el seu sentit en ella mateixa. Vivim en un món fet per adults i adultes enfocat a les necessitats d’adults i adultes i no ens adonem que no som gaire més que el reflex d’aquell nen o nena que encara no s’aguanta del tot dret i de totes les relacions i sistemes amb els quals va tenir contacte a edats primerenques.

És un tema de justícia social incidir en aquest àmbit. L’espai familiar la Caseta del Barri vol donar una resposta preventiva enfortint els vincles familiars i treballant de forma global la relació adult-infant. En aquest sentit, tenir cura de la petita infància i promoure el seu desenvolupament saludable significa contribuir a construir un futur millor, atès que els infants d’avui seran els i les adultes del demà que definiran el món que ens espera.

L’Espai Compartir

La COVID19 ha acabat d’aplanar el camí perquè la tecnologia s’estigui imposant en tots els estadis de la vida: per estudiar, per divertir-nos, per relacionar-nos, per fer gestions, etc.

Alhora, ha suposat un pas més cap a una societat cada cop més compartimentada on força de les tasques que realitzem en el nostre dia a dia estan destinades a obtenir uns resultats tangibles i de manera individualitzada. L’organització del temps que fan els adults sovint gira al voltant d’ aquestes exigències.

Això és més acusat en famílies amb una situació socioeconòmica complicada, on hi ha una complexa gestió del dia a dia, manca recursos materials, sobrecàrregues familiars, difícil conciliació, etc. A més, cal afegir el cansament i la fragilitat dels estats anímics que inevitablement tenyeixen el seu temps disponible.

Ens hem de preguntar com això deteriora els vincles intrafamiliars o de l’infant amb els seus adults de referència i que, ho hem de tenir clar, són molt importants pel seu benestar, el seu desenvolupament i la seva salut mental.

És important generar espais d’interacció que simplement es destinin a construir vincles dels infants amb els adults. Espais tranquils que no parteixin de cap objectiu vinculat amb l’estudi o fer els deures, sinó basats en el joc i activitats de lleure.

Festa Amics de l’Esquitx 2019

Amb aquesta finalitat neix l’Espai Compartir dins del Centre Obert que ofereix un espai d’oci lliure amb diverses activitats i propostes a realitzar setmana a setmana per a famílies. Les propostes poden anar des de cinefòrum, tallers temàtics en funció de les festivitats, sortides, jocs de taula, etc. Aquests són punts de partida a través de les quals poder anar consolidant la relació en un espai que no sigui la llar ni estigui influenciat per les dinàmiques del quotidià familiar.

D’aquesta manera, volem promoure i facilitar la implicació activa de les famílies en l’oci dels seus fills i filles així com reforçar vincles entre famílies i educadores i entre les mateixes famílies participants. Aquest fet també esdevé important per poder acompanyar les famílies des de la complicitat i des d’un coneixement mutu més profund.

LEspai Compartir tindrà lloc al Centre Obert els dijous per a infants de 3-5 anys, i els divendres per a infants de 7 a 14 anys.  Plantegem una durada d’1 hora 30 minuts i si calgués en funció de l’activitat es podria allargar. Les propostes d’activitats  es configuraran en funció de l’edat dels grups.

Esperem així seguir afavorint els vincles dins la família mentre incidim també en les diverses àrees de desenvolupament dels infants.

Una mirada a la ciutat des de la petita infància

La darrera semana del mes de juny, els diferents grups de la Caseta del Barri han estat participant dels tallers que ha organitzat el col.lectiu las Huecas, amb la iniciativa de participació ciutadana impulsada per BornLab. Les activitats s’han emmarcat dins la programació de la Festa Major del barri.

Es tracta de mares i pares i els seus fills/es d’entre 0 a 3 anys que participen a l’espai familiar de l’Esquitx, una franja sovint no tinguda del tot en compte en el disseny de l’espai públic o la programació d’activitats comunitàries.

En els diferents tallers, hem reflexionat sobre com habitem la ciutat i hem reivindicat l’espai públic mentre hem transitat per la memòria de la propia infantesa i la relació canviant amb la ciutat i els nostres barris.

Al taller ‘Una Ganyota amb la Ciutat’ vam fer pancartes artístiques amb els nostres cossos que van culminar en una concentració davant la Plaça Comercial al crit de diferents proclames com: ‘Más Mamas, menos Memes!’. Al dia següent, vam teixir una xarxa de records d’infància on contrastar l’evolució que ha tingut la nostra relació amb la ciutat.

Les famílies que han participat han pogut conèixer i descobrir les instal.lacions del Born CCM on es va reservar un espai per fer els tallers, adaptant la dinámica a la petita infància.

