Taller de Psicodansa Integrativa

Aquest trimestre el grup de mares de l’Esquitx hem realitzat  sessions de Psicodansa Integrativa amb Lurdes Capdevila al Casal de Barri del Pou de la Figuera. Ha estat un viatge a través del treball corporal i grupal que ens ha permès connectar amb les nostres emocions i deixar-nos ser.  
 
La Psicodansa Integrativa neix de la mà d’Ercilia Orellana qui va formar-se en Biodansa amb el psicòleg Rolando Toro. A través de la música, el grup i les consignes que exposa el facilitador/a es fa un treball per integrar les diverses dimensions de la persona: vital, emocional, mental i espiritual. Orellana va fer un pas més cap a la vessant espiritual tot introduint la meditació a les sessions. 
 
Les sessions s’inicien amb una ronda de paraula i escolta i a partir d’aquí regna el silencia durant tota la sessió per seguir durant 1’30h les consignes de la Lurdes. És un espai laboratori on es treballa des de la celebració en cercle, l’acció de caminar segons diferents músiques i cadències, el treball amb l’altre en base a sincronies, la dansa individual i el joc. Cada música es tria delicadament per apropar-nos a fites concretes. 

Les sessions estan estructurades en una progressió ascendent d’intensitat  per donar lloc més tard a una part més d’introspecció. Es realitza un tancament amorós i un ritual de sortida per connectar amb  l’alegria i el gaudi. El silenci continua fins la ronda de paraula-escolta de la sessió de la setmana pròxima. 

A través de les diferents propostes i exercicis van emergint percepcions noves en cadascuna de nosaltres i es generen efectes vivencials d’integració afectiva. El grup esdevé un factor clau. Es crea un vincle a nivell grupal, un clima d’intimitat procliu a l’expressió d’allò que ens mou. El gaudi i l’alegria també són un fil conductor a les sessions, es tracta de connectar amb la vida. 

El treball pot arribar a ser molt profund i cal atendre bé les necessitats i el moment en què es troben les participants a l’hora d’incentivar la interacció, l’expressió, etc. L’abordatge ha de ser respectuós a l’hora de promoure el contacte amb un mateix/a i les altres. La comprensió del món basada en la intel.lectualitat queda enrere  per a permetre una integració autèntica de la vivència i de les emocions que se’n desprenen.   
 
La Psicodansa Integrativa és una activitat que ajuda a rebaixar l’estrès i autoregular-nos i millorar la comprensió de nosaltres mateixes. Alhora és alliberadora, té els beneficis físics de tota dansa i estimula les connexions al nostre cervell donant lloc a un treball saludable a diferents nivells de la persona. 
 
Seguim amb ganes de continuar explorant sessions que parteixin de les emocions, les sensacions i el cos, que ens permeten connectar d’es d’un lloc molt autèntic a partir del qual guarir-se i trobar la calma. 

Sessió final i agraïment a la Lurdes

La necessitat d’eines per a l’autoregulació

Viure situacions complexes com les que hem hagut d’encarar aquest any tenen un impacte molt gran en la nostra salut mental. En ocasions, aquest impacte es presenta invisible o latent, i fins i tot no en som conscients. Si no canalitzem l’estrès i angoixa que ens envaixen en situacions de crisi aquests estats es cronifiquen al nostre cos i acaben alterant les connexions que fa el nostre cervell i la nostra salut.

Per això és important descobrir eines que ens ajudin a millorar la nostra regulació emocional i poder acostar-nos a la calma fins i tot davant de factors que ens agitin. Aquest és el propòsit de l’entitat a tots els seus projectes que estem explorant a consciència en el Suport Familiar i el SOAF (Servei d’Orientació i Atenció a Famílies).

Grup de famílies realitzant una sessió de tècnica TRE

Des de fa alguns anys i gràcies a l’equip de l’entitat ,sempre despert i formant-se per aprendre enfocament nous, així com d’altres professionals amb qui hem establert llaços i col.laboracions, mirem d’oferir tallers i sessions a les famílies que les ajudin a autopercebre’s, millorar l’atenció i trobar noves respostes davant d’un entorn o circumstàncies que potser no són les que voldríem.

La relació cos-ment, la manera com percebem i ordenem les nostres pròpies sensacions hi té molt a dir. El sistema nerviós i muscular són els grans protagonistes d’aquesta línia de treball personal. En aquest camí, hem descobert com funciona la teràpia craneo-sacral, la teràpia d’EMDR o el Safe and Sound Protocol (SSP) i els seus efectes regulant el sistema nerviós de la persona o l’estat del sistema fisiològic reduint hipersensibilitats.

