Us presentem la memòria d’activitats d’aquest 2021. Ha estat un any on hem vist emergir els efectes psicoemocionals i socials de la pandèmia i on progressivament hem anat restablint ràtios i tornant a la total presencialitat, tan important per la tasca de l’entitat.
Podeu veure dades i valoracions del diferents projectes de l’entitat que engloben les etapes de senvolupament de l’infant (0-18 anys) i també l’atenció al global a la família. D’aquesta manera, incidim en les diferents àrees (educativa, psicològica, social, etc) que marquen l’esdevenir de tota persona.
Gràcies a tots/es el que ho heu fet possible.
Etiqueta: associacio
Esquitx a l’Escola
La tasca al Centre Obert és molt útil per identificar diferents situacions , ja que des del qüotidià es treballen amb els infants hàbits i habilitats (socials, emocionals, cognitives, etc). Des de fa anys venim observant necessitats educatives en l’aprenentatge d’alguns infants que fan que no puguin seguir el ritme del curs. Això ens posa en alerta i ens interpel.la per generar espais de reflexió amb escoles i instituts i crear noves eines de suport.
Per aquest motiu, al 2013 vam posar en marxa el projecte ‘Esquitx a l’Escola’: Psicomotrocitat i Suport Individual a l’aula. Es tracta d’una iniciativa en complicitat amb les escoles que ens permet entrar a les seves instal.lacions. L’objectiu és oferir sessions de psicomotricitat en horari lectiu així com incorporar la figura de l’educador/a social a l‘aula acompanyant individualment a alumnes que ho requereixin.
La psicomotricitat està pensada per infants de cicle infantil i 1r de Primària i atany al seu desenvolupament psicològic , motriu i cognitiu. Són sessions d’1 h a la semana que tenen lloc quan el cicle s’organitza en racons. Fins ara hem realitzat les sessions a l’Escola Cervantes i a l’Escola Pere Vila.
A través de la psicomotricitat es treballen les bases de l’aprenentatge i es poden abordar aspectes fonamentals d’aquesta etapa com: l’atenció, la memòria, l’estructuració del pensament, l’expressió, la comunicació, la lateralitat, l’autonomia personal, la coordinació visual i la regulació d’emocions, entre d’altres.
El Suport Individual, per la seva banda, está dirigit a infants de primària. L’educador/a social acompanya a l’infant a l’aula, aportant-li seguretat a l’hora d’assolir objectius d’aprenentatge, tant acadèmics com socials. Es tracta de 4 hores d’acompanyament a la setmana (1h diària) de l’educador/a social a l’aula de l’escola. Aquest any hem incorporat aquesta figura també al CO de l’entitat per a infants que necessitaven aquest reforç.
El projecte, doncs, s’orienta a alumnes que participen al Centre Obert però les sessions de psicomotricitat s’obren a altres alumnes del centre educatiu que el tutor/a proposa.
El moments que vivim arran de la Covid han suposat nous obstacles en el progrés educatiu i emocional de molts infants. Han hagut de fer front a restriccions que els han limitat el seu desenvolupament com a persones, sent més punyent aquesta situació en infants que ja es trobaven en contextos fràgils. Quan més necessari ha estat revertir aquesta situació més limitacions hem tingut per poder oferir sessions de psicomotricitat i suport a l’aula degut a les restriccions existents.
Malgrat això, hem intentat ser creatius adaptant el projecte al propi CO de l’entitat. Tenim moltes ganes, però, de reemprendre al proper curs la totalitat del projecte a les escoles tal i com està concebut per reforçar les diferents dimensions dels infants i tornar a establir lligams amb els centres educatius. És en el si de l’escola on el projecte agafa tot el seu sentit generant coneixenemt compartit i participant d’una tasca global en pro del desenvolupament dels infants.
Viatge a la Galàxia Fivalín!
Aquest curs el CO l’Esquitx participa del projecte Fivalín de la Gasol Foundation. Es tracta d’un programa de prevenció que promou la salut dels infants a través de l’activitat física i els hàbits saludables (alimentació, descans, son). D’aquesta manera s’incentiva també el benestar emocional dels infants i famílies.
Quedar-se a casa arran del confinament, ha suposat molts cops reduir l’activitat física. A més, ha estat complicat seguir rutines i bons hàbits. Hem menjat a deshores, hem fet molt ús de les pantalles i les tecnologies, hem dormit malament i no hem seguit uns horaris adequats per descansar. A més, les restriccions a què estem havent de fer front, la distància amb els amics i familiars, i tots els problemes derivats de la gestió de la pandèmia ens han acorralat sovint davant l’ansietat i l’estrès.
La bola s’ha fet gran. Per això, aquest curs a l’Esquitx hem decidit sumar forces en aquest sentit i enlairar-nos en un viatge per seguir aprenent a regular-nos i a gestionar millor la nostra pròpia salut.
El nostre cervell i el sistema nerviós participen de cadascun dels processos que hem descrit: activitat física, alimentació, descans i benestar emocional. Esdevé molt important partir d’aquest enfocament transversal des de la neuroeducació per entendre com funcionem i conèixer noves maneres per a autogestionar-nos. La Galàxia Fivalín és tota una experiència en aquest sentit.
