Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família. 

Taller de Psicodansa Integrativa

Aquest trimestre el grup de mares de l’Esquitx hem realitzat  sessions de Psicodansa Integrativa amb Lurdes Capdevila al Casal de Barri del Pou de la Figuera. Ha estat un viatge a través del treball corporal i grupal que ens ha permès connectar amb les nostres emocions i deixar-nos ser.  
 
La Psicodansa Integrativa neix de la mà d’Ercilia Orellana qui va formar-se en Biodansa amb el psicòleg Rolando Toro. A través de la música, el grup i les consignes que exposa el facilitador/a es fa un treball per integrar les diverses dimensions de la persona: vital, emocional, mental i espiritual. Orellana va fer un pas més cap a la vessant espiritual tot introduint la meditació a les sessions. 
 
Les sessions s’inicien amb una ronda de paraula i escolta i a partir d’aquí regna el silencia durant tota la sessió per seguir durant 1’30h les consignes de la Lurdes. És un espai laboratori on es treballa des de la celebració en cercle, l’acció de caminar segons diferents músiques i cadències, el treball amb l’altre en base a sincronies, la dansa individual i el joc. Cada música es tria delicadament per apropar-nos a fites concretes. 

Les sessions estan estructurades en una progressió ascendent d’intensitat  per donar lloc més tard a una part més d’introspecció. Es realitza un tancament amorós i un ritual de sortida per connectar amb  l’alegria i el gaudi. El silenci continua fins la ronda de paraula-escolta de la sessió de la setmana pròxima. 

A través de les diferents propostes i exercicis van emergint percepcions noves en cadascuna de nosaltres i es generen efectes vivencials d’integració afectiva. El grup esdevé un factor clau. Es crea un vincle a nivell grupal, un clima d’intimitat procliu a l’expressió d’allò que ens mou. El gaudi i l’alegria també són un fil conductor a les sessions, es tracta de connectar amb la vida. 

El treball pot arribar a ser molt profund i cal atendre bé les necessitats i el moment en què es troben les participants a l’hora d’incentivar la interacció, l’expressió, etc. L’abordatge ha de ser respectuós a l’hora de promoure el contacte amb un mateix/a i les altres. La comprensió del món basada en la intel.lectualitat queda enrere  per a permetre una integració autèntica de la vivència i de les emocions que se’n desprenen.   
 
La Psicodansa Integrativa és una activitat que ajuda a rebaixar l’estrès i autoregular-nos i millorar la comprensió de nosaltres mateixes. Alhora és alliberadora, té els beneficis físics de tota dansa i estimula les connexions al nostre cervell donant lloc a un treball saludable a diferents nivells de la persona
 
Seguim amb ganes de continuar explorant sessions que parteixin de les emocions, les sensacions i el cos, que ens permeten connectar d’es d’un lloc molt autèntic a partir del qual guarir-se i trobar la calma. 

Sessió final i agraïment a la Lurdes

La necessitat d’eines per a l’autoregulació

Viure situacions complexes com les que hem hagut d’encarar aquest any tenen un impacte molt gran en la nostra salut mental. En ocasions, aquest impacte es presenta invisible o latent, i fins i tot no en som conscients. Si no canalitzem l’estrès i angoixa que ens envaixen en situacions de crisi aquests estats es cronifiquen al nostre cos i acaben alterant les connexions que fa el nostre cervell i la nostra salut.

Per això és important descobrir eines que ens ajudin a millorar la nostra regulació emocional i poder acostar-nos a la calma fins i tot davant de factors que ens agitin. Aquest és el propòsit de l’entitat a tots els seus projectes que estem explorant a consciència en el Suport Familiar i el SOAF (Servei d’Orientació i Atenció a Famílies).

Grup de famílies realitzant una sessió de tècnica TRE

Des de fa alguns anys i gràcies a l’equip de l’entitat ,sempre despert i formant-se per aprendre enfocament nous, així com d’altres professionals amb qui hem establert llaços i col.laboracions, mirem d’oferir tallers i sessions a les famílies que les ajudin a autopercebre’s, millorar l’atenció i trobar noves respostes davant d’un entorn o circumstàncies que potser no són les que voldríem.

La relació cos-ment, la manera com percebem i ordenem les nostres pròpies sensacions hi té molt a dir. El sistema nerviós i muscular són els grans protagonistes d’aquesta línia de treball personal. En aquest camí, hem descobert com funciona la teràpia craneo-sacral, la teràpia d’EMDR o el Safe and Sound Protocol (SSP) i els seus efectes regulant el sistema nerviós de la persona o l’estat del sistema fisiològic reduint hipersensibilitats.

Aquests mesos, gràcies a l’Ester Martínez, terapeuta de La Caseta del Barri (Espai Familiar de l’entitat) un grup de famílies ha fet sessions de la tècnica TRE. Aquesta es basa en alliberar els patrons muscular profunds que ens constrenyen permetent al cos recuperar el seu estat natural de benestar i equilibri. Durant la nostra vida totes i tots vivim situacions d’estrès i trauma en major o menor mesura. Molts d’aquests esdeveniments es converteixen en tensions que amaguen emocions no canalitzades i acaben limitant la nostre experiència amb el món. Creat pel doctor David Berceli, la tècnica TRE proposa un seguit d’exercicis corporals que activen el mecanisme reflex natural del cos de tremolor muscular permetent alliberar aquestes tensions.

Grup de famílies en una sessió de tècnica TRE

Del TRE convé destacar que, com moltes de les tècniques anomenades, no requereix revisitar la història de la persona i que, a més, és una eina que un cop l’usuari l’aprèn pot ser utilitzada per a l’autoregulació sempre que ho vulgui.

La intenció de l’entitat és divulgar i presentar noves eines terapèutiques als infants i famílies per prendre consciència de com funcionem i ens regulem garantint que les puguin experimentar i posar en pràctica. Cal que aquestes tècniques siguin assumibles i compreses per la persona que les rep i atribuir-los usos socials. Totes les persones que viuen en situació de fragilitat o vulnerabilitat puntual o continuada necessiten recursos neuroanatòmics que contribueixin a regular-les per poder copsar les opcions al seu abast i veure’s a elles mateixes i al món de manera més reposada. És l’únic camí per agafar forces, l’únic camí cap a la resiliència.