Les sessions de Psicomotricitat

Els darrers anys la Psicomotricitat ha agafat un paper determinant quan parlem d’aprenentatge dels infants. Però de què parlem realment? Com s’organitza una sessió de psicomotricitat? Parlem amb la Núria Ramos, psicomotricista de l’Esquitx, perquè ens expliqui com és una sessió amb els infants. 
 
Una sessió de psicomotricitat es un espai de joc, moviment  i expressió lliure per donar cabuda a les emocions dels infants i poder anar integrant-les. Cada sessió acostuma a tenir una durada de 45min o 1h.

Muralla d’Aucouturier

Iniciem amb un ritual d’entrada on incentivem el desig pel joc i expliquem els materials. També exposem  les normes basades en passar-s’ho bé, tenir cura del seu cos i els dels i de les altres. 
Fetes les presentacions, arriba el moment de donar el toc de sortida amb l’explosió motriu de tot el grup envestint la Muralla d’Aucouturier, que rep el nom de Bertrand Aucouturier, pedagog francès que va idear les pràctiques en psicomotricitat. 
 
A partir d’aquest moment, s’alternen estones de joc pulsional i motriu, més físic, i joc simbòlic, basat en la representació. Ho fem amb diferents elements: teles, capes, xurros, mòduls, etc. En ocasions, es proposen diferents jocs com el Pi o l’Stop per promoure la cohesió del grup. És important remarcar que la sessió té diferents cicles, començant amb més intensitat, per anar de baixada i permetre anar integrant. 

Després de recollir plegades tot aquest material, i amb un altre ‘tempo’ dediquem un espai a representar a través de l’abstracció: pintant un mural, dibuixant, amb construccions, etc. 
Finalment, al ritual de sortida, aprofitem per verbalitzar a què s’ha jugat, com em sento, etc. En ocasions, també introduïm massatges o respiracions per agafar consciència del cos mentre ens emplacem fins a la propera sessió. 

La sessió de psicomotricitat li permet a la Núria través del joc anar veient l’evolució física (neurològica, mobilitat, etc) i emocional (canalització de les por primàries, necessitat de maternatge, etc) dels diferents infants. Ho fa a través de l’escolta activa i amb una proposta on va copsant la demanda dels infants sense ser directiva. La complicitat amb l’equip d’educadores del Centre Obert i els professionals de l’escola és clau en aquesta tasca. 

En resum, una sessió de psicomotricitat és una oportunitat d’exploració sensoriomotriu a través del joc, un lloc privilegiat on no sentir-se jutjat o jutjada, anar agafant consciència del cos i dels propis límits i transitar del plaer del cos al plaer de pensar. 
 
A l’Esquitx des de fa anys oferim sessions de psicomotricitat a infants de 3 a 7 per afavorir el seu desenvolupament. Ho fem en diferents modalitats: a l’escola Cervantes en horari lectiu, al grup de Centre Obert de l’entitat o com a activitat del Centre Obert per a realitzar en família. 

La importància de l’etapa 0-3 anys

Les recents investigacions sobre neurociència i desenvolupament del cervell confirmen els postulats de les teories psicològiques sobre vincle i aferrament: les experiències viscudes durant els 3 primers anys de vida d’una persona i, més concretament, el vincle que s’estableix entre el nadó i la mare (o persona cuidadora) condiciona significativament el seu desenvolupament psicoafectiu posterior.  

Des d’una visió evolutiva, el tipus de vincle que crea l’infant durant aquests primers 3 anys de vida influeix en la resta de relacions que tindrà desprès, de manera que es fa necessari, per tal de garantir un desenvolupament afectiu òptim de l’infant, promoure un aferrament segur, basat en sentiments de seguretat i confiança, amb la seva mare o persona cuidadora.

Amb aquesta visió va obrir La Caseta del Barri, l’espai familiar que des del 2004 acompanya infants de 0 a 3 i als adults referents al barri del Casc Antic de Ciutat Vella. Ho fa en sessions de dues hores setmanals segons cada grup d’edat.

Un dels principals objectius de La Caseta del Barri és afavorir el vincle segur, aspecte que depèn, en bona part, de l’estat psicoemocional de la mare o persona cuidadora. És cabdal la faceta preventiva i global del recurs, no només acompanyant els processos dels infants sinó que també donant suport a les mares o adults que cuiden l’infant en una època crítica del seu desenvolupament.

L’arribada d’un nou membre a la família suposa capgirar els fonaments d’aquesta i sovint és un repte vital per al qual no rebem cap tipus d’acompanyament i formació. Això és encara més determinant en el cas de les famílies monomarentals. A més, degut als canvis esdevinguts en la societat en els últims anys, les estructures familiars han canviat i en molts casos no hi ha suport de la família extensa durant els primers anys de criança. Això comporta una solitud, aïllament i esgotament que afecten al vincle que es crea amb l’infant o infants a càrrec.

Les dificultats en la gestió de l’economia familiar són un entrebanc més en la gestió de la criança dels infants. Tanmateix,  a pandèmia de la COVID19, que s’ha estès en el temps, ha sumat més nivell estrès emocional a les persones cuidadores dels menors de 0 a 3 anys,  amb les conseqüències negatives que això té pel desenvolupament emocional de l’infant i que poden tenir efectes a llarg termini.