El projecte també planteja una atenció global tant dels infants com de la família o referents adults. Així s’estimula que tot el nucli familiar canvi els seus engranatges, tan necessari per millorar les condicions de tots els membres de la família.
Les activitats del projecte ‘Viatge a la Galàxia Fivalín’ duraran tot els curs i estan enfocades per als infants del Centre Obert d’entre 8 i 12 anys. S’estructura en tallers familiars (infants i adults junts) impartits per professionals de la Gasol Foundation i tallers esportius per als infants liderats per l’equip de l’Esquitx que s’ha format per a portar-los a terme.
Si seguiu les nostres xarxes, podreu veure com evoluciona aquest viatge màgic i transformador, del qual estem molt agraïts de formar-hi part.
Adéu 2019! Hola 2020!
S’acaba un any a l’Esquitx que ha estat molt intens. Acabem d’inaugurar un nou local a la Plaça del Pou de la Figuera on oferirem una millor atenció a infants i famílies i seguirem dinamitzant el barri. Agrair un cop més la confiança de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella!
Aquest any també hem tingut l’oportunitat, gràcies a la Fundació Roviralta i la Fundació Ricardo Fisas, de cursar el DEU en Màrqueting i Comunicació en Acció Social de la URL que ens ha permès conèixer com és la realitat del Tercer sector avui dia i descobrir noves eines per ser més visibles i cooperar amb l’àmbit privat. I ara, seguim ampliant coneixement de la mà del projecte de consultoria d‘ESADE Alumni Social on un grup de 8 voluntaris ens ajuden a fer volar un pla de captació de fons privats. En això estem!
En aquesta línia, a l’abril vam participat en el nostre primer programa de Responsabilitat Social Corporativa, promovent una jornada d’activitats amb famílies amb treballadors de Qty Company gràcies a Win Win Connection. Hem après molt de l’experiència i de què pot ser enriquidor i què no, sempre prioritzant els infants i les famílies.
En aquest sentit, estem contents també d’haver ampliat la base de voluntaris i amics als quals estem molt agraïts de la seva dedicació. La nostra finalitat és clara, acompanyar els infants i famílies, però millor fer-ho amb persones amb ganes de compartir i amb una energia inabastable, sempre disposades quan a vegades no és fàcil. Gràcies a totes i tots! 😉
A nivell de la intervenció, seguim el nostre camí des de la Neuroeducació ampliant coneixements i participant de jornades i formacions relacionades: Deb Dana, Diana Fosha, etc Aquest any hem fet sessions internes d’equip molt productives on hem intercanviat idees i bagatges, necessaris per millorar la qualitat de la nostra intervenció. També hem col.laborat amb l’Institut d’Estrès Traumàtic on un infant ha realitzat un programa de Neurofeedback i organitzat un taller sobre criança amb l’Institut Cuatro Ciclos i la complicitat d’Enrique Arellano.
A més a més, seguim participant d’activitats anuals que ens semblen molt interessants i necessàries com l’acompanyament ‘En tàndem’ d’Afev o el projecte Clavé XXI al Palau de la Música. Donar eines per a què les famílies segueixin vinculades al territori és clau. Aquest any s’hi ha sumat el projecte de revisions dentals promogut per la Fundació Pere Tarrés que ha permès atendre i tractar infants i ser conscients que cal seguir insistint en els bons hàbits d’higiene i alimentació.
Des de l’entitat seguim promovent espais de treball compartit com la Comissió d’Infància del Casc Antic (Fundació Comtal, Sdia, Bayt al thaqafa) i la XICA (Xarxa d’Infància del Casc Antic), on hi ha actors socials, però també l’àmbit de l’educació i de la salut, hi s’estan fent propostes molt interessants..
A nivell de barri ha estat any a estones difícil, amb conflictes a l’espai públic i convivència enrarida en alguns moments, però sabem que amb l’esforç de totes i tots el tirarem endavant. 😉
Tenim mols reptes de cara al 2020: Abordar els efectes de les tecnologies en els infants i adolescents, seguir perseguint la igualtat de gènere, seguir implantant pràctiques des de la Neuroducació i teràpies que passen pel cos, reduir els residus i maximitzar el respecte al medi ambient.…I molts més que seguim treballant per tal d’aconseguir la fita per la qual vam néixer, la justícia social!
Gràcies a totes per la complicitat i el suport. Seguim!
Malalts de pobresa
Que entenem per tenir bona salut? No és no tenir malalties, que seria el que primer ens vindria al cap. Segons L’OMS tenir salut suposa gaudir de benestar físic, mental i social, en definitiva, qualitat de vida.
És difícil descriure de què parlem quan diem “qualitat de vida”, el concepte dona per suposat que les necessitats més bàsiques (econòmiques, materials, de seguretat personal) estan satisfetes i es busca la satisfacció de necessitats d’autorealització.
