petita infancia – Esquitxant Ciutat Vella

L’impacte de la pandèmia ha tingut efectes en el desenvolupament de tota una generació d’infants. Davant d’això, hem vist la necessitat d’ampliar l’atenció i oferir sessions de psicomotricitat per a infants de 0-3 anys. L’objectiu segueix sent el mateix, minimitzar les situacions de risc social. Cal tenir clar que el desenvolupament psicomotriu determina aspectes de concepció del món, autoestima, capacitat d’aprenentatge i relació amb els/les altres. Pensem, doncs, que és important poder oferir-lo a famílies del Districte en situació vulnerable com a suport davant de les circumstàncies que estem vivint.

Les sessions són els divendres per a 2 grups d’edat: de 0 a 12 mesos i de 12 a 36 mesos. Cada sessió té 1h30 minuts de durada i hi participen els/les referents adults i els infants amb un màxim de 6 famílies. Les sessions s’ofereixen a famílies que ja venen a l’Espai Familiar ‘La Caseta del Barri’ de l’entitat. Tot i això, està obert a altres famílies del barri.

Parlem amb Pilar Arsequell, psicomotricista de l’Associació l’Esquitx, psicopedagoga i terapeuta especialitzada en reflexos primitius. La Pilar destaca que treballar la psicomotricitat és molt important per a la maduresa neurològica i la incorporació a l’escola dels infants. ‘Els 3 primers anys són els més importants on s’han de consolidar les bases de l’aprenentatge’.

Respecte al contingut de les sessions, estan prèviament programades i hi ha diferents moments que passen pel coneixement de l’espai, la propiocepció del cos, els reflexos primitius i la lateralitat.

Pel que fa al coneixement de l’espai la Pilar ens comenta que ‘es fan accions per treballar les coordenades, el ritme i el temps. Marcar ritmes, es important per a la base neuromotriu. Hi ha nens amb fatiga prompta i no tenen capacitat d’atenció, i cal abordar-ho’ constata.

Pel que fa a la percepció del propi cos es proposen activitats d’estimulació sensoriomotriu. ‘Amb les sensacions els infants aprenen a estimular totes les connexions neurològiques: oïda, tacte, vista.’ ens comenta la Pilar. ’Infants que experimenten por sovint tenen el tacte alterat, trastorns autistes passen a més del tacte per alteracions a l’oïda, i en el cas del TDAH també hi entra en joc la vista’ apunta.

Això ens porta a parlar dels reflexos primitius, investigats per Harald Blomber. A través de sèries de moviment rítmics i el balanceig s’estimulen les connexions neurològiques. ‘Els reflexes han d’estar. Quan naixem s’han de reprogramar en gravetat. Hi ha molts reflexes estudiats que hem de mirar d’integrar: espinal del Galant, de Landau, etc, Treballem així casos de dislèxia, per exemple, on els infants tenen problemes de percepció i els costa imitar gestos’ afirma la Pilar.

El darrer aspecte fonamental és la lateralitat que infants de 0-3 anys encara no tenen consolidada. ‘A les sessions es mira la dominància i si hi ha lateralitat adquirida. Es vetlla sempre per reforçar la neurològica ja que els problemes de lateralitat comporten sovint problemes d’aprenentatge’. afirma la Pilar.

En psicomotricitat amb nadons és bàsica l’estimulació sensoriomotriu, els ritmes, l’articulació de cames, tot preparant-los per al gateig. És fonamental el treball d’habilitats parentals en aquest sentit.

‘És, doncs, molt important que les mares i pares tinguin consciència i una guia dels mínims maduratius de cada infant, del progrés de la motricitat gruixuda cap a la fina, etc. La consolidació de tot això influirà en la manera com aquest infant interactuarà com a adult amb l’entorn’ conclou la Pilar.

Des de l’Esquitx volem exploran aquest camp d’intervenció per seguir ampliant les eines que oferim a les famílies.

Les recents investigacions sobre neurociència i desenvolupament del cervell confirmen els postulats de les teories psicològiques sobre vincle i aferrament: les experiències viscudes durant els 3 primers anys de vida d’una persona i, més concretament, el vincle que s’estableix entre el nadó i la mare (o persona cuidadora) condiciona significativament el seu desenvolupament psicoafectiu posterior.

Des d’una visió evolutiva, el tipus de vincle que crea l’infant durant aquests primers 3 anys de vida influeix en la resta de relacions que tindrà desprès, de manera que es fa necessari, per tal de garantir un desenvolupament afectiu òptim de l’infant, promoure un aferrament segur, basat en sentiments de seguretat i confiança, amb la seva mare o persona cuidadora.

Amb aquesta visió va obrir La Caseta del Barri, l’espai familiar que des del 2004 acompanya infants de 0 a 3 i als adults referents al barri del Casc Antic de Ciutat Vella. Ho fa en sessions de dues hores setmanals segons cada grup d’edat.

Un dels principals objectius de La Caseta del Barri és afavorir el vincle segur, aspecte que depèn, en bona part, de l’estat psicoemocional de la mare o persona cuidadora. És cabdal la faceta preventiva i global del recurs, no només acompanyant els processos dels infants sinó que també donant suport a les mares o adults que cuiden l’infant en una època crítica del seu desenvolupament.

L’arribada d’un nou membre a la família suposa capgirar els fonaments d’aquesta i sovint és un repte vital per al qual no rebem cap tipus d’acompanyament i formació. Això és encara més determinant en el cas de les famílies monomarentals. A més, degut als canvis esdevinguts en la societat en els últims anys, les estructures familiars han canviat i en molts casos no hi ha suport de la família extensa durant els primers anys de criança. Això comporta una solitud, aïllament i esgotament que afecten al vincle que es crea amb l’infant o infants a càrrec.

Les dificultats en la gestió de l’economia familiar són un entrebanc més en la gestió de la criança dels infants. Tanmateix, a pandèmia de la COVID19, que s’ha estès en el temps, ha sumat més nivell estrès emocional a les persones cuidadores dels menors de 0 a 3 anys, amb les conseqüències negatives que això té pel desenvolupament emocional de l’infant i que poden tenir efectes a llarg termini.

Calen espais per gaudir i aprendre de la criança de la petita infància. Necessitem barris, ciutats i societats amables que mirin amb afecte i atenció aquesta etapa vital de tota persona i que no és una etapa més fins a fer-se adult i adulta, si no que té tot el seu sentit en ella mateixa. Vivim en un món fet per adults i adultes enfocat a les necessitats d’adults i adultes i no ens adonem que no som gaire més que el reflex d’aquell nen o nena que encara no s’aguanta del tot dret i de totes les relacions i sistemes amb els quals va tenir contacte a edats primerenques.

És un tema de justícia social incidir en aquest àmbit. L’espai familiar la Caseta del Barri vol donar una resposta preventiva enfortint els vincles familiars i treballant de forma global la relació adult-infant. En aquest sentit, tenir cura de la petita infància i promoure el seu desenvolupament saludable significa contribuir a construir un futur millor, atès que els infants d’avui seran els i les adultes del demà que definiran el món que ens espera.