Psicomotricitat a la petita infància

L’impacte de la pandèmia ha tingut efectes en el desenvolupament de tota una generació d’infants. Davant d’això, hem vist la necessitat d’ampliar l’atenció i oferir sessions de psicomotricitat per a infants de 0-3 anys. L’objectiu segueix sent el mateix,  minimitzar les situacions de risc social. Cal tenir clar que el desenvolupament psicomotriu determina aspectes de concepció del món, autoestima, capacitat d’aprenentatge i relació amb els/les altres. Pensem, doncs, que és important poder oferir-lo a famílies del Districte en situació vulnerable com a suport davant de les circumstàncies que estem vivint.

Les sessions són els divendres per a 2 grups d’edat: de 0 a 12 mesos i de 12 a 36 mesos. Cada sessió té 1h30 minuts de durada i hi participen els/les referents adults i els infants amb un màxim de 6 famílies. Les sessions s’ofereixen a famílies que ja venen a l’Espai Familiar ‘La Caseta del Barri’ de l’entitat. Tot i això, està obert a altres famílies del barri.

Parlem amb Pilar Arsequell, psicomotricista de l’Associació l’Esquitx,  psicopedagoga i terapeuta especialitzada en reflexos primitius. La Pilar destaca que treballar  la psicomotricitat és molt important per a la maduresa neurològica i la incorporació a l’escola dels infants. ‘Els 3 primers anys són els més importants on s’han de consolidar les bases de l’aprenentatge’.

Respecte al contingut de les sessions, estan prèviament programades i hi ha diferents moments que passen pel coneixement de l’espai, la propiocepció del cos, els reflexos primitius i la lateralitat.

Pel que fa al coneixement de l’espai la Pilar ens comenta que ‘es fan accions per treballar les coordenades, el ritme i el temps. Marcar ritmes, es important per a la base neuromotriu. Hi ha nens amb fatiga prompta i no tenen capacitat d’atenció, i cal abordar-ho’ constata.

Pel que fa a la percepció del propi cos es proposen activitats d’estimulació sensoriomotriu. ‘Amb les sensacions els infants aprenen a estimular totes les connexions neurològiques: oïda, tacte, vista.’ ens comenta la Pilar. ’Infants que experimenten por sovint tenen el tacte alterat, trastorns autistes passen a més del tacte per alteracions a l’oïda, i en el cas del TDAH també hi entra en joc la vista’ apunta.

Això ens porta a parlar dels reflexos primitius, investigats per Harald Blomber. A través de sèries de moviment rítmics i el balanceig s’estimulen les connexions neurològiques. ‘Els reflexes han d’estar. Quan naixem s’han de reprogramar en gravetat. Hi ha molts reflexes estudiats que hem de mirar d’integrar: espinal del Galant, de Landau, etc, Treballem així casos de dislèxia, per exemple, on els infants tenen problemes de percepció i els costa imitar gestos’ afirma la Pilar.

El darrer aspecte fonamental és la lateralitat que infants de 0-3 anys encara no tenen consolidada. ‘A les sessions es mira la dominància i si hi ha lateralitat adquirida. Es vetlla sempre per reforçar la neurològica ja que els problemes de lateralitat comporten sovint problemes d’aprenentatge’. afirma la Pilar.

En psicomotricitat amb nadons és bàsica l’estimulació sensoriomotriu, els ritmes, l’articulació de cames, tot preparant-los per al gateig. És fonamental el treball d’habilitats parentals en aquest sentit.

És, doncs, molt important que les mares i pares tinguin consciència i una guia dels mínims maduratius de cada infant, del progrés de la motricitat gruixuda cap a la fina, etc. La consolidació de tot això influirà en la manera com aquest infant interactuarà com a adult amb l’entorn’ conclou la Pilar.

Des de l’Esquitx  volem exploran aquest camp d’intervenció per seguir ampliant les eines que oferim  a les famílies.