La criança 0-3a en un món de pantalles

Vivim en una societat en constant evolució, sobretot dels canals i dispositius de comunicació que utilitzem al nostre dia a dia. Aquests s’han immiscuït a la nostra vida i avui és difícil poder mantenir una dimensió social estant-ne al marge. Però, quin paper els hi donem nosaltres com a mares i pares i com interfereixen en el procés de criança dels nostres fills/es?

A la Caseta del Barri, l’Espai Familiar de l’Esquitx, hem realitzat el taller ‘de 0 a 3 res de pantalles’ de la mà de la pedagoga Anna Ramis, especialista en estudiar, sensibilitzar i fer divulgació sobre els efectes tenen els dispositius mòbils en el desenvolupament d’infants de 0 a 6 anys.

Els estudis són incipients pel que fa a les afectacions que té que infants de 0 a 3 anys tinguin un accés fàcil a les pantalles o que se’ls promogui l’ús perquè mengin o estiguin tranquils/les. Ramis apunta, però, que les diferents investigacions confirmen clarament com es produeixen importants modificacions en el cervell infantil  i a nivell relacional que influiran en el desenvolupament de l’infant. La situació és complexa però encara hi podem fer-ho reversible.

Fer un ús habitual de les pantalles aboca els infants a més sedentarisme que acaba afectant la seva tonicitat muscular, influint en aspectes de psicomotricitat fina. Fa augmentar, a més, les possibilitats de patir obesitat. Per altra banda, a nivell de visió, augmenta la miopia en reduir el camp del nervi òptic de manera continuada.

Menció apart són els problemes relacionals i emocionals que pot provocar. En aquest sentit, tenim dos fronts. Per una part, els referents adults que utilitzen freqüentment els mòbils i tabletes estan introduint interferències en la seva mirada i dedicació a l’infant, en una etapa en què la consolidació d’aquest vincle es cabdal. Per altra part, en els infants, el temps dedicat a les pantalles és una oportunitat perduda per tenir experiències relacionals que ens suposin reptes amb què aprendre a gestionar-nos, conèixer-nos i descobrir-nos a nosaltres i a l’entorn.

A una altra escala, ja tenim els problemes de desenvolupament cerebral: la velocitat de les imatges i l’excés d’estímuls excita el cervell i fa que el còrtex prefrontal es desenvolupi més lentament. Això afecta a la voluntat, la capacitat d’autolimitar-nos, de regular-nos perquè les pantalles ens fan fàcilment addictes i més en un cervell en desenvolupament. Cal tenir en compte que el cervell d’un nadó és completament immadur, que en tres anys triplica el seu pes i multiplica per mil les connexions neuronals.

Davant d’aquesta situació, cal estar alertes perquè aquestes problemàtiques afectaran en els propers anys i de manera important a futures generacions d’infants. Ja ho constaten pediatres, educadores, i professionals de diferents àmbits de la salut i l’educació.

I què podem fer en aquest sentit? Escapar-nos de les noves tecnologies és francament complicat. El que sí que podem fer és sensibilitzar-nos i assegurar que l’oci digital no se solapi amb les activitats de la vida quotidiana perquè la vida d’aquest infant sigui rica. És important que hi hagi contacte de qualitat amb la mare, pare o referents adults/es i també amb altres infants, que tingui accés a la natura, que es pugui moure i jugar a parcs i places, poder sostenir l’avorriment, etc. Cal poder acompanyar en aquest camp a famílies amb menys recursos perquè puguin construir un context de criança saludable  dels seus fills/es.

Llegir sobre tot plegat ens pot donar eines per afrontar situacions que tota mare, pare o referent es troba en el dia a dia en la gestió de les tecnologies. És clau donar-li importància que es mereix. D’entre molts llibres sobre aquest tema recomanem  ‘De 0 a 3 anys res de pantalles?’ d’Anna Ramis.

Psicomotricitat a la petita infància

L’impacte de la pandèmia ha tingut efectes en el desenvolupament de tota una generació d’infants. Davant d’això, hem vist la necessitat d’ampliar l’atenció i oferir sessions de psicomotricitat per a infants de 0-3 anys. L’objectiu segueix sent el mateix,  minimitzar les situacions de risc social. Cal tenir clar que el desenvolupament psicomotriu determina aspectes de concepció del món, autoestima, capacitat d’aprenentatge i relació amb els/les altres. Pensem, doncs, que és important poder oferir-lo a famílies del Districte en situació vulnerable com a suport davant de les circumstàncies que estem vivint.

