Vivim en una societat en constant evolució, sobretot dels canals i dispositius de comunicació que utilitzem al nostre dia a dia. Aquests s’han immiscuït a la nostra vida i avui és difícil poder mantenir una dimensió social estant-ne al marge. Però, quin paper els hi donem nosaltres com a mares i pares i com interfereixen en el procés de criança dels nostres fills/es?
A la Caseta del Barri, l’Espai Familiar de l’Esquitx, hem realitzat el taller ‘de 0 a 3 res de pantalles’ de la mà de la pedagoga Anna Ramis, especialista en estudiar, sensibilitzar i fer divulgació sobre els efectes tenen els dispositius mòbils en el desenvolupament d’infants de 0 a 6 anys.
Els estudis són incipients pel que fa a les afectacions que té que infants de 0 a 3 anys tinguin un accés fàcil a les pantalles o que se’ls promogui l’ús perquè mengin o estiguin tranquils/les. Ramis apunta, però, que les diferents investigacions confirmen clarament com es produeixen importants modificacions en el cervell infantil i a nivell relacional que influiran en el desenvolupament de l’infant. La situació és complexa però encara hi podem fer-ho reversible.
Fer un ús habitual de les pantalles aboca els infants a més sedentarisme que acaba afectant la seva tonicitat muscular, influint en aspectes de psicomotricitat fina. Fa augmentar, a més, les possibilitats de patir obesitat. Per altra banda, a nivell de visió, augmenta la miopia en reduir el camp del nervi òptic de manera continuada.
Menció apart són els problemes relacionals i emocionals que pot provocar. En aquest sentit, tenim dos fronts. Per una part, els referents adults que utilitzen freqüentment els mòbils i tabletes estan introduint interferències en la seva mirada i dedicació a l’infant, en una etapa en què la consolidació d’aquest vincle es cabdal. Per altra part, en els infants, el temps dedicat a les pantalles és una oportunitat perduda per tenir experiències relacionals que ens suposin reptes amb què aprendre a gestionar-nos, conèixer-nos i descobrir-nos a nosaltres i a l’entorn.
A una altra escala, ja tenim els problemes de desenvolupament cerebral: la velocitat de les imatges i l’excés d’estímuls excita el cervell i fa que el còrtex prefrontal es desenvolupi més lentament. Això afecta a la voluntat, la capacitat d’autolimitar-nos, de regular-nos perquè les pantalles ens fan fàcilment addictes i més en un cervell en desenvolupament. Cal tenir en compte que el cervell d’un nadó és completament immadur, que en tres anys triplica el seu pes i multiplica per mil les connexions neuronals.
Davant d’aquesta situació, cal estar alertes perquè aquestes problemàtiques afectaran en els propers anys i de manera important a futures generacions d’infants. Ja ho constaten pediatres, educadores, i professionals de diferents àmbits de la salut i l’educació.
I què podem fer en aquest sentit? Escapar-nos de les noves tecnologies és francament complicat. El que sí que podem fer és sensibilitzar-nos i assegurar que l’oci digital no se solapi amb les activitats de la vida quotidiana perquè la vida d’aquest infant sigui rica. És important que hi hagi contacte de qualitat amb la mare, pare o referents adults/es i també amb altres infants, que tingui accés a la natura, que es pugui moure i jugar a parcs i places, poder sostenir l’avorriment, etc. Cal poder acompanyar en aquest camp a famílies amb menys recursos perquè puguin construir un context de criança saludable dels seus fills/es.
Llegir sobre tot plegat ens pot donar eines per afrontar situacions que tota mare, pare o referent es troba en el dia a dia en la gestió de les tecnologies. És clau donar-li importància que es mereix. D’entre molts llibres sobre aquest tema recomanem ‘De 0 a 3 anys res de pantalles?’ d’Anna Ramis.
Esquitxant Ciutat Vella 