L’ésser humà no té sentit sense la relació amb l’altre/a. Això esdevé cabdal a la infància quan s’estan estructurant les bases de la personalitat de l’infant, la integració dels seus centres sensorials i el desenvolupament de la seva capacitat de percebre el món, coneixe’l i participar-hi. Per a què tot això es consolidi adequadament és primordial que tot infant estableixi una bona vinculació afectiva amb els/les seves adults de referència.
Aquest fet és vital a la primera infància 0-3 anys, però també serà molt important en tot el desenvolupament infantil, i també a l’edat adulta. Esdevé determinant des de la perspectiva de la prevenció però també pot esdevenir una aportació restaurativa en qualsevol moment de la vida.
Hi ha moltes aportacions de les teories de l’aferrament (apego) però sobretot cal insistir que generar aquesta relació de protecció i cura amb un/s/es referents que estan disponibles construeix una base estable i segura que permetrà a aquest infant aprendre i tenir bones habilitats per a l’autoregulació. Acompanyar i sostenir l’infant des del respecte, l’escolta i sense ser intrusius, afavorirà que aflorin les seves capacitats intrínseques. L’aprenentatge primerenc necessita d’aquests llaços afectius per poder produir-se.
Un vincle segur ajudarà a canalitzar les emocions de l’infant, a donar resposta a les seves necessitats i poder gestionar estats d’amenaça, tristesa, etc. D’aquesta manera es va construint un bona base psicoemocional i cognitiva que permetrà a l’infant ser un adult autònom amb capacitat de decisió lliure i bones aptituds per establir relacions saludables amb els/les altres i l’entorn. Contràriament, un vincle ambivalent o inexistent generà por, ansietat i estats d’inseguretat a l’infant que poden esdevenir crònics si no es compensen amb d’altres vincles segurs.
Per tenir un bon vincle cal disponibilitat i presència de l’adult referent, una bona autoregulació d’aquest adult, ser sensible davant les necessitats de l’altre, capacitat de contacte, etc.
Avui en dia vivim en un món on hem de fer front a moltes responsabilitats i pressions de tot tipus (econòmiques, socials, etc). Això no és un bon escenari per establir vincles saludables que necessiten de temps disponible, proximitat i predisposició a l’empatia i a compartir sense exigències. L’estrès continuat a què hem de fer front en les societats d’avui en dia dificulta poder tenir vincles saludables, àmbit on el ‘com’ té més importància que el ‘què’, i aspirem a uns resultats ‘intangibles’ poc valorats per models de societats més materialistes.
La vulnerabilitat social en què es troben famílies migrants, amb pocs ingressos o experiències de vida traumàtiques dificulta les possibilitats d’establir bons vincles. El poc temps disponible davant jornades de feina intenses, el cansament que se’n deriva, les dificultats emocionals o problemàtiques de salut mental que porten els adults a la motxilla, així com la impossibilitat de disposar espais físics tranquils i segurs disponibles, suposen traves per a la consolidació d’aquesta vinculació.
Per aquest motiu, és important dotar a les famílies de recursos que les ajudin a construir i treballar aquesta relació. Per altra banda, també és important ampliar les xarxes i espais on poder diversificar vincles i complementar els existents. A l’Esquitx potenciem aquesta visió i en totes les propostes de l’entitat la vinculació amb les figures de referències (educadores, terapeutes, psicòlogues) esdevé molt important i hi aboquem temps, dedicació i afecte.
En definitiva, el vincle és un element base que cal tenir molt present abans que qualsevol altra acció; és allò intangible, però molt poderós que dona sentit a les famílies i a comunitats senceres i en garanteix la seva salut i resiliència.
Esquitxant Ciutat Vella 