Les sessions són els divendres per a 2 grups d’edat: de 0 a 12 mesos i de 12 a 36 mesos. Cada sessió té 1h30 minuts de durada i hi participen els/les referents adults i els infants amb un màxim de 6 famílies. Les sessions s’ofereixen a famílies que ja venen a l’Espai Familiar ‘La Caseta del Barri’ de l’entitat. Tot i això, està obert a altres famílies del barri.

Parlem amb Pilar Arsequell, psicomotricista de l’Associació l’Esquitx,  psicopedagoga i terapeuta especialitzada en reflexos primitius. La Pilar destaca que treballar  la psicomotricitat és molt important per a la maduresa neurològica i la incorporació a l’escola dels infants. ‘Els 3 primers anys són els més importants on s’han de consolidar les bases de l’aprenentatge’.

Respecte al contingut de les sessions, estan prèviament programades i hi ha diferents moments que passen pel coneixement de l’espai, la propiocepció del cos, els reflexos primitius i la lateralitat.

Pel que fa al coneixement de l’espai la Pilar ens comenta que ‘es fan accions per treballar les coordenades, el ritme i el temps. Marcar ritmes, es important per a la base neuromotriu. Hi ha nens amb fatiga prompta i no tenen capacitat d’atenció, i cal abordar-ho’ constata.

Pel que fa a la percepció del propi cos es proposen activitats d’estimulació sensoriomotriu. ‘Amb les sensacions els infants aprenen a estimular totes les connexions neurològiques: oïda, tacte, vista.’ ens comenta la Pilar. ’Infants que experimenten por sovint tenen el tacte alterat, trastorns autistes passen a més del tacte per alteracions a l’oïda, i en el cas del TDAH també hi entra en joc la vista’ apunta.

Això ens porta a parlar dels reflexos primitius, investigats per Harald Blomber. A través de sèries de moviment rítmics i el balanceig s’estimulen les connexions neurològiques. ‘Els reflexes han d’estar. Quan naixem s’han de reprogramar en gravetat. Hi ha molts reflexes estudiats que hem de mirar d’integrar: espinal del Galant, de Landau, etc, Treballem així casos de dislèxia, per exemple, on els infants tenen problemes de percepció i els costa imitar gestos’ afirma la Pilar.

El darrer aspecte fonamental és la lateralitat que infants de 0-3 anys encara no tenen consolidada. ‘A les sessions es mira la dominància i si hi ha lateralitat adquirida. Es vetlla sempre per reforçar la neurològica ja que els problemes de lateralitat comporten sovint problemes d’aprenentatge’. afirma la Pilar.

En psicomotricitat amb nadons és bàsica l’estimulació sensoriomotriu, els ritmes, l’articulació de cames, tot preparant-los per al gateig. És fonamental el treball d’habilitats parentals en aquest sentit.

‘És, doncs, molt important que les mares i pares tinguin consciència i una guia dels mínims maduratius de cada infant, del progrés de la motricitat gruixuda cap a la fina, etc. La consolidació de tot això influirà en la manera com aquest infant interactuarà com a adult amb l’entorn’ conclou la Pilar.

Des de l’Esquitx  volem exploran aquest camp d’intervenció per seguir ampliant les eines que oferim  a les famílies.

Repartiment de lots, un granet de sorra col·lectiu

La situació econòmica actual és complexa   per la crisi energètica i la inflació del preus. L’economia de moltes famílies s’està veient afectada sumant estrès a la gestió del dia a dia amb les conseqüències que això té a nivell emocional i les afectacions en la salut dels infants. Això se suma a escenaris previs de vulnerabilitat que donen lloc a situacions cada cop més problemàtiques.

Per això, com cada any, i aquest amb més motiu, hem realitzat el repartiment de lots d’alimentació i higiene de productes bàsics per contribuir a alleugerir el pes de la crisi actual i donar suport a famílies amb situació socioeconòmica fràgil. Ho podem fer gràcies a la subvenció del Departament de Drets Socials de la Generalitat i a la contribució de donacions de col·laboradors/es.

En aquest sentit, volem destacar i agrair la implicació dels estudiants i famílies de l’American School de Barcelona. Amb elles hem realitzat una acció de sensibilització que ha culminat en la recol.lecta d’aliments les setmanes prèvies al Nadal. També ha estat clau el compromís d’un grup de mares d’alumnes que ha permès poder oferir xecs a les famílies que atenem per comprar productes frescos, necessaris per una bona alimentació. Per altra banda, la disposició i complicitat del supermercat Condis de c/Comerç ha estat determinant per a garantir l’èxit de la crida.

Com ja sabem, mantenir una bona alimentació és determinant per tenir bona salut amb  la rellevància que això té per afavorir l’aprenentatge a tots nivells. Fomentem una dieta equilibrada i variada que resulti saludable i afavoreixi el desenvolupament dels infants en edats de creixement.