A la darrera jornada, vam seguir explorant el barri i vam organitzar una sessió de ràdio amb micròfon obert al Parc de la Ciutadella. Els infants i famílies van poder expressar les seves experiències i vivències als diversos llocs i racons de la ciutat que més freqüenten o els criden l’atenció.

Han estat diferents jornades on divertir-nos mentre reflexionem sobre l’espai que ocupem a la ciutat i les maneres de reconquerir-lo. Al mateix moment, hem conegut nous espais del barri i noves maneres d’entendre el veïnatge.

Molt agraïdes i agraïts a las Huecas per la dinamització de les diferents activitats i la seva energia i creativitat i al projecte BornLab per ajudar a fer posible aquesta esperiència comunitària centrada en la petita infància.

Tan de bo sigui el punt de partida per generar nous espais per a la participació adaptats a mares i pares i fills/es d’entre 0-3 anys.

Esquitx a l’Escola

La tasca al Centre Obert és molt útil per identificar diferents situacions , ja que des del qüotidià es treballen amb els infants hàbits i habilitats (socials, emocionals, cognitives, etc). Des de fa anys venim observant necessitats educatives en l’aprenentatge d’alguns infants que fan que no puguin seguir el ritme del curs. Això ens posa en alerta i ens interpel.la per generar espais de reflexió amb escoles i instituts i crear noves eines de suport.

Per aquest motiu, al 2013 vam posar en marxa el projecte ‘Esquitx a l’Escola’: Psicomotrocitat i Suport Individual a l’aula. Es tracta d’una iniciativa en complicitat amb les escoles que ens permet entrar a les seves instal.lacions. L’objectiu és oferir sessions de psicomotricitat en horari lectiu així com incorporar la figura de l’educador/a social a l‘aula acompanyant individualment a alumnes que ho requereixin.

La psicomotricitat està pensada per infants de cicle infantil i 1r de Primària i atany al seu desenvolupament psicològic , motriu i cognitiu. Són sessions d’1 h a la semana que tenen lloc quan el cicle s’organitza en racons. Fins ara hem realitzat les sessions a l’Escola Cervantes i a l’Escola Pere Vila.

Sessió de psicomotricitat a l’Escola Cervantes

A través de la psicomotricitat es treballen les bases de l’aprenentatge i es poden abordar aspectes fonamentals d’aquesta etapa com: l’atenció, la memòria, l’estructuració del pensament, l’expressió, la comunicació, la lateralitat, l’autonomia personal, la coordinació visual i la regulació d’emocions, entre d’altres.

El Suport Individual, per la seva banda, está dirigit a infants de primària. L’educador/a social acompanya a l’infant a l’aula, aportant-li seguretat a l’hora d’assolir objectius d’aprenentatge, tant acadèmics com socials. Es tracta de 4 hores d’acompanyament a la setmana (1h diària) de l’educador/a social a l’aula de l’escola. Aquest any hem incorporat aquesta figura també al CO de l’entitat per a infants que necessitaven aquest reforç.

Sessió de Suport Individual al CO

El projecte, doncs, s’orienta a alumnes que participen al Centre Obert però les sessions de psicomotricitat s’obren a altres alumnes del centre educatiu que el tutor/a proposa.

El moments que vivim arran de la Covid han suposat nous obstacles en el progrés educatiu i emocional de molts infants. Han hagut de fer front a restriccions que els han limitat el seu desenvolupament com a persones, sent més punyent aquesta situació en infants que ja es trobaven en contextos fràgils. Quan més necessari ha estat revertir aquesta situació més limitacions hem tingut per poder oferir sessions de psicomotricitat i suport a l’aula degut a les restriccions existents.

Malgrat això,  hem intentat ser creatius  adaptant el projecte al propi CO de l’entitat. Tenim moltes ganes, però, de reemprendre al proper curs la totalitat del projecte a les escoles tal i com està concebut per reforçar les diferents dimensions dels infants  i tornar a establir lligams amb els centres educatius. És en el si de l’escola on el projecte agafa tot el seu sentit generant coneixenemt compartit i participant d’una tasca global en pro del desenvolupament dels infants.

Un ‘coixí’ per a les famílies

En el si de la família, sigui del tipus que sigui (extensa, monoparental, adoptiva, lgtbi, etc), es construeixen els pilars que defineixen una part important de la nostra personalitat i com interactuem amb el món que ens envolta. És un sistema que ens ordena i que ens ha de dotar d’autoconfiança per afrontar les vicissituds i reptes amb què ens trobarem a la nostra vida.

Sessió setmanal del Grup de Famílies

Tot i això, la ‘pràctica’ de la vida familiar ha estat sempre intuïtiva i subjecte a les circumstàncies de la família de què formem part. Diem això, quan la criança dels fills i filles és un dels reptes més grans del recorregut vital de moltes persones i que, ens aventurem a afirmar, té una incidència important en el tarannà i la salut de les nostres societats.

