Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.
És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.
Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.
Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.
Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.
A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.
Heu sentit allò de que la 
nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.
I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat.
Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.
El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.
L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.
A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.
Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.
El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.
Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.
Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.
I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.
És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.
Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.
Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella.
29 de novembre de 9:00h a 14:00h
Auditori Francesca Bonnemaison.
Us hi esperem!
L’Anna, coordinadora de L’Esquitx, va plantejar una mirada allunyada del risc per fer-ho des de les possibilitats. Va parlar a la capacitat autoreguladora de les famílies i de com n’és de positiu que ho puguin fer amb ells fills. La neurociència pot ajudar a crear nous camins i des dels tallers que fem a L’Esquitx s’ofereix una nova mirada per temptejar opcions i actituds diferents de les habituals.
L’APEFAC organitza tres jornades al curs, un punt de trobada pels Professionals on poder compartir reptes i possibilitats dels espais Familiars. En aquesta jornada van participar 80 professionals de més de 35 Espais Familiars de tota Catalunya.
En la conclusió final, vam recollir les frases de cada grup i exposades en fulls de color estesos pel terra, els participants van anar caminant i reconeixent en quines de les conclusions es sentien més representats.
La Comissió d’Infància del Casc Antic torna un cop més a celebrar la Castanyada!
Amb l’arribada de l’estiu s’acaba un altre curs, i ens dona l’oportunitat de mirar enrera i veure com hem crescut junts a l’Espai familiar.
Esquitxant Ciutat Vella 