ajuntament – Esquitxant Ciutat Vella

postaldef S’acaba un any a l’Esquitx que ha estat molt intens. Acabem d’inaugurar un nou local a la Plaça del Pou de la Figuera on oferirem una millor atenció a infants i famílies i seguirem dinamitzant el barri. Agrair un cop més la confiança de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella!

Aquest any també hem tingut l’oportunitat, gràcies a la Fundació Roviralta i la Fundació Ricardo Fisas, de cursar el DEU en Màrqueting i Comunicació en Acció Social de la URL que ens ha permès conèixer com és la realitat del Tercer sector avui dia i descobrir noves eines per ser més visibles i cooperar amb l’àmbit privat. I ara, seguim ampliant coneixement de la mà del projecte de consultoria d‘ESADE Alumni Social on un grup de 8 voluntaris ens ajuden a fer volar un pla de captació de fons privats. En això estem!

En aquesta línia, a l’abril vam participat en el nostre primer programa de Responsabilitat Social Corporativa, promovent una jornada d’activitats amb famílies amb treballadors de Qty Company gràcies a Win Win Connection. Hem après molt de l’experiència i de què pot ser enriquidor i què no, sempre prioritzant els infants i les famílies.

En aquest sentit, estem contents també d’haver ampliat la base de voluntaris i amics als quals estem molt agraïts de la seva dedicació. La nostra finalitat és clara, acompanyar els infants i famílies, però millor fer-ho amb persones amb ganes de compartir i amb una energia inabastable, sempre disposades quan a vegades no és fàcil. Gràcies a totes i tots! 😉

A nivell de la intervenció, seguim el nostre camí des de la Neuroeducació ampliant coneixements i participant de jornades i formacions relacionades: Deb Dana, Diana Fosha, etc Aquest any hem fet sessions internes d’equip molt productives on hem intercanviat idees i bagatges, necessaris per millorar la qualitat de la nostra intervenció. També hem col.laborat amb l’Institut d’Estrès Traumàtic on un infant ha realitzat un programa de Neurofeedback i organitzat un taller sobre criança amb l’Institut Cuatro Ciclos i la complicitat d’Enrique Arellano.

A més a més, seguim participant d’activitats anuals que ens semblen molt interessants i necessàries com l’acompanyament ‘En tàndem’ d’Afev o el projecte Clavé XXI al Palau de la Música. Donar eines per a què les famílies segueixin vinculades al territori és clau. Aquest any s’hi ha sumat el projecte de revisions dentals promogut per la Fundació Pere Tarrés que ha permès atendre i tractar infants i ser conscients que cal seguir insistint en els bons hàbits d’higiene i alimentació.

Des de l’entitat seguim promovent espais de treball compartit com la Comissió d’Infància del Casc Antic (Fundació Comtal, Sdia, Bayt al thaqafa) i la XICA (Xarxa d’Infància del Casc Antic), on hi ha actors socials, però també l’àmbit de l’educació i de la salut, hi s’estan fent propostes molt interessants..

A nivell de barri ha estat any a estones difícil, amb conflictes a l’espai públic i convivència enrarida en alguns moments, però sabem que amb l’esforç de totes i tots el tirarem endavant. 😉

Tenim mols reptes de cara al 2020: Abordar els efectes de les tecnologies en els infants i adolescents, seguir perseguint la igualtat de gènere, seguir implantant pràctiques des de la Neuroducació i teràpies que passen pel cos, reduir els residus i maximitzar el respecte al medi ambient.…I molts més que seguim treballant per tal d’aconseguir la fita per la qual vam néixer, la justícia social!

Gràcies a totes per la complicitat i el suport. Seguim!

Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.

És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.

Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.

Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.

Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.

A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.

Heu sentit allò de que la church-of-the-king-635749-unsplash nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.

I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat.

annie-spratt-721977-unsplash (1)

Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.

jordan-whitt-145327-unsplash El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.

L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.

A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.

Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.

El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.

laercio-cavalcanti-624388-unsplash

Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.

Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.

clint-adair-68588-unsplash I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.

És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.

Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.

cartell