Aquests mesos, gràcies a l’Ester Martínez, terapeuta de La Caseta del Barri (Espai Familiar de l’entitat) un grup de famílies ha fet sessions de la tècnica TRE. Aquesta es basa en alliberar els patrons muscular profunds que ens constrenyen permetent al cos recuperar el seu estat natural de benestar i equilibri. Durant la nostra vida totes i tots vivim situacions d’estrès i trauma en major o menor mesura. Molts d’aquests esdeveniments es converteixen en tensions que amaguen emocions no canalitzades i acaben limitant la nostre experiència amb el món. Creat pel doctor David Berceli, la tècnica TRE proposa un seguit d’exercicis corporals que activen el mecanisme reflex natural del cos de tremolor muscular permetent alliberar aquestes tensions.

Grup de famílies en una sessió de tècnica TRE

Del TRE convé destacar que, com moltes de les tècniques anomenades, no requereix revisitar la història de la persona i que, a més, és una eina que un cop l’usuari l’aprèn pot ser utilitzada per a l’autoregulació sempre que ho vulgui.

La intenció de l’entitat és divulgar i presentar noves eines terapèutiques als infants i famílies per prendre consciència de com funcionem i ens regulem garantint que les puguin experimentar i posar en pràctica. Cal que aquestes tècniques siguin assumibles i compreses per la persona que les rep i atribuir-los usos socials. Totes les persones que viuen en situació de fragilitat o vulnerabilitat puntual o continuada necessiten recursos neuroanatòmics que contribueixin a regular-les per poder copsar les opcions al seu abast i veure’s a elles mateixes i al món de manera més reposada. És l’únic camí per agafar forces, l’únic camí cap a la resiliència.

Descobrint el ‘Cercle de Seguretat’

Des de fa unes setmanes el grup de mares de l’Esquitx està immers en les sessions sobre ‘El cercle de Seguretat’, dinamitzades pel terapeuta Enrique Arellanos de l’Institut Cuatro Ciclos.

Ser pare o mare pot ser una experiència magnífica o una experiència desafiant i sovint pot arribar a frustrar-nos. Tots els que som pares o mares, hem arribat alguna vegada a sentir-nos encallats en la relació amb els nostres fills o filles. Desitgem arribar a ser els millors pares per als nostres fills, però moltes vegades, el que fem no funciona i no arribem a comprendre el seu comportament.

Per entendre el comportament dels nostres fills i saber respondre adequadament, el cercle de seguretat proveeix un mapa senzill que ajuda a detectar les seves necessitats emocionals. De vegades estem tan embrancats en satisfer les seves necessitats materials que ens oblidem del seu benestar emocional. I no obstant això, 40 anys d’investigació seriosa i rigorosa, sobre la qual s’ha elaborat i construït aquest curs, demostra que els nostres fills seran més capaços de tenir un bon comportament si les seves necessitats emocionals són ateses.

Al taller ens centrem cada setmana en un tema diferent amb l’ajuda d’un vídeo en DVD i material imprès per mostrar els exemples. El material del curs ha estat dissenyat per a pares, mares i cuidadors de nens d’entre 2 mesos i 6 anys. No obstant això, el contingut del curs es pot aplicar a nois de més edat, i fins i tot a adolescents.

 Les sessions estan sent molt enriquidores i hem pogut: escoltar relats personals sobre com afrontem la criança dels fills/es, veure vídeos de situacions que ens interpel.len com a referents de l’infants,  compartir parers i visions  constructives sobre el nostre rol de mares en determinades circumstàncies i, sobretot, han sorgit preguntes, moltes preguntes.  A veure que ens depara la pròxima sessió!

 

 

Taller ‘El cercle de seguretat’

‘.

Com cada curs, des del Suport Familiar plantegem un taller per les families i la novetat d’aquest any és que tenim l’honor de comptar amb la col·laboració de l’Enrique Arellano que impartirà el curs ‘El círculo de seguridad’.

L’Enrique és psicoterapeuta format en varies modalitats de psicoteràpies basades en la neurociència como l’IFS, AEDP, entre altres, i especialitzat en temes de criança basada en la relació pares-fills.

El curs comptarà amb 8 sessions on ens dedicarem a entendre en la relació mares- fills des de la perspectiva que ens ofereixen les teories del ‘apego’.

Si esteu interessats a participar-hi, contacteu amb nosaltres. Les places són limitades i comencem el dijous 21 de febrer de 10-12h!

Vídeo que il.lustra el contingut del taller

Malalts de pobresa

Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.

És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.

Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.

Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.

Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.

A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.

Heu sentit allò de que la nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.

I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat. 

Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.

El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les  seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.

L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.

A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.

Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.

El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.

Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.

Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.

I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.

És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.

Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.

Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella.

29 de novembre de 9:00h a 14:00h

Auditori Francesca Bonnemaison.

Us hi esperem!