El dia de repartiment dels lots és una bonica ocasió per trobar-nos famílies i professionals i desitjar-nos unes bones festes. És un dia que ens fa especial il.lusió. No hem d’oblidar, però, que es tracta d’una acció puntual i que és necessari que els recursos estructurals i institucionals funcionin, siguin eficients i àgils, per permetre a les famílies assolir uns mínims de benestar per tots/es els seus membre i un escenari digne per a la criança.

El tacte nutritiu. Taller de massatge infantil

Amb l’afany de reforçar el vincle entre mares, pares i fills/es, l’Espai Familiar inicia un mes dedicat al massatge infantil per infants de 0 a 12 mesos. La iniciativa neix de la complicitat amb l’Associació Espanyola  de Massatge infantil (AEMI).

Per un nadó la necessitat d’afecte i contacte és bàsica. Les carícies i la proximitat corporal amb la mare/pare són determinants i marcaran elements transcendentals de la seva personalitat referents a la seguretat i confiança en un mateix/a.

A les sessions de massatge infantil es crea un espai i temps íntim de comunicació amb l’infant que reforça la relació i fa agafar consciència a les mares/pares sobre com d’enriquidora i d’important és aquesta experiència. Entregar-s’hi sense distraccions i fer-ho regularment ajuda a cuidar i alimentar aquesta connexió tan beneficiosa per ambdues parts.

L’origen d’aquesta proposta el trobem en la figura de Vimala McClure que als anys 80 va crear el programa Internacional de Massatge Infantil de IAIM. Després de treballar en un orfenat a l’Índia, va observar la importància que allí se li donava al massatge als nadons i com és una tradició present a diferents cultures.

Els beneficis del massatge infantil són molts: allibera substàncies cerebrals que influeixen en el desenvolupament de l’infant, millora de la circulació sanguínia i digestió, alleuja de còlics i gasos, millora el son, reforça del vincle maternofilial, facilita l’expressió d’emocions i promou la seguretat i confiança del nadó. És important destacar que és una eina potent per treballar un aferrament segur ja des dels primers mesos de vida.

També resulta positiu pel global de la família promovent entorns relaxats que impliquen tots/es els/les membres, afavorint l’escolta i comunicació intrafamiliar.

Durant un mes el Grup realitzarà sessions setmanals d’1h 30min amb la dinamització de la Clara, una educadora certificada. A cada sessió, primer s’obre un temps de relaxació de l’adult, es valora la predisposició del nadó a rebre el massatge en aquell moment determinat i es practiquen les seqüències de moviments. Tot plegat mentre reflexionem sobre l’experiència, les inquietuds que se’n deriven i es resolen els dubtes que puguin sorgir.

És una tècnica senzilla que ajuda a nodrir cos i ment tant de l’infant com de l’adult, dotant d’un temps de qualitat a la relació. Perquè com diu l’AEMI: ‘La pell és el primer llenguatge’.

Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família. 

Taller de Psicodansa Integrativa

Aquest trimestre el grup de mares de l’Esquitx hem realitzat  sessions de Psicodansa Integrativa amb Lurdes Capdevila al Casal de Barri del Pou de la Figuera. Ha estat un viatge a través del treball corporal i grupal que ens ha permès connectar amb les nostres emocions i deixar-nos ser.  
 
La Psicodansa Integrativa neix de la mà d’Ercilia Orellana qui va formar-se en Biodansa amb el psicòleg Rolando Toro. A través de la música, el grup i les consignes que exposa el facilitador/a es fa un treball per integrar les diverses dimensions de la persona: vital, emocional, mental i espiritual. Orellana va fer un pas més cap a la vessant espiritual tot introduint la meditació a les sessions. 
 
Les sessions s’inicien amb una ronda de paraula i escolta i a partir d’aquí regna el silencia durant tota la sessió per seguir durant 1’30h les consignes de la Lurdes. És un espai laboratori on es treballa des de la celebració en cercle, l’acció de caminar segons diferents músiques i cadències, el treball amb l’altre en base a sincronies, la dansa individual i el joc. Cada música es tria delicadament per apropar-nos a fites concretes. 

Les sessions estan estructurades en una progressió ascendent d’intensitat  per donar lloc més tard a una part més d’introspecció. Es realitza un tancament amorós i un ritual de sortida per connectar amb  l’alegria i el gaudi. El silenci continua fins la ronda de paraula-escolta de la sessió de la setmana pròxima. 

