bonnemaison – Esquitxant Ciutat Vella

https://www.facebook.com/events/352022692037361/

L’Associació l’Esquitx, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Associació Educativa Nou Quitxalles-Familia Juanitos organitzen la ‘Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella’ el proper 29 de novembre a l’Auditori de l’Espai Francesca Bonnemaison.

Després de l’èxit de la primera jornada que va tenir lloc l’1 de març a l’Hospital Sant Joan de Déu considerem interessant seguir fent difusió de la problemàtica als diferents territoris tot introduint la mirada local. Volem donar visibilitat als resultats de l’informe AquAs, realitzat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya i que evidencia per primer cop amb dades individuals reals la relació entre nivell socioeconòmic i efectes en la salut de la població.

La jornada estarà emmarcada a Ciutat Vella, el districte amb més pobresa de Barcelona. Hi participaran entitats socials que treballen amb famílies vulnerables que ens explicaran experiències innovadores per millorar la salut dels infants en situació de pobresa. Parlarem també dels drets que els són vulnerats i la seva relació amb la salut, i per últim, abordarem què podem fer per transformar aquesta problemàtica.

Hi participaran:
Taula 1. Pobresa infantil i Salut. Què s’està fent?
Dra. Berta Garcia, psiquiatra i coordinadora del CSMA i SRC Ciutat Vella; Dra. Anna Monfort, pediatra del CAP Casc Antic; Sra. Lita Álvarez, directora de la Fundació Quatre Vents i Sra. Aitana Modolell, directora de la Fundació Ètnia Barcelona.

Taula 2. Drets Vulnerats en relació a la Salut. Què s’està fent?
Sra. Irene Gonzàlez, portaveu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i membre d’Enginyeria Sense Fronteres, Sra. Ester Martínez, psicòloga de l’Associació L’Esquitx; Sr. Jordi Balot, director de la Fundació Joan Salvador Gavina; Sra. Marta Caramés, responsable del Projecte Paidós de Càritas i Sra. Margarita Cabrera, educadora Social de la Fundació ADSIS.

Taula 3. Què podem fer per millorar la salut relacionada amb la pobresa infantil?Sra. Tona Lizana, responsable d’Equitat i Gènere de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut i Sra. Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Les conferències inaugurals aniran a càrrec d’Ana Maria Garcia-Altés, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya en Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat Sanitàries (AQuAS) de la Generalitat de Catalunya que ens traslladarà els resultats de l’informe AquAs i Rosa Casafont, metgessa i escriptora, que abordarà la temàtica des de la perspectiva de la neuroeducació.

Comptarem amb la presència de Gala Pin, regidora del Districte de Ciutat Vella, que s’encarregarà del la cloenda de la jornada i a qui farem entrega del manifest.

No cal inscripció prèvia i tots els assistents rebran un recull de bones pràctiques. Qui ho desitgi i ho comuniqui amb antelació també rebrà un diploma d’assistència a la jornada.

Us hi esperem!

https://www.facebook.com/events/352022692037361/

Cartell_Jornada_Pobresa_Salut_CiutatVella
jornada-pobresa-salut-ciutat-vella-programa

Per a més informació:
Jordi Fluvià, Responsable de Comunicació
recursos@esquitx.org
933101157

Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.

És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.

Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.

Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.

Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.

A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.

Heu sentit allò de que la church-of-the-king-635749-unsplash nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.

I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat.

annie-spratt-721977-unsplash (1)

Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.

jordan-whitt-145327-unsplash El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.

L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.

A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.

Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.

El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.

laercio-cavalcanti-624388-unsplash

Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.

Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.

clint-adair-68588-unsplash I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.

És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.

Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.

cartell