Davant d’aquesta constatació, creiem que calen projectes i serveis que desgranin el complex equilibri de la vida familiar, tota la xarxa d’interrelacions que hi intervenen i ofereixin una atenció global que pugui acompanyar en les diferents dimensions de tota família: educativa, terapèutica, social, econòmica, etc. La gestió interna d’una família ja és suficient complexa per haver de recórrer a recursos específics per cada àrea, i més quan són àrees inevitablement interdependents.

En aquest sentit, des de l’Esquitx hem posat en marxa des de fa ja uns anys un servei de SOAF (Servei d’orientació i atenció a Famílies) amb la voluntat de ser un recurs on qualsevol família del barri i de Ciutat Vella pugui adreçar-se per abordar qualsevol tema que li preocupi dins l’àmbit familiar.

El SOAF ofereix suport en tràmits telemàtics i orientació a recursos

Parlem d’acompanyar les famílies en dubtes sobre la criança i educació dels fills i filles, donant suport psicoemocional davant de determinades circumstàncies o iniciant acompanyament terapèutic quan calgui i en diferents formats. És també un espai de suport per a la realització de tràmits burocràtics i d’orientació i derivació a altres recursos del barri o la ciutat davant de diferents necessitats (problemes d’habitatge, assessorament jurídic, inserció laboral, etc). Vol ser, doncs, un espai d’atenció individual i grupal que contribueixi al bon funcionament i benestar de l’engranatge familiar i vinculi les famílies entre elles, amb el barri i amb les possibilitats que tot això els ofereix.

En un món accelerat com l’actual, davant dels nous reptes que ha generat la COVID19, l’augment de famílies amb poca xarxa, les diferències intergeneracionals, la incidència de la tecnologia a la nostra vida, cal posar el focus a les famílies i cuidar-les per salvaguardar la gran tasca social que tot grup que cria i educa els ciutadans del futur té entre mans.

Descobrint-nos amb Palau Vincles

Aquest curs els infants del grup de Ludo1 (4-6 anys) i Petits (8-10 anys) han tornat a participar al Palau Vincles, el projecte social impulsat per la Fundació Orfeó Català i el Palau de la Música

Cada dilluns hem anat al Palau de la Música per fer sessions de la mà d’Esteve Nabona, director del cor de l’Orfeó Català, i aprendre de nosaltres mateixos a través del treball de la musicalitat entenent tot el nostre cos com un instrument musical. Ha estat fent un treball a foc lent, coneixent-nos i agafant confiança per expressar-nos a través de l’art de forma lliure però també regulada. 

A través del joc i de plantejaments molt didàctics hem après com emetem els sons a través de la veu i com ser-ne conscients i controlar-ho per aconseguir l’anhelada l’harmonia. Hem prestat atenció a la respiració, a la nostra panxa i hem percebut un munt de sensacions que han ajudat a posar ordre a un procés aparent tant simple com expressar-nos cantant. Ho hem fet des de la globalitat incloent fins i tot tècniques de percussió corporal que ens han ajudat a entendre com la coordinació i el ritme ens poden ajudar molt a la nostra vida diària. 

Assajos Carmina Burana a Palau Vincles

Aquest any, com a novetat, Sandra Jurado, especialista en dansa urbana, ha liderat diverses sessions on hem pogut aprofundir en  l’autopercepció dels nostres cossos i que també hem gaudit molt. Hem fet coreografies on hem entès la confiança en l’altre i el fet tant important de posar dels límits. Tot això a través de ritmes urbans com el hip-hop que ens han permès divertir-nos i descarregar energia. 

Però teníem una fita, l’enregistrament del concert de Carmina Burana al Palau de la Música que compartim amb infants d’altres centres i escoles. Aquest any, degut a les restriccions no hem pogut fer un concert amb públic però sí que hem pogut enregistrar les sessions en un programa audiovisual que emetrà tv3 el proper diumenge 28 a les 11:20 del matí. Hat estat una experiència molt gratificant poder oferir testimonis de l’experiència i gaudir dels meravellosos racons de l’emblemàtic Palau de la Música.  

Gravació testimonis Palau Vincles

A través del cos i de la veu ens expressem i ho podem fer des de molts estats o sentiments: rabia, desfogament, ira.. Ens ajuda molt ser-ne conscients per abraçar l’ampli espectre de colors emocionals i no quedar-nos només amb un o dos. A través de l’art hem tornat a descobrir tot allò del que som capaços. Gràcies a tot l’equip de Palau Vincles! 

Fi sessió Palau Vincles