A través de les diferents propostes i exercicis van emergint percepcions noves en cadascuna de nosaltres i es generen efectes vivencials d’integració afectiva. El grup esdevé un factor clau. Es crea un vincle a nivell grupal, un clima d’intimitat procliu a l’expressió d’allò que ens mou. El gaudi i l’alegria també són un fil conductor a les sessions, es tracta de connectar amb la vida. 

El treball pot arribar a ser molt profund i cal atendre bé les necessitats i el moment en què es troben les participants a l’hora d’incentivar la interacció, l’expressió, etc. L’abordatge ha de ser respectuós a l’hora de promoure el contacte amb un mateix/a i les altres. La comprensió del món basada en la intel.lectualitat queda enrere  per a permetre una integració autèntica de la vivència i de les emocions que se’n desprenen.   
 
La Psicodansa Integrativa és una activitat que ajuda a rebaixar l’estrès i autoregular-nos i millorar la comprensió de nosaltres mateixes. Alhora és alliberadora, té els beneficis físics de tota dansa i estimula les connexions al nostre cervell donant lloc a un treball saludable a diferents nivells de la persona. 
 
Seguim amb ganes de continuar explorant sessions que parteixin de les emocions, les sensacions i el cos, que ens permeten connectar d’es d’un lloc molt autèntic a partir del qual guarir-se i trobar la calma. 

Sessió final i agraïment a la Lurdes

La necessitat d’eines per a l’autoregulació

Viure situacions complexes com les que hem hagut d’encarar aquest any tenen un impacte molt gran en la nostra salut mental. En ocasions, aquest impacte es presenta invisible o latent, i fins i tot no en som conscients. Si no canalitzem l’estrès i angoixa que ens envaixen en situacions de crisi aquests estats es cronifiquen al nostre cos i acaben alterant les connexions que fa el nostre cervell i la nostra salut.

Per això és important descobrir eines que ens ajudin a millorar la nostra regulació emocional i poder acostar-nos a la calma fins i tot davant de factors que ens agitin. Aquest és el propòsit de l’entitat a tots els seus projectes que estem explorant a consciència en el Suport Familiar i el SOAF (Servei d’Orientació i Atenció a Famílies).

Grup de famílies realitzant una sessió de tècnica TRE

Des de fa alguns anys i gràcies a l’equip de l’entitat ,sempre despert i formant-se per aprendre enfocament nous, així com d’altres professionals amb qui hem establert llaços i col.laboracions, mirem d’oferir tallers i sessions a les famílies que les ajudin a autopercebre’s, millorar l’atenció i trobar noves respostes davant d’un entorn o circumstàncies que potser no són les que voldríem.

La relació cos-ment, la manera com percebem i ordenem les nostres pròpies sensacions hi té molt a dir. El sistema nerviós i muscular són els grans protagonistes d’aquesta línia de treball personal. En aquest camí, hem descobert com funciona la teràpia craneo-sacral, la teràpia d’EMDR o el Safe and Sound Protocol (SSP) i els seus efectes regulant el sistema nerviós de la persona o l’estat del sistema fisiològic reduint hipersensibilitats.

Aquests mesos, gràcies a l’Ester Martínez, terapeuta de La Caseta del Barri (Espai Familiar de l’entitat) un grup de famílies ha fet sessions de la tècnica TRE. Aquesta es basa en alliberar els patrons muscular profunds que ens constrenyen permetent al cos recuperar el seu estat natural de benestar i equilibri. Durant la nostra vida totes i tots vivim situacions d’estrès i trauma en major o menor mesura. Molts d’aquests esdeveniments es converteixen en tensions que amaguen emocions no canalitzades i acaben limitant la nostre experiència amb el món. Creat pel doctor David Berceli, la tècnica TRE proposa un seguit d’exercicis corporals que activen el mecanisme reflex natural del cos de tremolor muscular permetent alliberar aquestes tensions.

Grup de famílies en una sessió de tècnica TRE

Del TRE convé destacar que, com moltes de les tècniques anomenades, no requereix revisitar la història de la persona i que, a més, és una eina que un cop l’usuari l’aprèn pot ser utilitzada per a l’autoregulació sempre que ho vulgui.

La intenció de l’entitat és divulgar i presentar noves eines terapèutiques als infants i famílies per prendre consciència de com funcionem i ens regulem garantint que les puguin experimentar i posar en pràctica. Cal que aquestes tècniques siguin assumibles i compreses per la persona que les rep i atribuir-los usos socials. Totes les persones que viuen en situació de fragilitat o vulnerabilitat puntual o continuada necessiten recursos neuroanatòmics que contribueixin a regular-les per poder copsar les opcions al seu abast i veure’s a elles mateixes i al món de manera més reposada. És l’únic camí per agafar forces, l’únic camí cap a la resiliència.