Vist així i des del barri des d’on escrivim aquest article, el Casc Antic de Barcelona, el primer que ens ve al cap són dues paraules: desigualtat i desconeixement.
Desigualtat, perquè les condicions socioeconòmiques que es relacionen amb tenir qualitat de vida, no estan repartides de forma equitativa.
Desconeixement, perquè hi ha sectors de la societat que troben inverosímil la idea que a Barcelona, una ciutat del primer món, hi hagi moltes famílies amb les necessitats bàsiques no cobertes i que això afecti a la seva salut.
A Catalunya gairebé un de cada tres infants es troba en risc de pobresa. Sabem que això és una mitjana i que hi ha barris on aquesta xifra és residual i d’altres on és molt elevada. El districte de Ciutat Vella té lamentablement un índex en desmesurat de pobresa infantil.
Heu sentit allò de que la 
nostra infantesa determina la nostra vida adulta? Les persones en situacions socials desfavorides tenen pitjors indicadors de salut. Això és especialment frepant en els infants on aquesta desigualtat determinarà la salut física i mental al llarg de la seva vida si no es fa res per minimitzar el seu impacte. Els experts en socioeconomia parlen del cercle de la pobresa i nosaltres, des de la psicologia, de la transmissió transgeneracional.
I com impacta la pobresa en la salut? Molts infants viuen aquest impacte des de la incertesa que suposa un entorn familiar no segur. Es parla molt de la importància de les relacions familiars i hi ha molts programes dedicats a capacitar en la parentalitat.
Però, com es pot exercir aquesta parentalitat i viure-la positivament si es viu crònicament estressat per problemes laborals, d’habitatge, de manca de xarxa social? Pares i mares no poden garantir als seus fills una alimentació sana i equilibrada amb aliments frescos, carn, peix, fruites i el menjador escolar acaba cobrint una necessitat bàsica, sumant despeses a l’Administració en beques menjador. Com en una situació així es pot ser el referent que ha de sostenir els diferents moments del procés de desenvolupament dels fills, oferint una vinculació emocional sana, que aporti seguretat? Perquè, estarem d’acord, sentir-se segur és fonamental per la salut mental de tothom, infants i adults.
El vincle es un llaç afectiu molt fort. I el vincle segur és el que s’estableix a partir de la confiança. Els fills confien que els pares/mares sempre hi seran per cobrir les seves necessitats i els consideren com una base segura a la qual tornar sempre que ho vulguin. Si no és així, aquestes situacions impactaran a mig termini en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants. A llarg termini, suposaran, a més, la reducció de les seves oportunitats i, per tant, dels seus drets.
L’Associació l’Esquitx som una entitat sense ànim de lucre que des de fa més de 35 anys treballem amb els infants i les seves famílies al Casc Antic de Barcelona. Ho fem a partir de diferents projectes, tots emmarcats en la prevenció del risc d’exclusió social. Des de la nostra experiència veiem que aquest risc està molt determinat pels factors socioeconòmics abans esmentats.
A l’associació considerem a la família com un dels contextos de desenvolupament més importants de la societat, el lloc natural on les persones madurem i adquirim les nostres capacitats.
Però cap esser humà es pot recolzar en un altre que viu en un estat d’ansietat, preocupació, por, perill, etc. Si sóc un infant i sento que la meva mare esta més agitada que jo, no podré acudir a ella. Buscaré la manera de sobreviure, però no hi haurà maduració. La neurociència ens il·lustra molt en aquest sentit.
El projecte de l’Esquitx incideix en el treball amb les famílies perquè les relacions interpersonals i, sobretot les familiars, suposen una part molt important de la dimensió relacional i comunitària. Són, doncs, un factor clau en el benestar o malestar emocional. Creiem que mantenir uns vincles familiars positius és un factor d’inclusió social.
Així doncs, igual com hi ha contextos que afavoreixen el trauma, hi ha contextos que l’impedeixen o afavoreixen la resiliència.
Observem, però, que en general no hi ha gaires projectes socials de suport a les famílies com a grup. En un context com l’actual, on s’aguditzen i amplien les dinàmiques d’exclusió social i problemàtiques personals encara es fa més necessari oferir actuacions socioeducatives en clau familiar, que ajudin a evitar que les situacions de vulnerabilitat es transformin en situacions de risc.
I des de fa tres anys ho fem des d’una perspectiva neurobiològica per ajudar a entendre com ens construïm, com aprenem, com ens regulem i la importància de les experiències a la primera infància pel desenvolupament del cervell.
És una cadena, però no és casual, ni inevitable, ni incontrolable, es pot prevenir i les estratègies preventives han de començar en el nucli familiar.
Cal tenir molt present aquest fet i que les polítiques situïn en el centre de la seva acció mesures que garanteixin la seguretat de les famílies. Aquest fet tindrà efectes molt positius en la seva salut, tant física com mental. Només així, estarem fent una inversió de futur.
Jornada Pobresa Infantil i Salut a Ciutat Vella.
29 de novembre de 9:00h a 14:00h
Auditori Francesca Bonnemaison.
Us hi esperem!
Esquitxant Ciutat Vella 