Calen espais per gaudir i aprendre de la criança de la petita infància. Necessitem barris, ciutats i societats amables que mirin amb afecte i atenció aquesta etapa vital de tota persona i que no és una etapa més fins a fer-se adult i adulta, si no que té tot el seu sentit en ella mateixa. Vivim en un món fet per adults i adultes enfocat a les necessitats d’adults i adultes i no ens adonem que no som gaire més que el reflex d’aquell nen o nena que encara no s’aguanta del tot dret i de totes les relacions i sistemes amb els quals va tenir contacte a edats primerenques.

És un tema de justícia social incidir en aquest àmbit. L’espai familiar la Caseta del Barri vol donar una resposta preventiva enfortint els vincles familiars i treballant de forma global la relació adult-infant. En aquest sentit, tenir cura de la petita infància i promoure el seu desenvolupament saludable significa contribuir a construir un futur millor, atès que els infants d’avui seran els i les adultes del demà que definiran el món que ens espera.

Un ‘coixí’ per a les famílies

En el si de la família, sigui del tipus que sigui (extensa, monoparental, adoptiva, lgtbi, etc), es construeixen els pilars que defineixen una part important de la nostra personalitat i com interactuem amb el món que ens envolta. És un sistema que ens ordena i que ens ha de dotar d’autoconfiança per afrontar les vicissituds i reptes amb què ens trobarem a la nostra vida.

Sessió setmanal del Grup de Famílies

Tot i això, la ‘pràctica’ de la vida familiar ha estat sempre intuïtiva i subjecte a les circumstàncies de la família de què formem part. Diem això, quan la criança dels fills i filles és un dels reptes més grans del recorregut vital de moltes persones i que, ens aventurem a afirmar, té una incidència important en el tarannà i la salut de les nostres societats.

Davant d’aquesta constatació, creiem que calen projectes i serveis que desgranin el complex equilibri de la vida familiar, tota la xarxa d’interrelacions que hi intervenen i ofereixin una atenció global que pugui acompanyar en les diferents dimensions de tota família: educativa, terapèutica, social, econòmica, etc. La gestió interna d’una família ja és suficient complexa per haver de recórrer a recursos específics per cada àrea, i més quan són àrees inevitablement interdependents.

En aquest sentit, des de l’Esquitx hem posat en marxa des de fa ja uns anys un servei de SOAF (Servei d’orientació i atenció a Famílies) amb la voluntat de ser un recurs on qualsevol família del barri i de Ciutat Vella pugui adreçar-se per abordar qualsevol tema que li preocupi dins l’àmbit familiar.

El SOAF ofereix suport en tràmits telemàtics i orientació a recursos

Parlem d’acompanyar les famílies en dubtes sobre la criança i educació dels fills i filles, donant suport psicoemocional davant de determinades circumstàncies o iniciant acompanyament terapèutic quan calgui i en diferents formats. És també un espai de suport per a la realització de tràmits burocràtics i d’orientació i derivació a altres recursos del barri o la ciutat davant de diferents necessitats (problemes d’habitatge, assessorament jurídic, inserció laboral, etc). Vol ser, doncs, un espai d’atenció individual i grupal que contribueixi al bon funcionament i benestar de l’engranatge familiar i vinculi les famílies entre elles, amb el barri i amb les possibilitats que tot això els ofereix.

En un món accelerat com l’actual, davant dels nous reptes que ha generat la COVID19, l’augment de famílies amb poca xarxa, les diferències intergeneracionals, la incidència de la tecnologia a la nostra vida, cal posar el focus a les famílies i cuidar-les per salvaguardar la gran tasca social que tot grup que cria i educa els ciutadans del futur té entre mans.

Sessions de Protocol Auditiu

Aquest curs durant la setmana del 9 al 13 de març i de nou gràcies a la col·laboració del Instituto Cuatro Ciclos amb l’Associació l’Esquitx, vam tenir l’oportunitat d’oferir el Protocol de Seguretat i So “Sound and Save Protocol (SSP)”, a un grup d’infants i famílies que participen a l’entitat i de professionals que hi treballem.

Desenvolupada pel Dr. Stephen Porges, i basada en la seva Teoria Polyvagal, el SSP és una intervenció auditiva de cinc dies consecutius. La intervenció no és invasiva, es tracta d’escoltar música que s’ha processat específicament per aconseguir sintonitzar el sistema nerviós, de manera que ens permet accedir a un estat fisiològic que afavoreix canvis en diverses àrees:

  • augmenta l’estat del benestar i la seguretat (autoregulació), disminuint l’ansietat
  • incrementa la participació social millorant les dificultats socials i emocionals
  • disminueix sensibilitats auditives
  • augmenta la capacitat d’aprenentatge millorant l’atenció
  • augmenta la resiliència (capacitat de superar situacions estressants)
  • millora i accelera els resultats en teràpia

I és que els estats psicològics de por, també les malalties i l’envelliment en les persones, modifiquen adaptativament els músculs de l’oïda mitjana, activant estats d’hipervigilància per tal de protegir-se. Això redueix la capacitat de processar el significat del discurs humà, generant dificultats per la connexió social i per tornar a la calma, a un estat de seguretat.

Després de la intervenció la persona és capaç de centrar-se millor en l’escola/treball mitjançant l’augment de l’atenció, també de millorar les seves relacions socials. També augmenta la sensació de benestar a partir de generar un estat de calma i seguretat, la qual cosa afavoreix la connexió social i la resiliència. Aquest protocol és aplicable en infants a partir de 18 mesos d’edat i adults.

Per valorar els efectes de la intervenció, vam passar als participants uns qüestionaris abans i després de l’aplicació del Protocol i tenim previst publicar els resultats en un estudi en el que estem treballant.


undefined